ARA Emprenem

Saber qui ha estat la persona més rica de la història no és una feina fàcil. El principal inconvenient és que no tenim el tipus canviari entre els sestercis o denaris romans (o els doblons castellans, els morabatís àrabs, etc.) i els nostres euros o dòlars actuals. Encara menys podríem establir un “poder paritari de compra“, ja que el concepte de poder paritari de compra implica que amb X sestercis romans hom pot adquirir la mateixa cistella de béns que amb Y euros/dòlars. El problema és que els béns disponibles són molt diferents (encara que sembli mentida, no existien iPads a l’Imperi Romà) i encara que només féssim servir aquells que han existit a les dues èpoques tampoc seria comparable. No ho seria perquè a l’antiguitat els serveis eren relativament barats (els salaris eren molt baixos) i els béns relativament cars (una barra de pa o un litre d’oli d’oliva), justament al contrari que ara.

Per tant, la única forma de comparar el benestar i la riquesa en períodes tan distants és mitjançant la capacitat de contractar mà d’obra d’un individu en un temps i un espai determinat amb el salari disponible. Aquesta idea no és meva, és prestada de Branko Milanovic, director del Departament d’Investigació del Banc Mundial i un dels millors professors que he tingut mai (a més ja vaig parlar sobre ell en aquest article de la Xina).

Com que no podem saber quants homes podies contractar amb un tros de carn a la prehistòria, el més lògic és començar a buscar a partir de l’Imperi Romà, quan comença a existir una societat monetitzada i ben documentada. De rics en aquella època en podem trobar molts: Marc Cras, el Cèsar August o Marc Antoni (no el de la telenovel·la amb Cleopatra, un altre). D’aquests tres el més ric era Marc Antoni, amb un patrimoni de 300 milions de sestercis a l’any 52 dC i un salari de 12 milions anuals.

Tenint en compte que el salari mitjà d’un romà era de 380 sestercis a l’any, Marc Antoni era capaç de contractar unes 32.000 persones, suficient per omplir més de la meitat del Coliseu de Roma. I aquesta xifra com es compara amb rics més moderns?

John D. Rockefeller va assolir el seu pic de riquesa a l’any 1937, amb 1.400 milions de dòlars, el que equival a 116.000 treballadors americans per aquell mateix any.  Això vol dir que Rockefeller era gairebé quatre cops més ric que Marc Antoni o el que és el mateix, tenia la capacitat d’omplir el Camp Nou de treballadors i encara li quedarien uns quants milers de persones fent cua a la porta. Bill Gates té una fortuna de 56.000 milions de dòlars, amb uns ingressos anuals al voltant dels 3.500 milions. Donat que el salari mitjà americà és de 48.000 dòlars, Gates té capacitat per contractar a 73.000 treballadors. Això el situa per sobre de Marc Antoni però per sota de Rockefeller. Carlos Slim, l’home més ric del món per al 2011, té actualment la capacitat de contractar 440.000 mexicans amb un salari de més de 6.000 milions de dòlars anuals. Però atenció a la trampa, té aquesta capacitat perquè pertany a un país en vies de desenvolupament.

Per tant, qui ha estat la persona més rica de la història? Com que vivim en un món globalitzat, jo em decantaria per John D. Rockefeller. La raó és que ha estat la persona amb capacitat de contractar més treballadors dins del país més ric del món (i per tant, els més cars) en un moment determinat. Ara bé, si ens centrem en el poder que influeixen sobre els seus països d’origen sense importar si són rics o pobres, és evident que Carlos Slim s’emporta la palma. Perquè no ens enganyem, quan tens uns ingressos de 3.000 milions de dòlars anuals el que pots comprar amb un milió extra ja no és un iot més gran o una mansió més luxosa, el que comences a comprar és poder (soft power que dirien els politòlegs).

Entrada publicada a Dades curioses, Economia el dimecres, 8/02/2012 a les 10:14.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.