Avui és Sant Valentí, dia de l’amor per al món anglosaxó. Així que aprofito per recordar una frase que diu “fes l’amor i no la guerra”. I per què és tant important aquesta frase? Per una senzilla raó: les guerres tenen conseqüències nefastes sobre la població. Els efectes demogràfics es deixen sentir a molts nivells i amb diferents intensitats depenent del conflicte i les seves característiques. Si aquest és molt sagnant i violent en podem esperar bàsicament dos: la disminució de l’esperança de vida i un decreixement de la població total.
Per al primer cas, el de la disminució de l’esperança de vida, són especialment notables els casos del Vietnam i de Rwanda:
En tots dos exemples hi ha una caiguda de l’esperança de vida en néixer durant el període de guerra i un augment bastant considerable un cop la guerra arriba al seu final. La situació arriba a ser tan greu a Rwanda que el màxim que podia esperar viure un nadó nascut l’any 1993 era de 26 anys. En el cas del Vietnam, sent també una situació molt preocupant, l’esperança va caure fins als 32 anys.
Un altre dels efectes dels conflictes armats sobre un país és el decreixement de la població total:
L’exemple del Líban mostra clarament com afecta una guerra civil a la població total. Després d’un creixement continuat a una gran velocitat (1910-1975), el creixement de la població s’estanca durant l’etapa en conflicte. De fet, la població no tan sols deixa de créixer, sinó que decreix lleugerament.
Així doncs, tot i no haver descobert la sopa d’all amb aquest article, no està de més veure gràficament els costos en termes de demografia d’un conflicte armat. Costos que posteriorment es paguen en termes econòmics i socials durant molts anys.
Sóc més de 'policy' que de 'politics'. He passat (estudiant) per la Universitat Pompeu Fabra, The Johns Hopkins University (USA) i la London School of Economics (UK). Actualment treballo a l'Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona.
