Arxiu del mes: febrer 2011

L’adolescència al món

dilluns, 28/02/2011

Aquest any, la United Nations Fund for Children (UNICEF) ha dedicat el seu informe anual a la joventut. Els joves són un grup demogràfic format per 1,2 bilions d’adolescents compresos entre els 14 i els 19 anys d’arreu del món que, molt sovint, són ignorats per les estadístiques i els estudis acadèmics. Per tal de cridar l’atenció sobre la seva preocupant situació a moltes latituds del nostre planeta (el 88% viu en països en vies de desenvolupament), UNICEF ha publicat, entre moltes altres dades, estadístiques de matrimonis i embarassos adolescents.

Aquesta és la informació aportada sobre el matrimoni adolescent:

Matrimonis adolescents

A nivell mundial, el 21% de les noies entre 15 i 19 anys estan casades. El país on aquest percentatge és més alt és Nigèria, amb un 59% de les adolescents dins del matrimoni. Per contra, la taxa més baixa la trobem a Algèria, amb tan sols un 2% de les adolescents casades.

La UNICEF també denúncia la situació mundial pel que fa als embarassos d’adolescents, sent aquestes algunes de les conclusions:

Mares adolescents

Com en el cas anterior, Nigèria té el dubtós honor de ser el país on més percentatge d’embarassos adolescents trobem. Ni més ni menys que un 51% de les dones entre 20 i 24 anys van donar a llum abans dels 18 anys. Si volem saber quin és l’Estat amb un menor percentatge d’embarassos adolescents ens haurem de fixar en el Turkmenistan, amb un 2% de les joves. Prenent com a referència el món sencer, el 20% de les noies han donat a llum abans dels 18 anys, a América Llatina el 18%, a l’Àsia Meridional el 22%, a l’Àsia Oriental i al Pacífic el 8% i el que és més preocupant, a l’Àfrica Subsahariana el 28% de les noies.

Iniciatives com la d’aquest informe poden ajudar a posar sobre la taula situacions socials que sovint són ignorades. No té cap sentit que ens preocupem pels infants del planeta (cosa que cal seguir fent, fins i tot amb més força) i després els oblidem quan arriben als 15 anys. Des d’aquí us convido a visitar la web d’UNICEF (hi ha versió en castellà, així que no teniu excusa!) i descobrir la gran feina que fa aquesta organització arreu del món.

Sexe i Religió

dijous, 24/02/2011

Què en pensen les religions sobre diferents temes relatius a la sexualitat? Potser coneixem el que en pensa l’Església catòlica, però i la resta de creences majoritàries? Via Religious Tolerance, un grup de consultoria especialitzat en afers religiosos, he descobert una taula-resum sobre les opinions de cada religió en matèria sexual. A més, a Flowing Data hi han penjat una infografia que permet veure gràficament la informació del quadre. Aquí us la deixo traduïda:

Sexe i Religió 

Un cop vist el gràfic cal fer unes parell d’apreciacions. La informació representa la posició de la majoria del moviment religiós concret, no la totalitat. Dins de cada religió existeixen grups més conservadors i grups més liberals. En alguns temes és complicat establir una sola puntuació. Per exemple, en el cas de l’avort. No és el mateix avortar durant el primer trimestre, que durant el segon o que durant el tercer.

Tot i així, desprès de les apreciacions, sembla ser que la religió catòlica és la més restrictiva en temes sexuals. Per contra, la més permissiva seria el budisme. Comentaris a favor d’aquesta taula? En contra? Opinions divergents? Alguna idea de per quina raó no es permeten determinades conductes a algunes religions i a altres si?

Espanya i el negoci de les armes

dilluns, 21/02/2011

Espanya és el sisè país que més armes va exportar el 2009, el darrer any amb dades comparables disponibles. En primer lloc hi trobem els Estats Units, seguit de Rússia i per darrera Alemanya, França i Regne Unit. El seguent és l’executiu dirigit per José Luís Rodríguez Zapatero, president amb el qual la venda d’armament ha estat més alta en tota la història de l’Espanya moderna.

