PERSONATGE
VICENÇ MOLINÉ

Un negociador vàlid per a qualsevol despatx

Membre fundador de CDC i figura clau de la Transició, va fer el salt al sector privat l'any 1999. Actualment té un bufet d'advocats i és membre de quatre consells d'administració

Miquel Roca i Junyent, membre fundador de CDC / ANTHONY GARNER Zoom

Miquel Roca serà recordat com un dels pares de la Constitució des que va participar en el comitè de set persones que van redactar l'esborrany de la carta magna espanyola. Nascut a l'exili, a la ciutat francesa de Cauderan, l'any 1940, Roca comparteix amb molts dels membres fundadors de CDC un nodrit historial d'activisme antifranquista. El va desenvolupar al mateix temps que es llicenciava en dret a la Universitat de Barcelona, de la qual va ser professor abans d'entrar definitivament en política durant la Transició.

Amb la democràcia, es va convertir en el primer portaveu de CiU al Congrés, on a part de ser un dels ponents que redactarien la Constitució, va participar en la negociació de les competències que rebria Catalunya. Persones que van treballar amb ell en aquella època en destaquen l'instint negociador i l'habilitat per arribar a pactes. En paraules seves, la democràcia és "honestedat, respecte i voluntat d'entesa". Aquesta mentalitat centrista i liberal, així com la seva oratòria, elogiada per molts dels seus col·legues, li van fer guanyar moltes simpaties al Congrés, fins al punt que, segons ell mateix ha explicat, quan es va aprovar l'Estatut de Catalunya, el franquista Blas Piñar el va felicitar, tot i haver-hi votat en contra.

Operació Roca

Amb la desaparició d'UCD, Roca va voler crear un partit centrista d'àmbit espanyol, amb un paper similar al de CiU a Catalunya. L'intent, conegut com a operació Roca, va ser un fracàs, ja que el nou Partido Reformista Democrático (PRD), amb Roca al capdavant, no va aconseguir cap diputat a les eleccions del 1986, exceptuant els obtinguts per CiU a Catalunya.

Tot i el fracàs electoral, l'experiència del PRD va servir a Roca per establir nombroses amistats en l'àmbit espanyol, com la de Florentino Pérez, futur president del Reial Madrid i de la constructora ACS, on més endavant recauria com a membre del consell d'administració.

Després d'intentar -sense èxit- aconseguir el lideratge de CDC i després de perdre les eleccions a l'alcaldia de Barcelona, l'any 1996 va fundar el despatx d'advocats Roca i Junyent, el seu trampolí al sector privat. El 1999 es va retirar definitivament de la política i l'any següent va ser nomenat secretari del consell d'administració del Banc Sabadell. Dos anys més tard va participar en la creació d'Abertis, on va assumir el mateix càrrec que al Sabadell. A aquests càrrecs s'hi ha de sumar el de conseller a ACS i també el d'Endesa, on tot just l'any passat va ser nomenat president del comitè d'auditoria.

La seva presència en consells d'administració només es veu superada per la seva participació en fundacions i entitats culturals. És president del patronat del MNAC, de la Fundació Gala - Salvador Dalí, de la Societat Econòmica d'Amics del País i president d'honor de l'associació d'exalumnes de la UB, alhora que professor de la UPF. L'any 2006, a més, va rebre la Creu de Sant Jordi.

Amant del ciclisme

Casat i pare de quatre fills, és un gran aficionat al ciclisme. Acostumat a recórrer més de quaranta quilòmetres cada cap de setmana, practicava la bicicleta estàtica quan la feina de diputat al Congrés no li permetia fer ciclisme de carretera.

Aficionat al Barça, persones que el coneixen expliquen que una de les seves grans passions és el mar, on li agrada navegar amb una petita barca que té amarrada al Port de la Selva. Evita pronunciar-se sobre les seves creences religioses: "Vaig fer una Constitució perquè no em poguessin preguntar això", va sentenciar en una entrevista.