Una nova reducció de sous fa créixer l'ocupació?

El servei d'estudis del BBVA ens regala aquesta setmana un informe certament inquietant. Proposa una nova reducció de sous de l'ordre del 7%, per aconseguir un augment de l'ocupació del 10,4%. Aquesta nova devaluació interna l'haurien de patir els treballadors que encara no han perdut la feina i que no han hagut de rebaixar-se el salari durant els últims anys. És a dir, que ara sí que es tractaria d'una rebaixa absolutament generalitzada de salaris, una situació que crec que no s'ha donat mai. No recordo cap rebaixa sistemàtica com la que ens suggereixen des del prestigiós BBVA Research.

La teoria que argumenta l'informe ens explica que com que la reducció de sous seria inferior al benefici en la generació d'ocupació no hi hauria caiguda del poder adquisitiu de les rendes salarials, que augmentarien un 3%. Això suposaria un increment del producte interior brut (PIB) del 8,3%. Això desencadenaria tota mena de rendiments, com el creixement del consum privat, la inversió i la liquiditat. En fi, un cercle virtuós meravellós. Les administracions públiques, esclar, també se'n beneficiarien, amb una caiguda de les despeses per prestació d'atur i una davallada del dèficit públic. L'estudi de referència recomana també que en les futures negociacions de convenis s'hauria d'assegurar que els salaris augmentessin o disminuïssin en funció de les variacions de productivitat, cosa que representa, ben segur, una nova clatellada a la baixa. Perquè al final totes aquestes mesures de flexibilitat acaben per erosionar novament la retribució salarial, tenint en compte la pèrdua de competitivitat real que ha patit l'economia local. L'informe dóna un altre consell: en els casos en què el lloc de treball creat tingui un sou inferior al salari mínim, els ajuts públics hauran de cobrir la diferència, a canvi que les empreses es comprometin a establir uns nivells de formació.