Més desigualtat equival a menys creixement

Sempre s’ha dit que el creixement econòmic té a veure amb moltes variables: disseny de les institucions econòmiques, del mercat laboral, de l’obertura cap a l’exterior, de l’estabilitat macroeconòmica o de l’acumulació de capital humà. Sens dubte totes elles tenen molta importància, però no podem deixar de banda un altre determinant d’aquest creixement: la desigualtat econòmica. Hi ha qui pensa que si l’economia creix i tothom és cada cop més ric, què més dóna que hi hagi una porció rica de la població a molta distància de la resta? Doncs sembla que sí que és important.

Andrew G. Berg i Jonathan D. Ostry, del Fons Monetari Internacional, expliquen que una desigualtat d’ingressos excessiva pot comprometre el creixement a llarg termini d’un país. I es veu clarament amb el següent gràfic:

Creixement i desigualtat

Es tracta d’una simple correlació entre la durada de períodes de creixement econòmic i la distribució dels ingressos. Els països de la mostra inclouen el Brasil, Bèlgica, Camerun, Colòmbia, Equador, El Salvador, Grècia, Guatemala, Jamaica, Jordània, Pakistan, Panamà, Singapur, Tailàndia i Zàmbia. La mesura de la desigualtat és el coeficient de Gini, que varia de 0 (totes les llars tenen el mateix ingrés) a 100 (tots els ingressos del país són rebuts per una llar). La tendència és clara: una major desigualtat està associada amb un menor creixement sostingut. A mesura que augmenta la desigualtat els períodes de creixement es fan més curts.

Però també hi ha altres reptes per aconseguir un creixement sostingut:

Efecte de diferents factors sobre el creixement

L’alçada de la columna mostra el percentatge d’augment en la durada del període de creixement com a resultat d’un augment en aquesta variable d’un 10%, ​​amb altres variables mantenint-se estables. Els factors més importants per garantir un creixement sostingut són una distribució relativament equitativa dels ingressos i una obertura comercial. Tenir institucions democràtiques sanes i que funcionin també té una mica d’influència. Per contra, tenir molta inversió estrangera o tenir el deute sota control no semblen ser variables importants. De fet, la variable més important és la desigualtat: una disminució del 10% de la desigualtat augmenta la durada d’un període de creixement en un 50%.

Les raons són diverses. Així a primer cop d’ull, unes quantes:

(1) Imperfeccions del mercat financer. La desigualtat acostuma a associar-se amb crisis financeres. Quan la desigualtat és molt alta la gent i les empreses tendeixen a endeutar-se per mantenir-se al dia amb les seves despeses, el que fa augmentar el risc de crisi quan comencen els impagaments. Us sona aquesta història? Jo ja n’he parlat, però el Fons Monetari Internacional té estudis molt més profunds al respecte, doneu-hi un cop d’ull.

(2) Imperfeccions del mercat creditici. Els ciutadans amb menors ingressos tenen més problemes per finançar activitats que milloren la productivitat i generen més creixement, com ara invertir en la seva educació. Ho expliquen molt bé Richard Wilkinson i  Kate Pickett al seu llibre “The Spirit Level: Why Greater Equality Makes Societies Stronger“.

(3) Estabilitat política. Les desigualtats poden comportar inestabilitat política i la incertesa resultant pot reduir els incentius per invertir i per tant posar en perill el creixement. D’altra banda, en moments de crisi és políticament arriscat, per exemple, reduir la despesa pública per evitar una crisi del deute quan la classe mitjana ja se sent com si estigués quedant enrere. I ja sabem que això de retallar fa augmentar la conflictivitat social.

Segur que algunes d’aquestes raons resulten familiars, donat que a la majoria dels països de la OECD la desigualtat ha augmentat a un ritme del 0’3% anual entre principis dels anys 80 i finals dels 2000, fins a situar-se a un 0’31 de mitjana. Les raons de l’augment d’aquestes desigualtats són diverses i depenen de cada país, però a Espanya bàsicament ha estat per un estancament del creixement dels salaris d’una banda i l’augment dels beneficis empresarials per l’altra (cosa de la que ja parlaré en un futur article).

En resum, si vols que el teu país creixi de forma constant i continuada presta atenció a l’estabilitat macroeconòmica, al disseny del mercat laboral o a l’obertura del teu mercat, però no deixis a cap dels teus ciutadans enrere.

8 comentaris

  • Maria

    10/10/2013 17:48

    Ole,ole y ole tu

  • Antonio Navajas

    22/05/2013 11:44

    Enhorabuena por el artículo.
    Acabo de entrar en tu blog y es muy completo.
    Respecto al artículo, totalmente de acuerdo, tomando en cuenta que económicamente hablando soy profano en la materia.
    Con tu permiso, te añadiré en mi blog como recomendado (altamente recomendado)
    Un saludo y gracias por tu bloc

    Antonio Navajas.

    • Carlos Carrasco

      22/05/2013 14:09

      ¡Muchas gracias por los comentarios Antonio y bienvenido al blog!

  • antonio

    12/01/2012 23:15

    ¿Optimo de igualdad?. Cierto, hay economistas que se lo preguntan. Y otros que ya no. Los nórdicos nos han dicho (durante décadas) que ese óptimo anda por indices de Gini proximos a 0,200. Y yo me lo creo a pies juntillas. Y no soy nada religioso. Me parece una evidencia cientifica de primer orden. Ese óptimo, para mi, es el mayor descubrimiento de la humanidad en el campo de la macroeconomía .Saludos, repito, magnifico blog..

  • antonio

    12/01/2012 17:07

    Una 2ª nota sobre igualdad. Mayor igualdad no significa igualdad al 100%, imposible y seguramente desincentivadora. ¿Cuanta igualdad?. Los nordicos están (han estado) en indices de GINI dercanos al 0,200 y van como balas en crecimiento y competitiviad. Pues esa es una buena referencia de cuanta igualdad. . Y en España estamos muy, muy lejos de ella. Igualdad, por cierto, que sólo puede conseguir el Estado y sus servicios públicos (de calidad) y no el mercado. El mercado desiguala siempre. Saludos,

    • Carlos Carrasco

      12/01/2012 22:17

      ¡Hola Antonio y bienvenido! Pues esa es una de las grandes preguntas de la economía. ¿Cual es el nivel óptimo de igualdad? Sin duda alguna la igualdad absoluta no es deseable, pues anula cualquier incentivo de mejora.

  • antonio

    12/01/2012 16:00

    Enhorabuena por el post. La desigualdad, un tema ‘espinoso’ que tratas de manera directa, clara y con fuentes de informacion rigurosas. ¿Si el FMI lo dice, puede quedar alguna duda sobre la beneficiosa relación entre mejor crecimiento y mayor igualdad?. Es elemental que una mayor igualdad cohesiona y hace más competitiva a cualquier sociedad. Nordicos y centro-europeos lo tienen claro desde hace décadas, pero me temo que en en el sur de Europa no hemos llegado todavía a ese nivel de conocimiento. Felicidades por el blog: progresista, conciso y didactico y suficientemente documentado. Saludos,

  • Macià Pelegrì

    30/11/2011 18:13

    Moltes felicitats per l’article que mereixeria ser portada d’alguns diaris o motiu d’estudi en algunes facultats.
    Amb el teu permís el citaré al meu bloc.
    Endavant amb aquesta línia

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús