ENERGIA
-DANI REVENGA

Les nuclears inverteixen per operar més enllà del 2040

Només el PP defensa l’ampliació de la vida útil de les plantes atòmiques que demana el sector

Les nuclears inverteixen per operar més enllà  del 2040 Zoom

Les tres centrals nuclears catalanes -Ascó I, Ascó II i Vandellòs II- s’acosten al final de la que a priori era la seva vida útil: 40 anys de funcionament fixats en el disseny de les plantes. Una teòrica data de caducitat que l’empresa titular de les tres plantes -ANAV, participada per Endesa i Iberdrola- vol allargar fins als 60 anys, cosa que suposaria que Ascó I pogués operar fins al 2044, Ascó II fins al 2046 i Vandellòs II fins al 2048. A tot l’Estat, les empreses propietàries tenen interès a continuar aprofitant unes instal·lacions ja amortitzades però que continuen donant beneficis, una postura que topa amb la que mantenen la gran majoria de partits polítics, les organitzacions ecologistes i bona part de l’opinió pública.

L’argument d’ANAV és que les seves plantes són segures i que s’estan fent les inversions necessàries per garantir-ho. “La nostra política és que les centrals estiguin tecnològicament preparades per continuar operant a llarg termini”, diu José Antonio Gago, director general d’ANAV, que afegeix: “Les constants inversions a les plantes van en aquest sentit, per evitar l’envelliment introduïm les millores necessàries perquè estiguin preparades per arribar fins als 60 anys”. Per reforçar l’argument, el director d’ANAV posa l’exemple dels Estats Units: “Hi ha 76 nuclears de la mateixa tipologia que les nostres que tenen llicència per operar fins als 60 anys”.

El sector nuclear utilitza, a més, arguments mediambientals. N’hi ha un que defensa que si es tanquessin les plantes l’increment de producció energètica a partir de combustibles fòssils provocaria un augment d’un 25% de gasos d’efecte hivernacle, que deixarien Espanya fora del Protocol de Kyoto. Un argument que rebaten els ecologistes: “Si el tancament és progressiu, ens podríem anar preparant per rebaixar el protagonisme de les energies brutes i apostar per les renovables”, diu Raquel Montón, de Greenpeace, que afegeix: “No és veritat que el sistema energètic espanyol no estigui preparat per afrontar aquest procés. L’any passat vam tenir quatre reactors aturats durant diversos mesos i no va passar res”. Els ecologistes afegeixen altres arguments per defensar el tancament de les nuclears, com “la seguretat, especialment ara que el risc d’atemptats no para de créixer, i l’eterna assignatura pendent dels residus, que no té una solució clara internacionalment”.

El límit de 40 anys de les plantes catalanes no és imminent, ja que les tres nuclears hi arribaran el 2024, el 2026 i el 2028, però els permisos d’explotació es renoven cada 10 anys, i la pròxima renovació, prevista per al 2021, ja superaria aquesta data límit dels 40 anys. La decisió és política, ja que els permisos els concedeix el ministeri d’Indústria -previ informe del Consell de Seguretat Nuclear-, i per això el debat, sempre obert, s’intensifica a mesura que s’acosta el moment. A les portes de les eleccions espanyoles, el Partit Popular és l’única formació que defensa obertament que les centrals nuclears funcionin fins als 60 anys. A l’altre extrem, el PSOE ha inclòs en el seu programa electoral la promesa que si governen impulsaran un pla de tancament de les plantes fins al 2028. Per la seva banda, Podem també és partidari de clausurar-les progressivament, mentre que Ciutadans té una postura ambigua, amb un mix energètic diversificat.

Les centrals nuclears produeixen un 20% de l’energia que es consumeix a l’Estat. Un índex que a Catalunya arriba al 50%, un nivell de dependència que faria més complicat afrontar el tancament. Mariano Marzo, expert en recursos energètics de la Universitat de Barcelona, adverteix que “la decisió d’allargar la vida de les nuclears s’haurà de prendre a començaments de la pròxima dècada, però els deures per poder tancar-les s’haurien d’haver fet o haurien d’estar-se fent, i no és així”. Explica Marzo que “l’alternativa són les renovables, i la potència instal·lada que tenim aquí encara és ínfima, tot i que hi hagi una planificació per fer-la créixer entre el 2020 i el 2030”.

A nivell català, cap partit defensa obertament l’ampliació de la vida útil de les centrals. El partit tradicionalment més pronuclear és CDC, però no ha fixat posició sobre l’ampliació, i es marca com a objectiu que el 2050 tota l’energia de Cataluya sigui d’origen renovable. ERC, la CUP i ICV hi estan totalment en contra i defensen el tancament progressiu de les centrals. El debat està servit, amb un escenari social i polític advers per al sector nuclear, però amb un model energètic alternatiu pendent de concretar-se.