TECNOLOGIA
Empreses 11/09/2016

Quan el teu mòbil pateix un incendi

Per què de vegades fallen productes tecnològics de les grans marques, que se suposa que són perfectes?

Jordi Sabaté
4 min
Quan el teu mòbil pateix un incendi

En la pel·lícula Steve Jobs (2015), el guionista de L’ala oest de la Casa Blanca Aaron Sorkin fa una reflexió sobre la complexa personalitat del cofundador d’Apple: en una escena es pot veure Jobs improvisant canvis d’última hora abans de la presentació mundial d’una nova gamma d’ordinadors Mac. Els seus col·laboradors li diuen que no sortirà bé, però Jobs té fe cega en si mateix.

És difícil saber si les improvisacions tenien molt de pes en la vida del mercurial conseller delegat d’Apple, però la seva fe en els seus productes el va trair no poques vegades: són diversos els que van presentar defectes de fàbrica llargament comentats, fins al punt que Apple és una de les candidates al premi a fabricant més barroer de la història: des de l’iPhone 6 que es doblegava si el guardaves a la butxaca dels pantalons, i després s’espatllava la pantalla, a les ones a la pantalla de l’iPhone 5 en prémer amb el dit. Altres casos són la pèrdua sobtada de senyal en alguns models de l’iPhone 4 i iPad, o els carregadors que es desmuntaven i tenien risc de electrocutar-nos, i que l’empresa va haver de canviar a Europa el 2016 per uns nous i fabricats en sòl comunitari... Apple sembla que estigui lluny de l’excel·lència de la qual presumeix en els anuncis, almenys en les primeres unitats que lliura de cada model.

Però no és l’única empresa que té aquestes imperfeccions, ni de bon tros: sense anar més lluny, Samsung, un dels grans actors de la fabricació tecnològica, ha vist fa una setmana com 35 exemplars del seu novíssim telèfon intel·ligent Note 7 explotaven i s’incendiaven davant la mirada atònita dels seus propietaris, que van donar el senyal d’alarma a internet.

La resposta de la companyia ha sigut recobrar totes les unitats venudes i suspendre les vendes fins a nova ordre. De moment aquest standby. És possible que Samsung provi de tornar a vendre el model quan solucioni el tema, però tota la inversió de màrqueting prèvia ha sigut en va i la imatge del Note 7 difícilment remuntarà.

Un altre famós cas de fabricacions defectuoses va succeir fa just deu anys -el setembre del 2006- en un altre dels grans fabricants tecnològics en l’àmbit mundial. Es tracta de les bateries que Sony fabricava llavors per a les principals marques de portàtils, i que van esclatar en diversos models de Dell. Arran d’aquests fets es va descobrir que la fallada podia estar en milions d’unitats d’ordinadors ja venuts. Apple, Hitachi, Toshiba, Panasonic i moltes altres marques van haver de demanar als seus usuaris que es prestessin a un recanvi de la bateria en el que va ser denominat com el cas de les bateries bomba. A Sony això li va generar grans pèrdues i la cancel·lació de comandes milionàries.

Per què succeeixen aquests errors? ¿Només passen a les grans empreses? ¿Es tracta d’una despreocupació respecte al consumidor? “No es tracta en absolut de despreocupació, ja que aquests errors fan molt de mal a la imatge del producte just quan s’està promocionant”, explica l’analista tecnològic Manuel Ángel Méndez, que creu que “és un problema amb causes complexes”.

Per començar, Méndez enumera un tema d’escala: “Quan tu ets una gran marca que ha de fabricar milions d’unitats d’un producte, augmentes molt més els riscos que quan ets petit, per això aquests errors són curiosament més freqüents en els grans fabricants”. Apunta també “al tema de l’externalització de la fabricació”, referint-se a la fabricació en fàbriques asiàtiques.

En aquest sentit, l’analista destaca que es dóna una cadena de subcontractacions on “és molt més difícil establir controls de qualitat i assegurar que no es cometen errors”. Per exemple, se sap que Foxconn, el gegant xinès de l’acoblament de peces que treballa per a la majoria de marques, subcontracta moltes de les seves funcions davant la pressió dels treballadors per les dures condicions durant el llançament d’un nou model d’un iPhone o Galaxy.

D’aquesta manera, segons Méndez, “i molt a desgrat seu”, els fabricants perden el control absolut de la fabricació i s’exposen a fallades que després lamenten amargament. “El representant a Espanya d’una marca de telèfons xinesos que ha crescut molt em va dir literalment que tocava fusta perquè a ells no els passés el mateix que a Samsung amb el Note 7 ara que jugaven a la lliga dels grans fabricants”, confessa.

Finalment aquest analista afegeix un tercer factor, que adverteix com el més delicat: “Les bateries d’ió liti tenen certa perillositat que no s’ha aconseguit minimitzar amb el temps. A més, cada vegada van inserides en espais més petits”. Es continuen fent servir perquè ara per ara és la tecnologia de bateries autònomes que ha donat més bona resposta.

Però tenen el problema que usen solucions de liti líquid, que pot escalfar-se si presenta impureses -el que es creu que va passar en els Note 7-, i convertir el líquid en vapor explosiu. “Els controls són molt intensius, la fabricació es fa en condicions complexíssimes i la probabilitat de fallades és molt baixa, però, com demostra el cas de Samsung, mai és nul·la”, remata Méndez.

stats