A FONS
ANDREA RODÉS

Xavier Berneda, conseller delegat de Munich: "La coherència s'ha acabat imposant entre nosaltres"

Els germans Berneda Martín recuperen el control de la firma de sabates esportives Munich sis mesos després que una herència enfrontés dues branques de la família

Xavier Berneda, conseller delegat de Munich / XAVIER BERTRAL Zoom

Xavier Berneda es va criar entre sabates. Com que de petit tenia una salut delicada, els metges van aconsellar-li que anés a viure una temporada al camp. Així doncs, els seus pares van decidir enviar-lo a viure a casa dels avis, a Capellades, molt a prop d'on s'aixeca Munich, l'empresa familiar de sabatilles esportives.

"Vaig passar moltes tardes jugant a la fàbrica, llançant gomes als treballadors o berenant enmig d'aquella pudor de cola", recorda Berneda, de 41 anys, actual conseller delegat de l'empresa.

El primogènit dels Berneda va entrar a treballar a Munich quan tenia 17 anys i des de llavors ell i el seu germà petit, el David -sempre sota la supervisió del seu pare-, han anat agafant el control de l'empresa i han esdevingut els principals impulsors del seu ressorgiment com a marca de moda esportiva. Tot i així, treballar en una empresa familiar té els seus riscos: fa dos anys, la mort del seu tiet patern va provocar un conflicte d'interessos entre els dos germans i les seves cosines (fins aleshores desvinculades de la gestió de l'empresa), que es resistien a cedir el control de les accions de la companyia. Les divergències entre les dues branques de la família Berneda van culminar amb l'acomiadament de Xavier i David Berneda al juliol. "Nosaltres crèiem estar gestionant l'empresa d'una manera correcta, i ens semblava que els resultats econòmics ho demostraven, així que no estàvem disposats a canviar. La nostra prioritat era donar continuïtat a l'activitat de l'empresa", diu Berneda, que lamenta que el conflicte familiar hagi posat en perill les feines de més de 200 treballadors durant aquests mesos.

Acomiadats

Després de ser acomiadats, els dos germans es van dedicar de ple a gestionar la seva xarxa de botigues pròpies, un negoci que havien format l'any 2005. En total tenen una vintena de locals propis per tot l'estat espanyol, incloent-hi els espais als centres comercials, que facturen al voltant de 10,5 milions d'euros anuals. "Es tractava d'una situació delicada, perquè al cap i a la fi estàvem venent les sabates de la companyia", diu Berneda.

El 30 de novembre, després d'un llarg procés de negociacions amb advocats i banquers, els dos germans van arribar finalment a un acord amb les seves cosines i han recuperat el control de l'empresa. "La coherència s'ha acabat imposant. Al final ha estat com un divorci: cada part ha hagut de ser generosa a l'hora de pactar les condicions", conclou Berneda, amb la seva veu enèrgica i accelerada. Xavier Berneda, que abans de ser acomiadat ocupava el càrrec de director de màrqueting, és ara el conseller delegat del hòlding familiar Bern2Run. El seu germà David és l'administrador, i el seu pare, Francesc Berneda, el president. "Els càrrecs ens són bastant igual, del que es tracta és de respectar-nos mútuament i de no interferir en els nostres àmbits, especialment quan hi ha vincles afectius pel mig", conclou.

"Certament, treballar per a la família no té cap avantatge", afegeix el primogènit. "Per començar, solem estar més mal pagats, treballem més hores i hem d'estar constantment justificant les nostres accions perquè la resta de treballadors no pensin que ens han col·locat".

Xavier Berneda va començar a treballar a l'empresa familiar una mica per obligació. Era un estudiant "molt dolent", diu, i després d'haver abandonat diversos cursos de formació professional i acabar el servei militar , el seu pare el va obligar a treballar a la fàbrica. "Vaig fer de tot, des d'ajudar a fer soles de cautxú fins a cosir i muntar sabates", recorda. També li va tocar ser representant de vendes i recórrer tot sol la Península amb el maleter carregat de sabates. Quan arribava a Andalusia, les venedores li deien que el seu avi era un escanyapobres perquè els cobrava l'embalatge, i ell responia "A mi què m'heu de dir", ensenyant el Panda atrotinat amb què viatjava.

El seu germà David, 3 anys més petit, es va incorporar a l'empresa després d'acabar la carrera d'empresarials per encarregar-se de la gestió financera. "El Xavier es dedica a generar riquesa i jo a administrar-la", diu el David, que entra un moment a la sala on som per saludar el seu germà i comentar un tema de feina. Treballar junts sempre ha estat fàcil, asseguren. La relació amb el seu pare, el seu cap directe, ha estat una mica més complicada, a causa de les diferències gerenacionals i de visió de negoci. "Al meu pare l'havíem de convèncer amb fets, no amb paraules", diu el Xavier. Una de les seves primeres iniciatives va ser reestructurar el sistema productiu, per fer-lo competitiu i ser capaços de fabricar a gran escala. Amb 20 anys va agafar un avió i es va plantar a la Xina a la recerca de socis, cosa que el seu pare no havia fet mai. Actualment, Munich produeix a la Xina, però també a Indonèsia, el Marroc i Tunísia, a part de mantenir les fàbriques espanyoles. A Catalunya en té dues: la de Vilanova d'Espoia, amb 65 treballadors, i la de Solsona, amb 15. A les fàbriques catalanes s'hi fan la majoria de prototips i les comandes petites o urgents.

Negoci 'online'

Un altre conflicte d'interessos amb el seu pare el van tenir a l'hora d'implantar l'estratègia de negoci online . "El meu pare no veia clar això de vendre sabates per internet". Avui en dia, Munich té més de 200.000 fans a les xarxes socials i és pionera en campanyes de venda cross-selling a internet. Els empresaris confien en el negoci online per penetrar en els mercats internacionals, com els EUA i Rússia. Aquest any volen contractar un conseller delegat específic per al mercat online , que s'encarregarà de tancar acords amb els principals marketplaces i botigues flash sell de referència de cada país, com Amazon.com i Privalia.

A l'hora de treballar en l'empresa familiar també és fonamental la voluntat de delegar dels grans. "No tindria sentit cap protocol familiar si el nostre pare no ens hagués deixat manar", comenta Xavier Berneda.

El hòlding familiar està format per Munich, Bernher (la branca dedicada a la producció de sabates i accessoris esportius de marca blanca), la xarxa de botigues pròpies i una empresa de comunicació. El grup va facturar prop de 34 milions d'euros el 2011, un 40% a l'estranger. "Aquest any la nostra facturació es veurà perjudicada per culpa de les tensions dels últims mesos", es lamenta Berneda. L'any que ve esperen remuntar gràcies al mercat internacional i el llançament de models innovadors. Munich destina 650.000 euros anuals a R+D. Innovar és vital per adaptar-se a tot tipus de perfils de consumidors i ser més eficients en la producció, opina. "Si deixes d'invertir en tecnologia, els treballadors es desmotiven i pensen que els acomiadaràs", conclou.

PERFIL

Xavier Berneda va entrar a treballar a Munich quan tenia 17 anys. "Era molt mal estudiant i després de deixar inacabats diversos cursos de FP el meu pare em va agafar per les orelles i em va portar a la fàbrica", diu. 25 anys més tard, és el conseller delegat de l'empresa i un dels principals impulsors del seu ressorgiment com a fabricant de sabates esportives de moda de referència internacional. "Al cap i a la fi, però, només venc sabates", diu amb modèstia.