La desigualtat ha anat en augment a partir dels anys 80. Ho podem saber fixant-nos en l’evolució de la concentració de riquesa a l’extrem superior de la distribució salarial (en definitiva, quin percentatge del total reben aquells que més cobren). Les dades són de l’OECD i aquest són els darrers resultats disponibles, els de l’any 2008:
Els Estats Units i el Regne Unit són els països on la concentració de riquesa ha augmentat més en 30 anys. Estats Units va veure com l’1% més ric de la població revé l’any 2008 un 18% dels ingressos totals del país, enfront del 8% a l’any 1980. El Regne Unit va passar d’un 6’70% de la riquesa en mans del grup més ric (any 1980) a un 14’2%. Aquesta tendència es repeteix a -gairebé- tots els països de la mostra, si bé no ho fa amb la mateixa intensitat. A Espanya, l’1% de renda superior acapara un 8’8% de la riquesa anual que es genera al país, quan al 1980 aquest mateix grup tenia el 7’5%. A Suècia l’augment ha estat d’un 4% al 1980 a un 4’5% al 2008 (+0’5%). L’únic país de la mostra que redueix el percentatge de riquesa en mans de l’1% de renda superior són els Països Baixos, passant d’un 5’8% a un 5’6% (-0’2%).
Les raons per les que l’estrat superior de la distribució salarial acumula cada cop més riquesa són diverses i van des d’un descens en el tipus impositiu a les rendes més altes des dels anys 80 a unes taxes sobre beneficis del capital comparativament més baixes que les aplicades a rendes del treball. D’altra banda, també hi ha problemes estructurals inherents a cada país. Per exemple, en el cas d’Espanya té una especial influència sobre aquesta situació el mercat laboral. Com passa amb Grècia o Polònia, Espanya té una dispersió salarial molt gran, explicada en gran mesura per l’alta quantitat de contractes a temps parcial o temporals, així com una elevada taxa d’atur. Si hi afegim un sistema impositiu i de transferències socials no gaire progressiu, ja tenim tots els ingredients per un augment de la desigualtat i una major concentració de la riquesa en mans de l’1% de renda superior.
Sóc més de 'policy' que de 'politics'. He passat (estudiant) per la Universitat Pompeu Fabra, The Johns Hopkins University (USA) i la London School of Economics (UK). Actualment treballo a l'Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona.