L’Estat espanyol es dedica bàsicament a vendre vaixells i avions, però també té unes vendes gens modestes en material de doble ús (mires telescòpiques, sensors, visors nocturns…) i vehicles blindats. Tot aquest material li ha reportat al llarg dels anys el següent benefici:

Valor de les exportacions d'armament (en milions €)

Els ingressos per armament es van duplicar el 2006 respecte a l’any 2003 i gairebé s’han triplicat en 7 anys. Les dades per al 2010 no són gaire més alentidores: segons Intermon Oxfam, durant el primer semestre de 2010 es va vendre material per un valor de 907,6 milions d’euros. Això vol dir que si les dades que es publicaran properament segueixen la mateixa tendència, el total de vendes en armament a Espanya hauran assolit gairebé la xifra de 2.000 milions. Això suposa un augment del 33% respecte al 2009 i cinc vegades el negoci armamentístic que hi havia a Espanya quan Zapatero va arribar al govern.

I tots aquests vehicles, armament i equip militar qui els compra? Doncs aquí hi ha uns gràfics explicatius desglosats per tipus de comprador:

Països receptors de l'armament exportat

Clica a la imatge per ampliar-la

Espanya exporta la majoria del seu material a països de la OTAN, en un 39’26% a països membres de la UE i en un 25’38% a països que formen part de la OTAN però no pertanyen a la UE. Alemanya i el Regne Unit són els majors impotadors d’armament espanyol. Pel que fa a països no membres de l’organització atlàntica, Malàisia és el major comprador, seguit de Brasil. La resta es reparteix entre més de 60 països, alguns amb situacions especialment preocupants per la seva violació dels Drets Humans: Aràbia Saudita, Colòmbia, Israel, Marroc… i així amb una llarga de llista d’Estats.

Ara bé, jo no he sabut trobar cap explicació al per què d’aquesta pujada de les exportacions d’armament. Aquest augment té alguna cosa a veure amb la crisi econòmica? Si fos així… és una solució ètica? No seria millor fer l’amor i no la guerra?

Quants diners ingressen els millors clubs de futbol del món?

divendres, 18/02/2011

No us heu preguntat mai quants diners genera un equip de futbol i de quina forma? Com s’ho fan per pagar les nòmines multimilionàries dels seus jugadors? Surten els números?  Podem trobar les respostes a aquestes i altres preguntes a l’estudi que publica anualment Deloitte.

Si ens fixem en els ingressos totals dels clubs, aquesta és la classificació:

Top 10 d'equips per ingressos per a la temporada 2009/10

Per sisè any consecutiu, el Reial Madrid és el club que més diners ingressa, amb un total de 438.6 Milions d’Euros, seguit del F.C. Barcelona, amb 398.1 M€. Els dos equips de la Primera División deixen pas al tercer, i amb més ingressos de la Premier League, el Manchester United (349.8 M€).

Però els equips com aconsegueixen tants milions d’euros? D’on surten aquests diners? Bàsicament es nodreixen d’ingressos per tres vies: (1) durant els dies de partit (entrades, localitats, consumibles al camp…), (2) drets de radiodifusió (retransmissions televisives, etc.) i (3) publicitat (merchandising, publicitat a la samarreta, drets d’imatge…). Ara bé, cada equip rep aquests diners en proporcions diferents. En aquest gràfic es mostra el % dels ingressos que representa cadascuna de les vies:

Via dels ingressos del TOP 10 d'equips de futbol

Algunes coses a destacar:

(1) Els equips italians obtenen molts diners en concepte de drets de radiodifusió (la Juventus el 69% dels ingressos!). Alguna hipòtesi? Grans corporacions mediàtiques italianes? Ningú va al camp i tothom prefereix veure els partits des de casa?

(2) Els anglesos, en general, tenen majors ingressos el dia del partit. Entrades més cares? Abonaments amb majors preus? O potser és que s’hi consumeix més cervesa…? L’Arsenal ingressa el 42% del seu total gràcies a la recaptació durant els dies partit. Té alguna cosa a veure amb el tipus d’afició?

(3) El Bayern de Munich obté el 53% dels seus ingressos gràcies a la publicitat (la més alta del Top 20 exceptuant el Shalke 04 amb un 57%). Com és que es tracta d’una xifra tan alta? A quina publicitat apareix el Bayern de Munich? Quant paguen els seus patrocinadors?

