TECNOLOGIA
JORDI SABATÉ

Amb el mòbil, millor anar per lliure

Les operadores de telefonia mòbil ofereixen el finançament del telèfon per atrapar el client

La telefonia mòbil és filla d'una dècada de vaques grasses que va des del 1997 fins al 2007. Durant aquests deu anys la seva expansió va ser espectacular, tant en nombre d'usuaris com en unitats venudes. I encara ho és: la consultora Gardner estima que el 2015 s'hauran venut 1.000 milions de telèfons al món, i que països com Espanya han passat de tenir uns pocs usuaris connectats el 1996 a suportar una taxa de més d'un telèfon per habitant.

La fi de l'era daurada

La situació ha canviat. Se segueixen venent telèfons, però menys i més barats. A més a més, els usuaris, empesos per la necessitat de contenir la despesa, han trencat el tabú que només les grans companyies poden oferir un bon servei i opten en massa pels operadors virtuals, amb ofertes molt més competitives.

Durant l'últim trimestre, el transvasament -la portabilitat- des dels grans fins als petits va ser de més d'un quart de milió de línies.

Davant d'aquest panorama, alguns operadors com Movistar i Vodafone han decidit jugar les mateixes cartes que els virtuals, almenys pel que fa als autònoms: desentendre's de la subvenció d'aparells i oferir tarifes planes barates amb una gran quantitat de minuts de veu i megues de consum de dades. A canvi, demanen a l'usuari fidelitat durant 12, 24 o 36 mesos. Ofereixen als seus clients condicions molt avantatjoses, sempre que signin amb ells la integral de les seves comunicacions (també internet i televisió per cable) i no passin cap servei a la competència.

Mòbils finançats

Tant Movistar com Vodafone han llançat contractes integrals per retenir l'usuari (Fusión i Red) a canvi de grans avantatges, però per poder-los fer viables les dues companyies necessiten desfer-se del llast de la subvenció de mòbils, que sí que segueix practicant Orange. Fins ara pagaven de la seva butxaca entre 200 i 300 euros en la compra que l'usuari feia d'un mòbil de gamma alta, com l'iPhone 5 o el Galaxy S III, amb l'esperança de recuperar-lo en la despesa de les factures mensuals.

Es calcula que en circumstàncies econòmiques favorables, un usuari gasta de mitjana 270 euros anuals més del que indica la seva tarifa, és a dir, que supera en aquesta quantitat el consum pactat, que inclou les quotes de pagament del mòbil subvencionat. Però la crisi ha fet que els usuaris es continguin molt en el consum, i per tant la recuperació de la subvenció s'ha tornat complicada: ja no és negoci. No obstant això, els operadors segueixen necessitant el reclam de l'objecte físic per captar clients: no hi ha millor esquer per a un contracte que un iPhone 5.

Des d'abans de l'estiu, Movistar aposta pel finançament del mòbil de gamma alta en lloc de la subvenció, i ho fa a través d'una tercera entitat, Fincosum, filial de La Caixa. Per a l'iPhone 5, les condicions són: interès TAE 0%, preu de partida de 660 euros (9 vegades menys que a la botiga d'Apple) i 24 terminis de pagament de 27,5 euros al mes. Vodafone ofereix el mateix telèfon als autònoms amb les mateixes condicions, rebaixant als 18 euros mensuals si els terminis són 36. L'entitat financera que li dóna suport és Fincom, del Banc de Sabadell.

Propi, però no lliure

Comprar un mòbil finançat a Apple implica pagar 669 euros -el seu valor real- i un interès TAE variable que va des del 4,4% fins al 24,7%, segons si s'opta per terminis de sis mesos, un any, dos anys o tres anys. En l'últim cas, els pagaments mensuals són de 23,7 euros i es pagaran 165 euros d'interessos, unes condicions molt menys favorables. L'entitat financera que hi ha al darrere és Cetelem. On és el truc perquè les condicions de Movistar i Vodafone superin les del fabricant de l'aparell? En les qualitats del mòbil.

Un iPhone 5 finançat per Apple és totalment lliure, de manera que ofereix la possibilitat al propietari de canviar d'operadora i de tarifa quan vulgui. Amb independència dels períodes de permanència acceptats per als diferents contractes, els iPhones que ofereixen Movistar i Vodafone estan capats . Per poder-los fer servir lliurement amb la resta d'operadors -per exemple, si pretenem fer servir la targeta d'un tercer operador per evitar el roaming - abans els haurem de desbloquejar.

En altres paraules, quan acabem la permanència de 12 mesos amb Movistar Fusión, o de 12, 24 o 36 mesos amb Vodafone -ja que aquest operador vincula terminis de finançament i permanència-, el nostre mòbil encara no serà nostre i no podrem canviar de companyia tret que l'operador ens l'alliberi. Movistar admet l'alliberament dels mòbils finançats a partir del primer mes d'ús i Vodafone des del primer moment a través des dels seus telèfons d'atenció al client. Ara bé, una cosa és la teoria i una altra que sigui fàcil que ens facin cas a l'altre costat de la línia. Sens dubte, el mòbil, millor lliure.

Orange manté  les subvencions

Orange no ha deixat de subvencionar mòbils, però l'efectivitat de la seva estratègia és dubtosa. Durant el tercer trimestre del 2012, mentre Movistar i Vodafone van patir una gran emigració després d'anunciar la fi de les subvencions, Orange va augmentar la seva cartera en 137.000 nous clients. No obstant això, tant per costos de subvenció com per la contracció de la despesa, aquest increment només va suposar un 0,8% més de facturació.

Finançament  Selectiu

Per frenar la fugida de clients, els operadors han mantingut les subvencions als mòbils de gamma baixa i ofereixen finançament per als smartphones de gamma alta, com l'iPhone i el Samsung Galaxy S III. A més, Vodafone limita aquesta fórmula a empreses i treballadors autònoms. A les seves botigues es pot adquirir un iPhone 5 per només 39 euros si se signa un contracte de mòbil de 90 euros mensuals durant 24 mesos.