Quina és la millor forma d’embarcar en un avió?

Fa un parell d’anys que no deixo d’agafar avions, especialment aquest darrer, on els viatges mensuals a Londres s’han convertit en habituals. I tantes hores d’aeroport, d’embarcament i de vol permeten pensar en moltes coses, entre d’altres, com s’organitza un aeroport. Depenent de la companyia aèria l’accés a l’avió es feia de forma diferent i jo sempre em preguntava quina era la més eficient. Doncs avui, gràcies a un article de la BBC, he trobat la resposta.

Embarcar en primer lloc a tots els seients de la finestra, seguits de la filera central i acabant pel passadís (mètode Wilma) augmenta l’eficiència en un 40%, però encara hi ha un sistema més efectiu: el mètode Steffen. El professor Jason Steffen es va dedicar a estudiar el fenomen i a buscar la forma més eficient d’embarcar els passatgers a l’avió mitjançant simulacions informàtiques. Aquests són els resultats:

La millor forma d'embarcar en un avió

El sistema de Steffen funciona de la següent forma: es comença a omplir l’avió per la part final (seient 12A) i es segueix pel 10A, 8A i així successivament. Un cop hem omplert la filera de la finestra amb els números parells es repeteix l’operació amb els imparells (9A, 7A, 5A…). Posteriorment es fa servir el mateix sistema per omplir la filera central i per acabar la filera del passadís.

L’estalvi de temps en aquest sistema s’explica pel fet que els passatgers no ocupen el mateix espai físic del passadís en cap moment, maximitzant l’eficiència de l’espai. Per provar l’efectivitat del seu sistema, Steffen va dur a terme una sèrie d’experiments amb diferents mètodes d’embarcament: en grups per zona de seient, del darrera cap al davant, aleatòriament, amb el mètode Wilma i, finalment, amb el mètode Steffen.

Els resultats eren en alguns casos sorprenents. El sistema aleatori, aplicat bàsicament per companyies de low cost, resultava ser més efectiu que el de grups per zona o el del darrera cap al davant amb seients numerats. Pel que sembla la gent és prou espavilada per moure’s cap als espais buits de forma que un embarcament aleatori acaba sent bastant més eficient del que podíem esperar.

Els temps d’embarcament segons els diferents mètodes són els següents:

  • Embarcament en grup per zona – 6:54
  • Del darrera cap al davant – 6:11
  • Aleatori – 4:44
  • Mètode Wilma – 4:13
  • Mètode Steffen – 3:36

Així doncs, sempre que us trobeu en una cua d’embarcament podeu provar de suggerir-li als encarregats de que us deixin pujar a l’avió de forma aleatòria. O si esteu d’humor podeu tractar d’explicar el mètode Steffen…

4 comentaris

  • Carla Capell

    31/08/2011 16:24

    Està molt bé l’article! Encara que penso que per molt eficient que sigui, no crec que es pugui dur a terme mai, ja que separar a la gent q s’asseu junta, tal com amics o familiars, podria comportar algunes molèsties en especial en el cas de menors o persones discapacitades.

    • Carlos Carrasco

      31/08/2011 18:06

      Tens tota la raó Carla! Però l’autor ja ho preveu a l’estudi (el que passa és que no ho he posat a l’article): els discapacitats o persones a càrrec de menors embarquen en primer lloc i abans de que s’apliqui el sistema.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús