La OECD ha presentat fa uns dies el seu treball anual Society at a Glance. A l’informe hi podem trobar un munt de dades sobre les societats dels països que formen part d’aquesta organització internacional. Aquest any han decidit afegir-hi un especial sobre la feina no remunerada i la seva distribució entre Estats i sexes.
La distribució (en percentatge) de la dedicació diària a diferents activitats a nivell internacional és la següent:
El gràfic ens mostra com els espanyols dediquen un 14% del seu temps diari a feines no remunerades, un 19% a la feina remunerada o als estudis, un 46% a la cura personal i un 21% a l’oci. Això és pràcticament la mitja de la OECD excepte pel que fa a l’oci, on els espanyols dediquen un 1% més. Ara bé, en feina no remunerada es troba fins de la mitjana, però qui realitza aquesta feina? Es troba repartida de forma homogènia entre sexes? Es troba Espanya dins de la mitja de la OECD pel que fa a distribució de la feina entre gèneres?
Doncs no. La diferència entre gèneres pel que fa a feina no remunerada a Espanya és de 3 hores i 7 minuts diaris, sent la sisena major diferència de la OECD. La diferència mitja entre els països més desenvolupats del món és de 2 hores i 28 minuts. O el que és el mateix, mentre que a la OECD una dona treballa de mitja 2 hores i 28 minuts més al dia que l’home, a Espanya les dones dediquen 3 hores i 7 minuts més que els homes a les mateixes tasques. Per tant, les dones treballen més hores al dia per culpa de les feines no remunerades. Els països amb una diferència més petita entre homes i dones són els escandinaus: Dinamarca, Suècia, Noruega i Finlàndia.
I quines són les feines a les que ens referim amb “feina no remunerada”? Doncs aquestes:
La majoria de la feina no remunerada és la relacionada amb la llar: cuinar i netejar, amb una mitja de 2 hores i 28 minuts diaris com a mitja de la OECD. Seguidament hi ha la cura de persones de la llar, amb 26 minuts diaris com a mitja. Pel que fa a la cuina, els americans són els que menys temps hi dediquen (30 minuts) i els que més els turcs (74 minuts al dia). Potser seria una de les explicacions de les taxes d’obesitat americana.
Aquestes dades són molt importants, doncs estem parlant d’una bona part de l’economia. Segons l’informe, la feina no remunerada a Espanya representa el 41% del PIB, la cinquena major proporció després del Japó (42%), Nova Zelanda (43%), Austràlia (46%) i Portugal (53%). I no només en termes econòmics és important, si no també socials: la tendència pel que fa a les feines de la llar i la seva distribució entre sexes ha de canviar, assolint l’home un rol més participatiu pel que fa a la feina no remunerada.
Sóc més de 'policy' que de 'politics'. He passat (estudiant) per la Universitat Pompeu Fabra, The Johns Hopkins University (USA) i la London School of Economics (UK). Actualment treballo a l'Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona.
Vjosa
22/02/2012 10:36
Gracies pel teu coeantmri Javier, la feina dels arxius i les biblioteques sol quedar forca oculta i que, de tant en tant, tingui una certa visibilitat ajuda a renovar energies, encara que per aqui no ens en falten! Com sempre, tens les portes obertes per quan vulguis.