Hi ha un missatge que ha calat fort entre els ciutadans: la penosa situació econòmica d’Espanya (i Catalunya) és culpa d’una mala gestió política. Segons aquesta creença, els polítics s’han dedicat a malbaratar els impostos que paguen els ciutadans i ara els nous governants (allí on n’hi ha) i els futurs es veuen/veuran obligats a retallar serveis socials. Els mercats i alguns polítics acusen a la ineficiència del sector públic de l’endeutament d’Espanya, proposant la privatització de serveis com a única sortida. Ara bé, es tracta d’una argumentació real o és part d’una afirmació ideològica pro-privatització?
Per donar resposta a l’anterior pregunta hem de parlar sobre el dèficit i el deute. En aquest primer article veurem l’estructura del deute públic i deixo per a un proper la situació del dèficit.
Per als poc coneixedors de finances públiques, el deute públic és el conjunt de passius financers que l’Administració Pública té amb el sector privat per poder finançar les seves activitats. El que no deixen de repetir-nos segons quins polítics i segons quins economistes és que la greu situació econòmica és culpa d’un excessiu endeutament públic causat per una despesa massa elevada. Doncs bé, aquestes són les dades de l’endeutament europeu:
Resulta que l’endeutament públic és el més baix dels països seleccionats i un 20% menor que la mitja de la UE15. Si fins i tot Espanya és dels pocs Estats que es mantenen dins dels criteris de Maastricht! Així doncs, si el sector públic no és dels més endeutats d’Europa, on resideix el problema amb l’endeutament espanyol? El Banc d’Espanya té informació al respecte i els resultats per a l’endeutament intern són els següents:
L’endeutament públic és el 13% del deute intern d’Espanya (i el 17% del deute exterior). Per contra, el deute del sector privat és del 39% i el del sector financer del 31%. El de les llars és del 17%. Així doncs, l’endeutament espanyol és bàsicament un endeutament privat, no públic. De fet, el sector públic és el darrer dels culpables de l’endeutament d’Espanya, tant si ens fixem en el deute interior com en l’exterior.
Sóc més de 'policy' que de 'politics'. He passat (estudiant) per la Universitat Pompeu Fabra, The Johns Hopkins University (USA) i la London School of Economics (UK). Actualment treballo a l'Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona.
Xavier Orduña
21/09/2011 10:28
A mi em van ensenyar que quan es posen gràfics, s’indiquen les unitats a l’escala …. Mes be perquè dificil comparar alemanya i espanya sense saber amb què els compares.
Igualment no acabo d’entendre l’article, qui no pot pagar les nòmines dels hospitals es el govern, no se que hi pinta aqui el sector privat. I qui ha de fer la retallada, es el govern.
Carlos Carrasco
21/09/2011 10:36
Tens raó Xavier, falten les unitats. Són % de deute respecte al PIB. El sector privat hi pinta perquè és el que més s’ha endeutat, això ha fet que s’aturi la seva activitat i, per tant, els ingressos de l’Estat. No és que l’Estat hagi estirat més el braç que la màniga, és que mantenint les seves despeses pràcticament constants els seus ingressos han decaigut per dues raons:
(1) L’activitat econòmica s’ha aturat en bona part per una mala gestió privada (tant a nivell empresarial, com financer com familiar) i això ha fet caure els ingressos.
(2) Els ingressos han disminuït perquè en temps de bonança es van anar eliminant impostos creient que la bombolla duraria per sempre.
Marc Casanovas Bassas
21/09/2011 8:08
Només cal veure el segon gràfic d’aquest aentrada per corroborar que hi ha algun problem amés que no pas el deute… http://paulacohenv.wordpress.com/2011/07/13/%C2%BFy-ahora-italia/
Macià Martinez Martinez
24/06/2011 8:05
aleshores seguramet tampoc entenc de coses financieres, el que si entenc es de producció, jò sols he produit en aquesta la meua vida hi tinc 53 anys.
baig vore com cambiavem del sector primari al d´la industria doncs el meu pare va ser llaurador tota la vida hi la seua ilusió va estar en fer anar la cooperativa, per a ell la cooperativa de vi va ser la revolució contra el sector privat que els feia passar fam, (es el que ara volen fer eixos que volen privatisaro tot apoiats o recolsaats per la banca “usureros”politics “vividors”i la pasivitat de nosaltres el poble.
som no violents i vullc pensar que no podem quedarse de brasos creuats.
deguem comensar per el principi respetant el sector primari.
despres els empresaris mediocres que ens han tocat sustituir-los per gent emprenedora que saapiga que, la empresa son els treballadors hi la producció nessesaria per guanyar tots ells i nosaltres aixi podrem pagar tot allo que fa un estat “ploble” en calitat de vida.
Isabel
14/06/2011 12:57
Jo no sé gaire sobre el tema, però un dia vaig pensar que si els sous fóssin adequats, no sería tan greu pagar més impostos. És més, amb sous més alts, el mateix % aporta més diners. Per tant, són els empresaris d’alts càrrecs que s’estàn quedant més diners i això repercuteix a la recaptació pública. ¿És una bajanada el que dic?
Carlos Carrasco
14/06/2011 15:29
No és cap bajanada el que dius Isabel. A Espanya la càrrega impositiva sobre les rendes altes és més baixa del que hauria de ser. Si a més ho combinem amb una major pressió sobre l’evasió fiscal es poden aconseguir moltes, moltes coses.
Alex
10/06/2011 19:05
Jo d’això no en se massa. Però per valorar si un país ha de fer retallades o no, no hauria de mirar el que deu en funció de la capacitat que te per pagar? I la capacitat que te per pagar depèn de la recaptació de impostos i per tant del moviment econòmic. I crec que com Espanya te poc moviment econòmic, no recapta impostos i això fa que no tingui capacitat per pagar, i per tant no es pot endeutar mes, i no li queda un altre que fer retallades.
Respecte el sector privat, si esta endeutat ja se les farà per tornar els diners, el error consistirà si desprès es el estat qui els salva i el deute privat passa a ser públic.
Carlos Carrasco
10/06/2011 21:44
Hola Àlex, tens tota la raó. La capacitat d’emetre deute varia en funció de la teva capacitat de pagar i que aquesta varia en funció de la teva recaptació d’impostos. Però qui ha dit que no es puguin apujar els impostos? Durant els darrers 15 anys Espanya ha estat eliminant moltíssims impostos creient que els temps de bonança econòmica durarien per sempre i que no eren necessaris tots aquests diners. Recuperar-los augmentaria la recaptació i permetria reduir el dèficit. I marge per augmentar els impostos n’hi ha un munt. Encara que sembli mentida, Espanya és un dels països amb els impostos més baixos (especialment per a les rendes altes). I això per no mencionar l’evasió fiscal i l’economia submergida… Diners n’hi ha, el problema és en mans de qui.