Ningú nega que les retallades de serveis públics són un gran problema per a la societat (especialment per als ciutadans amb menys recursos), però del que no es parla tant és de si hi ha altres opcions factibles més enllà de l’austeritat per evitar les retallades. Abans però, cal saber per quina raó es deixen d’oferir serveis públics i per fer-ho hem de parlar sobre què és el dèficit públic.
L’Estat té unes finances que més o menys ha de mantenir sanejades i equilibrades com qualsevol de nosaltres. Bàsicament consisteix en fer que les despeses no siguin molt més grans que els ingressos. Si la balança es desequilibra i hi ha més despeses que ingressos (es gasta més del que es té) diem que l’Estat té dèficit.
El dèficit públic d’Espanya és dels més alts d’Europa amb un 9’2% del PIB (tan sols superat per Grècia, Irlanda i el Regne Unit), d’aquí que els diferents nivells de govern (el govern central i les Comunitats Autònomes) comencin a emetre deute públic per aconseguir finançament i poder seguir prestant serveis. Al seu temps, els prestadors d’aquests diners reclamen un descens de la despesa pública (és a dir, retallades de serveis) per tal que es garanteixi el retorn dels diners que han prestat més els interessos corresponents de la forma més ràpida i segura possible.
Fins aquí el raonament té certa lògica i és normal que sigui així. Ara bé, si jo li dec diners a algú tinc dos opcions: (1) gastar menys i (2) guanyar més. A sobre, les dues opcions són perfectament compatibles i es poden donar al mateix temps. Amb l’Estat passa el mateix, per rebaixar el dèficit i retornar diners hi ha una opció que no es contempla: augmentar els impostos.
El gràfic anterior mostra els ingressos de l’Estat per impostos, o el que és el mateix, quin percentatge de tot el que es produeix al país (el PIB) es recapta. Espanya es troba a la cua d’Europa pel que fa a la recaptació d’impostos, concretament només recapta un 30’7% del PIB (dades de 2009). Això vol dir que l’Estat espanyol, com a administració, és pobre (no així alguns dels seus ciutadans) o el que és el mateix, si Espanya recaptés més diners (com qualsevol dels capdavanters de la llista) no necessitaria endeutar-se tant i no caldria retallar serveis socials. Els recursos hi són, el que passa és que no es recullen.
* Aclariment final: abans de que algú se’m llenci al coll ha de quedar clar que “augmentar impostos” no és un botonet que els fa augmentar tots de cop i ens fan pagar més a tots. En realitat, els impostos tenen més a veure amb palanques que pots anar regulant. Jo estic parlant de recuperar l’impost de patrimoni, el de successions per al 6% de rendes superiors i augmentar els trams superiors (a partir del 43%) de l’IRPF. De cap forma es pot permetre un augment de l’IVA o altres impostos que afectin a les classes mitjanes i treballadores.
La marca Motorola domina la taula de models que més radiació emeten amb 7 dels 10 telèfons mòbils. El Motorola Bravo és el model que més radiació emet del mercat amb 1’59 W/Kg. Un altre dels telefons més venuts, la Blackberry Bold, també es troba dins del TOP 10 amb unes emissions de 1’55 W/Kg.
Sóc més de 'policy' que de 'politics'. He passat (estudiant) per la Universitat Pompeu Fabra, The Johns Hopkins University (USA) i la London School of Economics (UK). Actualment treballo a l'Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona.
