L’EXECUTIVA AGRESSIVA

El món es bancaritza (jo tenia raó)

No hi ha res més satisfactori a la vida que quan algú diu que tenies raó. I jo, pobra de mi, em conformo amb ben poc. De fet, em fa feliç quan algú solvent diu alguna cosa semblant a allò que jo vaig dir (o pensar) temps enrere sobre qualsevol tema, sobretot si no és de la meva especialitat. Doncs bé, resulta que jo tenia raó en les meves teories sobre els problemes de l’economia mundial, sí, ¡ho diu la revista Time! No em cita, però segur que li han arribat els meus pensaments.

La prestigiosa revista nord-americana ve a dir que el problema del capitalisme té nom: finançarització. El concepte fa referència al fet que els mètodes de Wall Street s’han encomanat a gran part dels negocis, amb un augment de l’especulació en contra dels préstecs productius o una preocupació desmesurada pel valor dels accionistes. En síntesi, les finances s’apoderen de tot i augmenten la seva importància en l’economia en perjudici del que en diem l’economia productiva.

Molts dels grans negocis del nostre temps tenen, tot i que no ho sembli, una naturalesa financera. És així, per exemple, a les xarxes peer-to-peer tipus Uber, on el gran negoci és controlar la màxima quantitat de diners el màxim de temps possible. També passa amb les grans distribuïdores d’energia, les empreses de telecomunicacions o els gran distribuïdors d’aliments o de gasolina: el negoci és al cash-flow. “Telefónica -em va dir fa poc una persona que hi entenia molt, d’aquesta empresa- s’ha convertit en un gestor de deute”.

Per a moltes grans empreses, moure diners és més rendible que invertir en innovació per obtenir fortaleses a llarg termini. I per a molts gestors, el dividend i la cotització de la companyia són la seva obsessió diària, per sobre de la sostenibilitat de l’empresa a llarg termini. Per al sistema, això és un taló d’Aquil·les: fa els rics més rics (i els pobres més pobres, esclar) i mata la renovació empresarial.