EMPRENDRE
MARC AMAT

La nova recepta per als emprenedors es diu ‘efectuació’

El model efectual proposa emprendre sense pla de negoci i sense previsions a llarg termini, basant-se en els passos que han seguit 250 empreses d’èxit

L'efectuació neix a partir de l'anàlisi de 250 casos d'empreses d'èxit. / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Fracàs’ és una paraula que ressona constantment dins el món de l’emprenedoria. De fet, tan sols una de cada deu start-ups espanyoles supera els tres anys de vida, segons un estudi recent elaborat per Spain Start-up i l’escola de negocis IE Business School. A més a més, les dades revelen que la tendència és global. Per aquest motiu, la professora d’estratègia i d’emprenedoria de la Universitat de Virgínia (Estats Units) Saras Sarasvathy va marcar-se un objectiu: analitzar empíricament 250 casos d’empreses d’èxit per esbrinar la recepta secreta que feia catapultar a la glòria alguns projectes i, en canvi, enterrar-ne d’altres. El resultat va ser revelador: la majoria dels emprenedors a qui el negoci els havia somrigut ho havien aconseguit seguint mètodes força diferents dels que s’ensenyaven a les universitats. Així, Sarasvathy es va atrevir a proposar un patró alternatiu, que va batejar amb el nom d’efectuació.

“L’efectuació permet a l’emprenedor trobar la solució adequada per a cada moment d’incertesa a partir de solucions creatives preses a l’instant”, apunta Manuel Marín, director del Centre d’Emprenedors de l’escola de negocis de Barcelona Eada i expert en aquest mètode. El cert és que el sistema remou tot l’esquema convencional de cap a peus: rebutja les previsions, desdibuixa els objectius i relativitza la importància d’aconseguir beneficis. Tot, amb tan sols cinc principis.

“La gran majoria d’emprenedors s’equivoquen ja de bon començament”, afirma Marín, que defensarà aquest mètode en una ponència dins de la programació del BizBarcelona, el saló enfocat a donar solucions per a pimes i emprenedors. Per a ell, en primer lloc, cal que els emprenedors s’oblidin dels objectius. Si en el mètode tradicional s’esperona els emprenedors a fixar un objectiu i a dissenyar estratègies per trobar els recursos que necessiten, amb el sistema efectual és al revés: es proposa construir la meta a partir dels recursos de què es disposa ja a l’inici. Així, analitzant prèviament paràmetres com les capacitats de l’equip, els recursos econòmics i els contactes que es tenen abans d’iniciar el projecte, es pot perfilar un objectiu realista.

“Vivim en un món que canvia constantment i en el qual és del tot impossible predir el futur”, adverteix Marín. Per aquesta raó, l’expert assegura que els business plans són “una pèrdua absoluta de temps”. Així, l’efectuació aposta per eliminar-los i substituir-los per un canvas, un sistema que concentra en un sol full els principals trets del projecte, com el finançament, els clients i els tres possibles problemes que es puguin preveure. “És absurd dedicar temps, suor i esforços a escriure pàgines i pàgines d’Excel sobre una cosa que després no serà vàlida perquè les circumstàncies hauran canviat”, assegura Marín.

"Els emprenedors no es poden enamorar del seu projecte: només hi han de tenir sexe salvatge"Manuel MarínProfessor d'Eada i expert en efectuació

Precisament, com que el model efectual parteix de la idea que el futur és impredictible, requereix que els projectes s’adaptin i es redefineixin constantment. Per això, Marín recalca que el model efectual necessita emprenedors elàstics i disposats a modificar aspectes essencials de la seva idea per fer-la encaixar amb els interessos del mercat. “Molts emprenedors tenen un gran problema: s’enamoren profundament de la seva idea i això no els permet triomfar”, alerta l’expert en efectuació. “No se’n poden enamorar: només hi han de guardar una relació de sexe salvatge”, conclou.

Sense business plan i sense un futur clar, l’efectuació oblida la teoria i ho aposta tot a la pràctica. Així, el mètode recomana a l’emprenedor sortir a provar la idea al mercat com més aviat millor. “Només validant el producte amb els possibles compradors se’n pot detectar els errors”, assegura Marín. Per a l’expert, l’efectuació implica equivocar-se ràpid i amb els mínims costos possibles. “El truc és senzill: fer, entrebancar-se, adaptar-se, aixecar-se i tirar endavant”, assegura Marín.

Però l’efectuació no només intenta convertir les frustracions en oportunitats, sinó que també s’encamina a minimitzar els riscos econòmics dels projectes. “Si en la majoria de casos els emprenedors preveuen mecanismes per captar els diners que necessitaran per assolir l’objectiu, amb l’efectuació la idea es capgira: l’emprenedor mira els recursos que té en un principi i fixa un límit de despesa que no pot sobrepassar”, explica Marín. Així, segons l’expert, s’eliminen pressions innecessàries i l’emprenedor pot centrar-se des de bon principi únicament en el desenvolupament del projecte. Sigui com sigui, l’efectuació demostra que emprendre és aprendre: de la improvisació i dels errors.