Arxiu del mes: abril 2011

Comparació dels casaments reials: Quant costen? Quants convidats hi van?

dissabte, 30/04/2011

El divendres 29 d’abril serà recordat com el dia en que el príncep Guillem i Kate Middleton van contraure matrimoni. Si fa un parell de dies us parlava d’algunes dades sobre el seu casament, avui toca comparar-lo amb diferents celebracions reials. En concret hi ha dades disponibles de les següents parelles: Príncep Guillem de Gal·les i Kate Middleton, el Príncep Carles de Gal·les i Diana Spencer, el Príncep Rainier III de Mònaco i Grace Kelly, el Príncep Pavlos de Grècia i Marie-Chantal Miller i la Princesa Victòria de Suècia i Daniel Westling. Veureu que dins del grup de parelles de la monarquia europea també hi apareix el casament de Chelsea Clinton, filla de l’ex-president americà Bill Clinton, això és perquè és el més semblant a una boda reial que podem trobar als Estats Units. Així doncs, el d’ahir ha estat el casament més luxós de la reialesa?

Si ens fixem en el cost total de la celebració, aquest és el gràfic amb les dades:

Cost total del casament

La boda del príncep Guillem i Kate Middleton ha estat la més cara de les celebrades per les monarquies europees, assolint un total de 23 milions d’euros. La majoria de la despesa ve donada per la seguretat desplegada durant l’esdeveniment, ja que degut a que el dia ha estat declarat festivitat nacional els agents de servei han cobrat el doble del salari d’un dia laborable. De fet, la factura de seguretat arriba fins als 20 milions d’euros. Just darrera hi trobem la dels pares del recent casat Guillem, amb un total de 15 milions d’euros. La resta de celebracions els segueixen a bastanta distància.

Pel que fa al número de convidats, el total és aquest:

Total de convidats La boda reial amb més convidats ha estat la del príncep Carles amb Diana Spencer, amb un total de 3.500 persones. La del seu fill amb Kate Middleton és la segona amb 1.900. La diferència és deguda probablement al fet que el casament de Carles i Diana va ser un casament d’Estat, mentre que el de Guillem i Kate ha estat un casament privat (tot i que públic). Això implica que Carles i Diana es van veure obligats a convidar a la majoria de caps d’Estat i presidents del món, així com altres estaments de l’Estat que no han estat convidats a la boda del príncep Guillem. Com en el cas anterior, la resta de casaments els segueixen a una gran distància.

I una darrera dada de caire més anecdòtic: quina és la diferència d’edats entre els nuvis?

Diferència d'edat entre els núvis Només hi ha un cas en el que la núvia fos més gran que el nuvi, el de Kate Middleton (28 anys) i el príncep Guillem (27 anys). En la resta de casos el nuvi sempre ha estat més gran que la núvia. D’altra banda, la diferència més gran és la que existia entre el príncep Carles i Diana Spencer; es portaven 12 anys. El príncep Rainier de Mònaco també era dels que tenia una diferència d’edat més accentuada, concretament era 7 anys major que l’actriu Grace Kelly. La resta de parelles es porten entre 2 i 4 anys de diferència.

La darrera xifra destacable és la difusió mediàtica dels casaments. Mentre que la del príncep Carles va ser seguida per 750 milions de televidents i 600.000 espectadors en directe o la del príncep Rainier i la de Victòria de Suècia per 30 milions totes dues, la més seguida ha estat la del príncep Guillem amb un total de 2 bilions de televidents i 800.000 espectadors. Això vol dir que el 35% de la població mundial va estar pendent de l’esdeveniment que tenia lloc a la capital del Regne Unit. Així que podem concloure que si hi ha algú que sap organitzar casaments reials, aquests són els britànics.

La boda de l’any: quant costarà i qui està convidat?

dijous, 28/04/2011

Estem a un dia de la boda de l’any i els mitjans de comunicació s’han centrat en aquesta celebració amb reportatges, debats i programes diversos sobre la monarquia anglesa. Un dels temes més discutits és la fortuna que costaran les núpcies reials britàniques. El pressupost arriba fins a 20 milions de lliures o el que és el mateix, gairebé 23 milions d’euros. Alguns dels preus que conformen la factura són els següents:

- Pastís reial: 57.600 euros. Uns 95 euros la porció.

Flors decoratives: 567.657 euros.

Altres despeses són l’adequació de l’església, la música, el menjar, la decoració… i sobretot la despesa en seguretat. Aquest darrer punt és de vital importància donats els 2.000 convidats a la cerimònia. Però qui paga per tot això?

La majoria del pagament l’aportarà el príncep Carles, que es farà càrrec de les flors, les despeses de l’església, la música, el menjar… però qui correrà amb la despesa més cara (la seguretat) seran els ciutadans britànics. Donada la perillositat d’una boda d’aquesta magnitud (tenir la majoria de líders mundials reunits en un espai reduït és massa temptador per a qualsevol sonat) Scotland Yard desplegarà milers de policies arreu de la ciutat, inclosos franctiradors a les teulades. I no només això, la factura s’eleva exponencialment ja que el dia de la cerimònia ha estat declarat dia de festa nacional, el que implica que els agents desplegats ingressaran el doble del que percebrien un dia normal.