(4) El R. Madrid és l’equip més equilibrat, amb un 30% el dia de partit, 36% en concepte de drets de radiodifusió i un 34% per publicitat. El Barça es distribueix en 25%, 44% i 31%.

I quins han estat els grans canvis del Top 10 respecte a la temporada anterior (2008/98)? Doncs la veritat és que no gaires diferències. La classificació es manté exactament igual pel que fa als 6 primers llocs, en 7ena posició hi trobem l’AC Milan, que la temporada anterior es trobava al lloc número 10. Doncs equips de la llista són els que cauen: el Liverpool que passa de la 7ena posició de la temporada 2008/09 a la 8ena per al 2009/10 i la Juventus del 8è lloc la temporada anterior al 10è per a l’actual.

Si ens fixem en el Top 20, el canvi més espectacular ha estat el del Manchester City, passant de la posició número 20 a la 11, gràcies a un 49.5% més d’ingressos per a la temporada 2009/10. Qui forma la seva directiva? Potser caldria felicitar-los. D’altra banda, la caiguda més forta ha estat per a l’AS Roma, passant de la posició 12 a la 18, amb un descens del 16% en els seus ingressos.

Per als que vulgueu xafardejar una mica l’estudi el podreu trobar aquí: Deloitte Sports Business Group.

Fes l’amor i no la guerra

dilluns, 14/02/2011

Avui és Sant Valentí, dia de l’amor per al món anglosaxó. Així que aprofito per recordar una frase que diu “fes l’amor i no la guerra”. I per què és tant important aquesta frase? Per una senzilla raó: les guerres tenen conseqüències nefastes sobre la població. Els efectes demogràfics es deixen sentir a molts nivells i amb diferents intensitats depenent del conflicte i les seves característiques. Si aquest és molt sagnant i violent en podem esperar bàsicament dos: la disminució de l’esperança de vida i un decreixement de la població total.

Per al primer cas, el de la disminució de l’esperança de vida, són especialment notables els casos del Vietnam i de Rwanda:

Esperança de vida en néixer - Vietnam i Rwanda

En tots dos exemples hi ha una caiguda de l’esperança de vida en néixer durant el període de guerra i un augment bastant considerable un cop la guerra arriba al seu final. La situació arriba a ser tan greu a Rwanda que el màxim que podia esperar viure un nadó nascut l’any 1993 era de 26 anys. En el cas del Vietnam, sent també una situació molt preocupant, l’esperança va caure fins als 32 anys.

Un altre dels efectes dels conflictes armats sobre un país és el decreixement de la població total:

Poblacio Total del Líban període 1800 - 2010

L’exemple del Líban mostra clarament com afecta una guerra civil a la població total. Després d’un creixement continuat a una gran velocitat (1910-1975), el creixement de la població s’estanca durant l’etapa en conflicte. De fet, la població no tan sols deixa de créixer, sinó que decreix lleugerament.

Així doncs, tot i no haver descobert la sopa d’all amb aquest article, no està de més veure gràficament els costos en termes de demografia d’un conflicte armat. Costos que posteriorment es paguen en termes econòmics i socials durant molts anys.

Com aconseguir que el teu fill jugui al Barça

dimarts , 8/02/2011

Sé que és el somni de més d’un barcelonista i m’hi jugaria un pèsol a que és un dels desitjos d’algun que altre amic meu. Aconseguir que el fill d’hom jugui al Barça no només és un tema sentimental o d’afició, també és un desig ben racional: si finalment ho aconsegueix, el fill durà una bona vida. Al cap i a la fi, el sou que rebrà no serà de mileurista.

I com aconseguir-ho? Doncs només cal donar una sèrie de passos seguint el que ens diu l’estadística. Observant els números de la plantilla del Futbol Club Barcelona podem veure com hi ha 6 jugadors del primer equip nascuts el mes de gener, representant el 22’22% del total, seguit per una representació màxima mensual de 3 jugadors (abril i agost amb un 11’11% cadascun) i  la resta que oscil·len entre 1 i 2 jugadors per mes. És a dir, si vols que el teu fill jugui al Barça, procura tenir-lo durant el mes de gener. Ara bé, molts em direu que la mostra (27 jugadors) no és suficientment gran com per afirmar això de forma tan categòrica. Teniu tota la raó, però i si observem què passa a la resta d’equips i prenem la Primera Divisió com a objecte d’anàlisi?

