JORDI SABATÉ

En el món 2.0, elles també manen

Empreses com IBM, Google i Oracle han apostat per dones en els llocs de màxima responsabilitat

El primer que ens ve al cap en sentir el nom de Marissa Mayer és poder. Una dona poderosa que va deixar una vicepresidència a Google, l'empresa més poderosa del sector internet, per ser presidenta i consellera delegada de Yahoo! En l'últim any, Mayer ha estat estudiada, analitzada, criticada i exalçada, com si la seva feina al capdavant de Yahoo! fos una experiència pilot per comprovar si realment elles són capaces de tirar del carro en un món tan masculí com el del programari i els ordinadors.

El cas de Mayer recorda una mica al de Cristina Sánchez, la matadora de toros que durant els noranta es va mantenir en les primeres places de l'Estat, davant la incredulitat de la majoria dels aficionats. I no obstant això, Mayer està lluny de ser la dona més poderosa del sector tecnològic, i tampoc la que més temps hi ha estat.

La 'dama IBM'

Mayer és comparativament jove, i abans de Google no se li coneix cap més experiència laboral, tot i que destaca per la seva llicenciatura a Stanford en computació. Va ser l'empleat número vint de Google i la primera enginyera de l'empresa, i com a accionista ha aconseguit una considerable fortuna. Però està lluny, per exemple, del poder de Virgínia Rommetty, la presidenta i consellera delegada d'IBM.

Rometty, llicenciada el 1979 com a enginyera informàtica, va ingressar el 1981 a IBM, en aquells moments el principal fabricant tant de maquinari com de programari del món i objecte dels desdenys de gent tan variada com Steve Jobs o Richard Stallman, pare del programari lliure.

Dins de la companyia, Rometty va viure l'auge de competidors com Apple, Dell i Microsoft i va tenir la responsabilitat de mantenir el nivell de vendes de PC -ells van inventar el concepte- fins que el seu antecessor en la presidència, Sam Palmisano, va prendre la decisió de vendre la divisió de maquinari al fabricant xinès Lenovo el 2005.

IBM es va centrar llavors en el desenvolupament de plataformes digitals per oferir serveis corporatius a clients empresarials, el que més tard es va conèixer com a cloud computing. També van ser pioners en la gestió de grans quantitats de dades, o big data, per a estudis de mercat. En tots aquests àmbits, de nou Rometty va ser l'encarregada de portar l'estratègia de Palmisano a bon port. Finalment, el 2011 es va produir el relleu de Palmisano per Rometty. La primera dona a dirigir una gran tecnològica? No.

Rica i republicana

Si hi ha una dona que simbolitzi el poder de Silicon Valley, és Meg Whitman. Amb un llarg recorregut empresarial, va començar a Procter & Gamble, va passar per la vicepresidència de màrqueting de Walt Disney -es va permetre el luxe de rebutjar-ne la presidència- i va saber apostar el 1998 per una petita empresa de la badia de San Francisco de subhastes a la xarxa: eBay.

Whitman va presidir eBay durant deu anys i va fer de la companyia un gegant global del comerç en línia que va passar amb ella de 30 a 9.000 empleats. Però el 2008 va decidir que era hora d'aportar la seva experiència al camp de la política i es va presentar com a successora d'Arnold Schwarzenegger en el càrrec de governadora de Califòrnia.

Va gastar més que cap altre candidat en campanya, va criticar durament Obama, alineant-se amb les tesis del Tea Party, i el seu radicalisme la va fer perdre. El 2011 va fitxar com a consellera delegada de Hewlett-Packard amb el repte de reconvertir una empresa en decadència al nou món dels servidors en el núvol i les plataformes de gestió de grans dades.

La reina del programari

Larry Ellison és potser l'empresari tecnològic més llegendari que hi ha, amb permís del seu difunt amic Steve Jobs. Visionari com pocs, va desafiar als setanta l'imperi IBM especialitzant-se en programes empresarials i va aconseguir tot el mercat. Va ser el primer multimilionari de l'era digital. No obstant això, l'arribada d'internet i el creixent poder de Microsoft van obligar-lo a armar-se d'una intel·ligència financera que abans no havia necessitat.

Ellison no va reparar en despeses i el 1999 va fitxar per dirigir la seva nova estratègia -consistent a comprar qualsevol indici de competència- la banquera d'origen israelià Safra A. Catz. El 2011 es va convertir en la dona més ben pagada del món i gràcies a ella Oracle s'ha fet més gran i més forta, i Ellison és un dels cinc homes més rics del planeta.

Per la seva banda, Katz ha escalat en aquests catorze anys fins a la cúspide d'Oracle i ja és copresidenta de la companyia, amb el mateix pes que el seu fundador. L'última decisió que ha pres Oracle ha estat unir forces amb Microsoft en l'àmbit del programari per a servidors. Ellison sempre ha declarat el seu menyspreu per l'empresa de Bill Gates. Qui el deu haver fet canviar d'opinió?