TECNOLOGIA
JORDI SABATÉ

Els ocells emprenyats perden volada

Rovio, l’empresa creadora del popular videojoc ‘Angry birds’, acomiada un 37% de la plantilla pels mals resultats

Els ocells emprenyats  perden volada Zoom

Els ‘Angry birds’ es van enlairar el 2009 de manera fulgurant, i va arribar a ser el videojoc per a smartphones i tauletes més descarregat de la història. El seu punt àlgid el van tenir el 2012, quan van arribar als 300 milions d’usuaris actius i els 152 milions d’euros en ingressos. A partir d’aleshores la popularitat dels famosos ocells emprenyats ha anat minvant fins a arribar als 200 milions d’usuaris actius de què disposa actualment. El benefici, per la seva banda, va caure des dels 55 milions d’euros el 2012 als 27 milions el 2013.

El 2014 les coses no van anar millor i Rovio, l’empresa finlandesa desenvolupadora del videojoc mòbil i propietària de tot el seu important negoci de marxandatge, va acomiadar 130 empleats en una reestructuració que es preveia suficient. No obstant això, segons va comunicar la setmana passada l’empresa, ara es veurà obligada a fer un nou ajustament i acomiadarà fins a 260 treballadors més, és a dir, el 37% de la plantilla, que encara és actualment d’uns 700 empleats.

Però la culpa de les turbulències en què es veu ficada Rovio no és del tot deguda a la pèrdua de popularitat d’ Angry birds, que és relativa. De fet, si es miren les xifres absolutes, Angry birds manté una bona mitjana d’usuaris i ha augmentat durant el passat trimestre el nombre de descàrregues un 16%. A més, la companyia acaba de llançar Angry birds 2, la segona part del videojoc, que ja ha aconseguit en el seu primer mes més de 50 milions de descàrregues.

El problema és més aviat de gestió. Es van contractar 300 empleats més preveient un nou pic de creixement amb Angry birds 2, però la recepció del videojoc no ha sigut l’esperada i el ritme de les descàrregues ha minvat després del seu impressionant inici. D’altra banda, les crítiques han sigut poc favorables i a més a més la seqüela arriba massa tard, sis anys després de l’original i quan els usuaris ja s’han oblidat dels ocells i se centren en altres jocs com la saga Candy Crush, de King; Clash of clans, de Supercell, o Game of car, de Machine Zone.

A la mala expectativa d’ Angry birds 2 cal afegir-hi una estructura sobredimensionada, amb oficines en diversos països arreu del món i un projecte faraònic en camí com és la pel·lícula Angry birds, produïda per Rovio en associació amb Sony. Aquesta inversió ha sigut molt alta i ha fet minvar bona part del benefici dels dos últims anys, per la qual cosa si el film acaba amb un gran fracàs de públic l’empresa podria entrar en barrina. No obstant això, algunes filtracions indiquen que es tracta d’una pel·lícula realment de qualitat, així que caldrà esperar a l’estrena per decidir la sort de Rovio.

El perill de passar de moda

De tota manera, aquesta no és la primera empresa de videojocs que s’emborratxa d’èxit i no pensa en el futur per, després, acabar veient amargament com el seu valor s’ensorra quan passa la moda del seu producte estrella. De fet, Zynga, l’empresa californiana creadora del videojoc per a Facebook Farmville va viure una experiència molt similar a la que avui viu la companyia finlandesa. Amb l’èxit del seu joc, l’estructura empresarial es va disparar amb oficines a tot el planeta i la companyia va acabar sortint a la borsa de Nova York amb una cotització superior als 14 dòlars.

Poc després va començar la seva caiguda: les seves accions es van desplomar un 83% i no han tornat a remuntar; Farmville va ser substituït per altres videojocs per a smartphone i la companyia va entrar en pèrdues a partir del 2012. Aleshores es van succeir els relleus a la cúpula, però les pèrdues seguien incrementant-se, encara que els altres productes de Zynga, com el joc Mafia wars, no mostraven un mal rendiment. Finalment, a força de retallades, l’acomiadament d’uns 300 empleats i la potenciació dels productes actuals, l’empresa ha aconseguit frenar les pèrdues, tot i que no les ha pogut revertir.

En contraposició a aquests dos exemples, altres companyies demostren que una bona gestió del negoci pot ajudar a optimitzar-ne el benefici. És el cas de Supercell, l’empresa desenvolupadora del joc Clash of clans, que amb només 132 empleats va generar el 2013 més de 700 milions d’euros de benefici brut. El 2014, Supercell, empresa que també és finlandesa, va aconseguir triplicar els seus ingressos i registrar un benefici net de 555 milions d’euros, quan només ha tingut dos videojocs al mercat.