CHRISTIAN DE ANGELIS

El motor de l'economia catalana es refreda

La debilitat de la demanda a Europa, amb França al capdavant, capgira l'evolució de les vendes catalanes a l'exterior, que cauen un 2,8% en el primer trimestre

Les exportacions es consideren actualment la carta més alta de la mà de pòquer de l'economia catalana. Amb un consum intern a l'UCI, un atur galopant, un fort endeutament de tots els estaments econòmics i una confiança en mínims, les vendes als mercats internacionals són l'única carta que a curt o mitjà termini podria aturar la davallada econòmica.

Salaris a la baixa, inflació controlada (fins i tot per sota del 2% al març) i un euro a l'entorn d'1,3 dòlars contribueixen a una devaluació interna que, sobre el paper, abaixa els costos de la producció i, per tant, podria redundar en un abaratiment dels productes, que els fes més atractius per a l'exportació.

Aquesta equació ha funcionat correctament fins ara. L'any 2012, les exportacions de Catalunya van augmentar un 6,1%, i van superar els 58.000 milions d'euros (prop del 30% del PIB).

No obstant, aquesta tendència s'ha capgirat en aquest primer trimestre. Al gener i al febrer, les exportacions van augmentar de manera anèmica, amb pujades de l'1,8% i del 0,99%, respectivament, mentre que al març s'han estavellat, amb una caiguda del 10,1% respecte al mateix mes del 2012. Tot plegat ha fet que el primer trimestre s'hagi tancat en negatiu per a les exportacions, amb una baixada del 2,8%. Quins són els principals factors de la pèrdua de pistonada de les exportacions catalanes?

La UE, en retrocés

El principal problema de les exportacions catalanes és la debilitat de la demanda. Més enllà d'Espanya, país instal·lat en la recessió, l'economia del conjunt europeu creix dèbilment, i Europa és amb diferència el principal mercat de les exportacions catalanes.

En el primer trimestre, els països de la UE van concentrar gairebé dos de cada tres euros de les exportacions catalanes, tot i baixar un 5,2% respecte al mateix període de l'any anterior. França, que és el principal destí de les exportacions catalanes, amb el 17% del total, ha reduït les seves compres de productes catalans encara més, un 12,3%.

Les baixades també es repeteixen en el segon, el tercer i el quart client dels productes made in Catalonia. A Alemanya, Itàlia i Portugal, les exportacions catalanes van baixar en el primer trimestre un 2,5%, un 2,2% i un 4,9%, respectivament.

La demanda també ha caigut als quatre països que encara formen part de l'Associació Europea de Lliure Comerç (Suïssa, Liechtenstein, Noruega i Islàndia), que concentren un 4,5% de les exportacions catalanes. En el primer trimestre, les exportacions a aquests països van descendir un 22%.

Cauen els 'bestsellers'

Les exportacions del sector químic, el primer exportador català, amb un 23,4% del total en el primer trimestre, van continuar augmentant del gener al març, amb una pujada del 3,6%. Tot i això, van fallar les vendes de set productes que estan entre els bestsellers locals, començant pels vehicles de transport (que concentren el 12% de les exportacions), amb una baixada del 8,2%.

Carns fresques i congelades, productes siderúrgics, combustibles, maquinària i material elèctric també van registrar baixades superiors a les del conjunt de les exportacions catalanes. A part de la química, només la moda i el tèxtil se salven -entre els productes destacats del mix exportador català- de la caiguda de les vendes.

Competitivitat

El procés de devaluació interna de l'economia espanyola encara no ha portat a una caiguda dels preus de les exportacions suficient perquè siguin més competitives. L'índex de preus de les exportacions (Iprix) només va caure al març, amb un descens interanual del 0,3%, després de pujar un 1,8% el 2012 i un 3,7% l'any anterior.