Un estat no apte per a la inversió en renovables
L’associació europea de fotovoltaiques aconsella no invertir a Espanya, que ja acumula quinze demandes davant els organismes internacionals
Espanya hauria de ser capdavantera en la inversió en energia fotovoltaica a Europa si es té en compte que és un dels estats de la Unió Europea amb més hores de sol. Però el que s’ha batejat com a retallada a les renovables ha posat l’Estat en el punt de mira del sector europeu. La indústria europea fotovoltaica, al voltant de l’associació Solar Power Europe, ha situat Espanya en el sac dels estats europeus “poc fiables per a la inversió”.
Ho diu en l’últim informe que ha publicat ( Global market outlook for photovoltaics 2015-2019 ), en què afirma que les noves normatives que apliquen mesures retroactives han paralitzat la inversió en alguns països, com Espanya, Bulgària i la República Txeca. Tot es deu a la reforma elèctrica del govern central, que per acabar amb el denominat dèficit de tarifa va decidir retallar les retribucions compromeses a les plantes d’energia renovable que ja estaven funcionant. L’informe de Solar Power Europe recorda que el 2008 precisament Espanya va arribar a ocupar un lloc preeminent en el mercat fotovoltaic europeu i mundial. Però ara, segons diu l’informe, Espanya pràcticament ha desaparegut del mapa solar europeu.
L’informe no es refereix només a les mesures retroactives que van rebaixar les primes, sinó també a l’esborrany de decret sobre l’autoconsum. La retallada de les primes va posar en perill moltes inversions que s’havien fet amb la previsió de rebre al llarg dels anys les retribucions promeses per l’Estat. Però, en retallar-les, molts generadors han hagut de refinançar les seves inversions. En el cas de l’autoconsum, la regulació encara és un esborrany que està en mans de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) perquè s’hi pronunciï. El text, però, ja ha aixecat un gran rebuig del sector perquè inclou una cosa que l’oposició al govern de Madrid ha batejat com a impost al sol. El que ha dit el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, en repetides ocasions, és que si un s’autoprodueix i consumeix la seva pròpia llum no té per què pagar cap peatge. Però si un autoconsumidor s’endolla a la xarxa per assegurar-se el subministrament -per exemple, quan fa núvol i la fotovoltaica no produeix o no bufa el vent i l’eòlica no genera- haurà de pagar peatges. El ministre ho justifica perquè la xarxa de transport i distribució l’ha de pagar qui se’n beneficia.
El canvi de les regles de joc ha fet baixar la inversió del sector a l’Estat. Però no tot es queda aquí. El Regne d’Espanya s’està convertint en l’estat líder en litigis als tribunals internacionals. De moment, la retallada a les renovables ja ha comportat que s’hagin presentat davant el Centre Internacional d’Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI) -un organisme que depèn del Banc Mundial- fins a 15 denúncies. Són inversors que se senten traïts pel canvi de les regles de joc a mig partit.
Actors internacionals
La majoria són inversors internacionals. L’última demanda la van presentar KS Invest aquesta mateixa setmana. A començaments de juny, un grup d’inversors alemanys en van presentar una altra, i uns dies abans, al maig, es registrava una altra denúncia, en aquest cas de l’empresa alemanya BayWa. De fet, en l’últim any Espanya ha rebut una de cada cinc denúncies que s’han presentat al CIADI. De moment, no hi ha hagut cap resolució. El govern de Madrid deixa la seva defensa en mans de l’Advocacia de l’Estat, tot i que compta amb assessors externs que elaboren informes per fer front als litigis. Altres empreses i fons d’inversió que han presentat denúncies contra Espanya pel mateix motiu són Cube Infraestructure, RREEF, Antin, Eiser, Masdar, NexEra, InfraRed, Stadtwerke, Renergy, RWE, Steag i 9 REN.
Les del CIADI són les reclamacions més cridaneres perquè les fan fons i empreses multinacionals. Tot i que en mitja dotzena de casos ja s’han nomenat els àrbitres, encara no hi ha cap resolució i els experts auguren les primeres a començaments de l’any que ve. Però aquestes no són les úniques denúncies que s’han fet per aquest tema. N’hi ha en altres organismes internacionals, com el Tribunal d’Arbitratge d’Estocolm, i altres que han decidit recórrer a la justícia espanyola. El Tribunal Suprem acumula uns 350 recursos, que han fet operadors i inversors espanyols que reclamen aproximadament uns 1.800 milions d’euros per les retallades. Però en els casos en què l’alt tribunal ja s’ha pronunciat ha avalat els canvis regulatoris indicant que s’ajusten a la llei sempre que es garanteixi la “rendibilitat raonable” per a l’inversor.
Si l’Estat no atreu la inversió pot posar en perill l’objectiu de la Unió Europea d’arribar a un 20% de generació renovable l’any 2020. Així ho ha dit la Comissió Europea. El comissari d’Energia, que és Miguel Arias Cañete, creu que Espanya està entre els estats que podrien incomplir la fita i ha instat a avaluar si les seves polítiques i instruments són efectius.
