ARA Emprenem

Els disturbis de Londres han propiciat moltes discussions. És culpa de la falta de valors dels joves? D’una educació massa laxa? De la falta d’autoritat? A Espanya s’ha escampat el moviment dels indignats al llarg i ample de tot el país i a Grècia no deixen de repetir-se manifestacions contra les decisions del govern. Per casualitat, aquests incidents han coincidit amb la publicació d’un estudi acadèmic de dos investigadors de la Universitat Pompeu Fabra.

Sota el títol “Austerity and Anarchy: Budget Cuts and Social Unrest in Europe, 1919-2010“, Jacopo Ponticelli i Hans-Joachim Voth han tractat de respondre a la pregunta de què ha d’esperar un govern si decideix retallar serveis per reduir les despeses. Què és el que empeny la gent a sortir al carrer, provocar disturbis, incendiar cotxes o assaltar comerços?

Una de les variables més citades són les retallades pressupostàries que afecten a programes socials destinats a la població menys privilegiada. Els autors han realitzat l’estudi mitjançant l’anàlisi de diferents tipus d’inestabilitat (manifestacions, disturbis, assassinats…) des de 1919 i han determinat que existeix una forta correlació entre ajustaments fiscals i la inestabilitat.

Aquest és el gràfic d’inestabilitat generat a partir de les dades recollides:

El període d’entre guerres, així com el final de la II Guerra Mundial són especialment conflictius. De la mateixa forma, entre el 1970 i els anys 90 hi ha també una gran inestabilitat. Un cop vista l’evolució dels conflictes socials cal veure si aquests tenen relació amb  la magnitud de les mesures d’austeritat. O el que és el mateix: volem saber si a mesura que augmenta l’austeritat augmenta també la conflictivitat. Per fer-ho els autors han creat l’indicador CHAOS, que és la suma de les mostres d’inestabilitat de tots els països al llarg de tots els anys.

Les barres es tornen més fosques a mesura que les mesures d’austeritat són més profundes. Quan la despesa es redueix en més d’un 2% del PIB la inestabilitat augmenta en tots els àmbits, però molt especialment els disturbis i les manifestacions. Un nivell de retallades del 5% (a l’estil de les que pateix Grècia actualment) suposen una inestabilitat molt alta. Tot i així, el salt qualitatiu de la variable CHAOS es produeix entre les retallades del 2% i les del 3%. És a dir, l’austeritat incrementa de forma molt considerable la probabilitat de patir disturbis.

Per cert, l’estudi també té un apartat bastant interessant. Ho sento molt per a la gran quantitat de gurus del 2.0 que hi ha actualment, però els mitjans de comunicació i les xarxes socials no tenen gaire importància en tot aquest tema. L’austeritat ha provocat disturbis d’importància semblant des de 1919 i no ha canviat per l’aparició de nous mitjans de comunicació ni xarxes socials.

Entrada publicada a Política Internacional el divendres, 12/08/2011 a les 18:56.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.