JORDI SABATÉ

El negoci del mòbil, una cosa de dos

Google i Facebook acaparen junts el 52% dels ingressos publicitaris a l''smartphone'

El negoci del mòbil, una cosa de dos Zoom

Facebook va complir dimarts deu anys de vida i ho va celebrar exhibint els seus bons resultats. Però segur que cap és tan espectacular com el fet d'haver aconseguit conquerir la pantalla dels smartphones, un espai on molts altres han caigut, des de Nokia fins a BlackBerry, passant per Motorola, que Google acaba de vendre a Lenovo.

Era un repte difícil per a una plataforma que havia nascut pensada per a les grans pantalles dels ordinadors, on va créixer amb èxit exponencial durant els seus primers sis anys de vida fins a arribar a ser el fenomen més fulgurant de l'era digital. El seu fundador, Mark Zuckerberg, es va convertir en una de les primeres fortunes del món.

Comença l'era post-PC

No obstant això, el setè any de vida van passar dues coses que van posar en qüestió el futur de la popular xarxa social. La primera va ser l'aparició de la tauleta iPad, un format a mig camí entre l' smartphone i l'ordinador, amb pantalla tàctil i ideal per fer servir al sofà. La segona va ser la constatació que l'ús d'internet des del mòbil augmentava any rere any.

En altres paraules, hi havia dos aparells -el mòbil i la tauleta- que havien vingut per quedar-se i fer la competència als ordinadors com a principal suport per a les tasques digitals. I tots els estudis de mercat indicaven que el seu èxit seria tan segur com ho era la decadència dels ordinadors: començava l'anomenada era post-PC.

A Facebook eren conscients que el futur del seu negoci -la publicitat- era on fossin els seus usuaris, i també que aquests usuaris es movien cap al mòbil ja des de l'aparició del primer iPhone i els primers mòbils amb Android. De fet, la guerra per aquest mercat publicitari amb gran potencial havia començat fins i tot abans que apareguessin els primers smartphones pròpiament dits.

Guerra al cim del poder

No queda clar si Google va crear abans Android o va ser Apple qui es va avançar amb iOS, però és segur que un d'aquests sistemes operatius es va inventar per contrarestar l'altre i evitar l'hegemonia de la companyia rival, abans amiga i a partir de l'aparició del primer telèfon enemiga. Les bones relacions entre Apple i Google, que n'hi va haver, van saltar pels aires en la batalla pel mòbil, probablement perquè tant Steve Jobs com Eric Schmidt es van adonar que estaven iniciant una nova revolució més important que la dels ordinadors.

¿Com podia colar-se Facebook en aquesta lluita entre gegants i intentar robar un tros del pastís? Era un repte difícil, però l'empresa tenia una gran carta al seu favor: els usuaris, centenars de milions de persones que anirien on fos que hi hagués un menú d'accés a aquesta xarxa social. Aquest potencial li assegurava que ni Apple ni Google rebutjarien una aplicació de Facebook per als seus sistemes operatius. ¿Qui podia rebutjar el favor de centenars de milions de futurs compradors de mòbils i consumidors de publicitat?

El 2010 Zuckerberg fins i tot es va aventurar a dir que als usuaris no els importava tant el sistema operatiu del mòbil com que tingués l'aplicació de Facebook. Un cop dit això, es va proposar crear una aplicació que fos veritablement pensada per a les pantalles tàctils de petit format.

Aconseguir diners

El que tant Zuckerberg com els seus assessors van tenir clar des d'un principi era que per fer el salt de l'ordinador a les pantalles dels telèfons i tauletes era fonamental tenir molts diners. El canvi no només implicava nous equips de programadors especialitzats en mòbils, sinó també compres milionàries de serveis que havien demostrat el seu èxit, com ara Instagram.

El primer pas va ser sortir a la borsa, un fet que va tenir lloc el maig del 2012 amb una valoració inicial de 80.000 milions d'euros. Encara que al principi el valor de Facebook al parquet es va mostrar molt inestable, el cert és que la injecció de capital que va rebre va ser molt important i li va servir per emprendre la compra d'Instagram i altres empreses menors -és accionista de Spotify- i centrar tots els seus esforços a crear l'aplicació.

A causa de les grans inversions que va fer, el 2012 no va ser un bon any per a Facebook: va passar d'un benefici net de 740 milions d'euros el 2011 a 40 milions. Però en realitat el benefici brut havia crescut, si bé havia anat gairebé íntegrament a pagar les compres. Va ser una aposta arriscada que finalment ha acabat donant bons resultats: el 2013 Facebook va guanyar 1.000 milions d'euros nets, i a més a més un 53% del total procedia de la publicitat al mòbil. Els usuaris han acceptat bé l'aplicació i ja són el 77% els que es connecten normalment des del seu smartphone o la tauleta. I mentrestant l'acció de Facebook se situa per sobre dels 60 dòlars, la valoració més alta de la seva història.