Si analitzem les dades de la Primera Divisió estem parlant d’una mostra de 540 jugadors, el que determinarà un resultat significatiu. Després de recórrer totes les webs dels equips de la Lliga BBVA (alguna idea millor sobre què fer una nit de dilluns?) i recopilar les dates de naixement de tots els jugadors professionals, obtenim el següent gràfic:

Distribució trimestral dels naixements dels futbolistes (en %)

Veiem com els jugadors nascuts durant el primer trimestre de l’any representen el 28’89% del total, els del segon trimestre el 27’04%, els del tercer el 23’7% i els del darrer trimestre el 20’37%. Si observem les dades per categoria mensual obtenim el següent gràfic:

Distribució mensual dels naixements dels jugadors (en %)

Sembla que hi ha certa relació entre el que apuntàvem al principi sobre com aconseguir jugar al Barça i el que passa a nivell global a la Primer Divisió. Tot i que en el cas de la Lliga BBVA el mes amb una major representació és febrer. No cal dir que si ara faig una relació lineal amb el gràfic anterior el resultat apuntarà en la mateixa direcció. Vegem-ho:

Linealitat dels naixements dels jugadors

Així doncs, es confirma la hipòtesi de la que partíem: els nens nascuts durant els primers mesos de l’any tenen més probabilitats d’esdevenir jugadors de Primera Divisió. La raó no crec que tingui a veure amb una combinació astrològica o un alineament dels planetes que dotin de majors capacitats futbolístiques als nascuts durant el primer trimestre de l’any. De fet, té una explicació més senzilla.

La majoria dels esportistes comencen la seva carrera durant la infantesa. I les lligues infantils, al contrari de les professionals, estan organitzades per grups d’edat. Per tant, hi ha un biaix que ve imposat per la data de tall, en el nostre cas, el 31 de desembre. Un jugador nascut el dia 1 de gener jugarà a la mateixa lliga que un nascut el 31 de desembre del mateix any. Tècnicament tots dos tindran 7 anys, però el desenvolupament físic durant aquesta edat és molt significatiu. El noi nascut el dia 1 de gener serà, probablement, més fort, més ràpid i més desenvolupat que el nascut durant el mes de desembre. Si sou un entrenador d’una lliga de 7 anys no us costarà gaire imaginar a qui donareu més minuts de joc.

I aquí comença el cercle viciós. Els nois nascuts el dia 1 de gener seran seleccionats, animats i tindran més minuts de joc que aquells nascuts més tard. El resultat, desprès de repetir-se durant anys i anys, acaba conferint als jugadors del primer trimestre una psicologia i una habilitat superior a la dels del darrer trimestre. I aquestes diferències s’arrosseguen fins al nivell professional.

En definitiva, si vols que el teu fill jugui al Barça, procura “encarregar-lo” cap al mes d’Abril i tindràs més opcions de que esdevingui jugador de Primera Divisió. Si finalment et funciona la tècnica, procura recordar a aquell que te la va explicar… estaré molt agraït de rebre una part (per petita que sigui) del futur salari del teu fill.

Situació del maltractament a Espanya i Catalunya

divendres, 4/02/2011

Malauradament, no deixem de rebre informació sobre com la violència de gènere no s’atura. Es fan campanyes de sensibilització, el govern crea tota mena de polítiques, les forces de seguretat augmenten els seus efectius i mitjans, la justícia amplia les seves penes… Però tots aquests esforços semblen no tenir resposta. El maltractament no tan sols no disminueix, sinó que va augmentar l’any 2010 respecte al 2009.

Evolució de la violència de gènere a Espanya i Catalunya

El gràfic ens mostra l’evolució de dones mortes per violència de gènere des de l’any 1999 fins al 2010, on tenim les darreres dades disponibles. Si bé hi ha alts-i-baixos al llarg dels anys, podem dir que es manté una línia més o menys constant d’assassinats masclistes. Aquesta línia té una forma especialment estable en el cas de Catalunya, però té importants diferències a la resta d’Espanya, arribant a una diferència de gairebé 20 dones mortes menys al 2009 que al 2010.