D’altra banda, els convidats són una barreja entre polítics, monarques, prínceps, militars, famosos, esportistes i algun que altre dictador. Aquesta és la composició dels convidats com a percentatge del total:

BodaPrincepBritanic.png

Els únics espanyols assistents són els prínceps d’Astúries i la reina Sofia. Tot i així, jo destacaria més el fet de que assisteixin a la boda personatges tant diferenciats com Rowan Atkinson (el gran Mr. Bean) o David Beckham i la seva muller que potser hauran de compartir taula amb generals de l’exèrcit britànic. Us imagineu les converses durant el dinar? Però si per alguna cosa destaca la llista de convidats és per la quantitat d’amistats de la parella convidades contràriament al que hem vist en anterior casaments reials.

Els notaris a Barcelona

dilluns, 25/04/2011

La casta notarial és ben coneguda per tothom que tingui qualsevol tipus d’activitat empresarial. Es tracta d’una professió que dóna fe de transaccions a canvi d’una bona suma de diners. Però aquests preus tan elevats que cobren els notaris no té res a veure amb una activitat complicada, perillosa o per la que calguin uns coneixements difícils d’assolir per la resta de mortals; no, els grans ingressos dels notaris són deguts a la falta de liberalització de la professió.

En tractar-se de passos obligatoris per tots aquells que tenen una empresa (o estan en procés de crear-la) i el fet de que l’Estat limiti el número de llicències de notaria disponibles fa que aquesta professió sigui una bona forma de fer-se ric. I ho és perquè es tracta d’un monopoli creat per una limitació artificial de l’oferta en una activitat amb una demanda profundament inelàstica. Una altra de les curiositats d’aquest col·lectiu i que té molt a veure amb la seva capacitat d’ingressos és la ubicació geogràfica que ocupen. Aquest és el resultat d’una cerca a Google Maps de notaris a Barcelona:

Captura de pantalla 2011-04-25 a las 14.31.57.png

Gairebé tota l’activitat notarial de Barcelona es centra a la zona de Passeig de Gràcia. Donat que les transaccions de les que han de donar fe es troben al llarg i ample de tots els barris, per quina raó només es troben al centre de la ciutat?

Una bona idea per solucionar el problema, reduir-ne els preus i ajudar a l’emprenedoria seria que l’Estat proporcionés moltes més llicències de notari o les eliminés del tot per liberalitzar el mercat notarial. Al cap i a la fi no fan una feina que no pugui fer un advocat especialitzat en un bufet qualsevol.

Qui treballa més a casa? Els homes o les dones?

dijous, 14/04/2011

La OECD ha presentat fa uns dies el seu treball anual Society at a Glance. A l’informe hi podem trobar un munt de dades sobre les societats dels països que formen part d’aquesta organització internacional. Aquest any han decidit afegir-hi un especial sobre la feina no remunerada i la seva distribució entre Estats i sexes.

La distribució (en percentatge) de la dedicació diària a diferents activitats a nivell internacional és la següent:

Ús del temps per activitat principal com a percentatge del total

El gràfic ens mostra com els espanyols dediquen un 14% del seu temps diari a feines no remunerades, un 19% a la feina remunerada o als estudis, un 46% a la cura personal i un 21% a l’oci. Això és pràcticament la mitja de la OECD excepte pel que fa a l’oci, on els espanyols dediquen un 1% més. Ara bé, en feina no remunerada es troba fins de la mitjana, però qui realitza aquesta feina? Es troba repartida de forma homogènia entre sexes? Es troba Espanya dins de la mitja de la OECD pel que fa a distribució de la feina entre gèneres?

Diferència d'hores treballades en feina no remunerada entre homes i dones (2011)

Doncs no. La diferència entre gèneres pel que fa a feina no remunerada a Espanya és de 3 hores i 7 minuts diaris, sent la sisena major diferència de la OECD. La diferència mitja entre els països més desenvolupats del món és de 2 hores i 28 minuts. O el que és el mateix, mentre que a la OECD una dona treballa de mitja 2 hores i 28 minuts més al dia que l’home, a Espanya les dones dediquen 3 hores i 7 minuts més que els homes a les mateixes tasques. Per tant, les dones treballen més hores al dia per culpa de les feines no remunerades. Els països amb una diferència més petita entre homes i dones són els escandinaus: Dinamarca, Suècia, Noruega i Finlàndia.

I quines són les feines a les que ens referim amb “feina no remunerada”? Doncs aquestes:

Tipus de feina no remunerada per dia (en minuts)La majoria de la feina no remunerada és la relacionada amb la llar: cuinar i netejar, amb una mitja de 2 hores i 28 minuts diaris com a mitja de la OECD. Seguidament hi ha la cura de persones de la llar, amb 26 minuts diaris com a mitja. Pel que fa a la cuina, els americans són els que menys temps hi dediquen (30 minuts) i els que més els turcs (74 minuts al dia). Potser seria una de les explicacions de les taxes d’obesitat americana.

Aquestes dades són molt importants, doncs estem parlant d’una bona part de l’economia. Segons l’informe, la feina no remunerada a Espanya representa el 41% del PIB, la cinquena major proporció després del Japó (42%), Nova Zelanda (43%), Austràlia (46%) i Portugal (53%). I no només en termes econòmics és important, si no també socials: la tendència pel que fa a les feines de la llar i la seva distribució entre sexes ha de canviar, assolint l’home un rol més participatiu pel que fa a la feina no remunerada.