Malauradament, no deixem de rebre informació sobre com la violència de gènere no s’atura. Es fan campanyes de sensibilització, el govern crea tota mena de polítiques, les forces de seguretat augmenten els seus efectius i mitjans, la justícia amplia les seves penes… Però tots aquests esforços semblen no tenir resposta. El maltractament no tan sols no disminueix, sinó que va augmentar l’any 2010 respecte al 2009.
El gràfic ens mostra l’evolució de dones mortes per violència de gènere des de l’any 1999 fins al 2010, on tenim les darreres dades disponibles. Si bé hi ha alts-i-baixos al llarg dels anys, podem dir que es manté una línia més o menys constant d’assassinats masclistes. Aquesta línia té una forma especialment estable en el cas de Catalunya, però té importants diferències a la resta d’Espanya, arribant a una diferència de gairebé 20 dones mortes menys al 2009 que al 2010.
Pel que fa als assassinats perpetrats durant el 2010, aquestes són les Comunitats Autònomes on es van produir:
Andalusia, probablement per volum de població, és la que acumula més assassinats (17), seguida de Catalunya amb 11 víctimes mortals per violència de gènere. País Valencià, Illes Canàries i Madrid són els territoris que els segueixen. Creieu que aquest tipus de violència segueix alguna mena de patró (per exemple, més població = més maltractadors) o bé és completament aleatori? Té alguna cosa a veure amb la cultura/educació o no? I per quina raó s’han mostrat tan poc efectives les solucions que s’han tractat d’implementar?
Sóc més de 'policy' que de 'politics'. He passat (estudiant) per la Universitat Pompeu Fabra, The Johns Hopkins University (USA) i la London School of Economics (UK). Actualment treballo a l'Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona.
Elisabet
03/02/2012 15:41
És molt complex aquest tema, perquè les morts són el final de la vida d’una dona que ha estat patint maltractaments de la seva parella probablement més que mesos, anys amb S gran.
Crida l’atenció la davallada del 2005 respecte el 2004. A finals del 2004 va aprovar-se la Llei Org de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, que va entrar en vigor el juny de 2005…pot tenir-hi incidència? Ho dubto molt, tot i que la llei amb alguns ‘però’ és molt positiva sobretot per a conscienciar i empènyer a la dona maltractada a denunciar el més mínim acte de violència enfortint-la.
Té una frontal relació ambiental: amb l’educació des de la infància i amb els patrons familiars i més immediats. Segurament, també genètic. Tant per la víctima com pel maltractador.
És en l’ambient extern als patrons familiars en què l’Estat pot i ha d’intervenir: en l’educació obligatòria i la millor conscienciació possible. La violència sexista no és un fenomen aïllat, sino transversal i de tots i s’ha de tractar com a tal. I per altra banda, ajudant a la víctima proporcionant-li les eines per tal de poder sortir-se’n. Legislar en el sentit de la LO1/2004, 28 des que es comentava més amunt, és favorable.
Per tant, a condicions similars entre dos territoris, l’un amb més població que l’altre, en el de major població, hi haurà més mortes. Fins i tot, en una proporció més alta.
Un cop es comet el crim d’homicidi/assassinat, la vida del maltractador sol ser-li indiferent (s’entreguen a les autoritats, es suiciden…). L’establiment de penes posteriors no aconsegueix efectes disuasoris per a potencials persones que mataran a la dona.
Una dada rellevant és que la gran majoria de les dones assassinades no havien denunciat a les seves parelles. Per tant, la mort en les dones que denuncien no arriba. S’ha de denunciar per sortir-se’n.