Pel que fa als assassinats perpetrats durant el 2010, aquestes són les Comunitats Autònomes on es van produir:

Distribució territorial de la violència de gènere a Espanya (any 2010)

Andalusia, probablement per volum de població, és la que acumula més assassinats (17), seguida de Catalunya amb 11 víctimes mortals per violència de gènere. País Valencià, Illes Canàries i Madrid són els territoris que els segueixen. Creieu que aquest tipus de violència segueix alguna mena de patró (per exemple, més població = més maltractadors) o bé és completament aleatori? Té alguna cosa a veure amb la cultura/educació o no? I per quina raó s’han mostrat tan poc efectives les solucions que s’han tractat d’implementar?

Representació gràfica: Egipte i la desconnexió d’internet

dijous, 3/02/2011

Entre el 28 de gener i el 2 de febrer d’aquest any, el govern de Mubarak va decidir desconnectar el país d’internet per evitar l’expansió de la revolta popular. Si bé hi havia formes per seguir en contacte amb la resta del món, la mesura va ser efectiva.

Per demostrar-ho, Hilary Mason ha publicat les estadístiques de la web per la que treballa, bit.ly. El gràfic mostra el número de clics a enllaços de bit.ly fets des d’Egipte.

Clics durant el tall d'internet a Egipte

El que expliquen les estadístiques d’aquesta web és l’evolució dels clics per hora a Egipte i com aquests van caure d’uns 20.000 clics/hora fins a gairebé zero quan el govern va decidir desconnectar la majoria d‘ISPs del país. Amb això podem veure la importància que han adquirit les noves tecnologies en els darrers temps, especialment les xarxes socials i la democratització de la informació. Perquè la reacció de Mubarak no és res més que això, la por a la democràcia.

Com serà de gran la població musulmana a l’any 2030?

dimarts , 1/02/2011

El Pew Research Center, un think tank americà, ha publicat el seu informe The Future of the Global Muslim Population, on s’estudien els canvis des del 1990 i les projeccions fins al 2030 pel que fa a la població musulmana mundial. Què passarà amb Europa? I amb Espanya? En quina proporció augmentarà la presència de musulmans?

La població musulmana mundial augmentarà un 25% a nivell mundial durant les properes dues dècades, però no ho farà per igual a tot el món. Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi:

- L’any 2030, 79 països tindran un milió o més habitants de religió musulmana, en comparació als 72 actuals.

- La població musulmana es doblarà als Estats Units, passant de 2,6 milions per al 2010 a 6,3 milions al 2030.

- A Europa la població musulmana esdevindrà el 8% del total, actualment són el 6%.

- Espanya passarà del 2,3% de la població actual (2010) al 3,7% (2030).

- Com mostra el gràfic, la taxa de creixement de la població musulmana caurà d’un 2,2% durant la dècada 1990-2000 a un 1,2% durant la de 2020-2030.

Creixement de la població musulmana i no-musulmana

Això es deu, en primer lloc al descens de la taxa de natalitat i, en segon lloc, al descens de la immigració. Tot i així, la població musulmana augmentarà a una velocitat major que la població no-musulmana, el que farà que augmenti el percentatge que representen els musulmans sobre la població total. Com a resultat total s’espera que els musulmans representin un percentatge major sobre la població europea actual.

Països amb el major creixement projectat de població musulmana

Tot i que la població musulmana total d’Irlanda és relativament petita, aquest és el país on s’espera un major augment fins a l’any 2030, amb gairebé un 188% més de musulmans. Altres països amb un percentatge d’augment superior al 100% seran Finlàndia, Noruega, Suècia i Itàlia. Espanya, amb un augment del 82,1%, passarà de 1.021.000 a 1.859.000 musulmans.

Les dades són molt detallades, així que us convido a donar-hi un cop d’ull si us interessa qualsevol altre país o continent. D’altra banda, també han creat una visualització interactiva molt interessant, la podeu trobar aquí: “The Global Muslim Population“. En podem treure alguna conclusió d’aquestes dades?