DANI SÁNCHEZ UGART I JÚLIA MANRESA

El miracle dels pans i els peixos de Wallapop

L’empresa capta milions d’inversió sense facturar ni un euro. Avancem cap a una bombolla ‘tech’?

El miracle dels pans i els peixos de Wallapop / EDMON DE HARO Zoom

A Miguel Vicente li plouen els diners. L’emprenedor, que va ser fundador de LetsBonus, porta aixecats més de 40 milions d’euros d’inversors amb el seu últim projecte, Wallapop, un mercat de segona mà virtual que té uns ingressos de... zero euros. Però, malgrat la falta de monetització, la companyia ja prepara una nova ronda de 100 milions de dòlars (90 milions d’euros) que podria col·locar-la com la primera 'start-up' espanyola de nova fornada que ultrapassa la valoració de 1.000 milions, segons va publicar recentment el portal especialitzat 'Techcrunch'. 1.000 milions de dòlars de valoració, 0 euros de facturació: un miracle dels pans i els peixos a l’abast de molt pocs, però que exemplifica el moment d’eufòria inversora en empreses tecnològiques. Alguns creuen que són els primers símptomes que la bombolla ja ha sortit dels Estats Units i comença a arribar a casa nostra.

“Es compleixen tots els ingredients que els economistes fan servir per parlar de bombolla: hi ha preus inflats, una retroalimentació de projectes que crea un efecte bola de neu i estan sorgint moltíssimes 'start-ups' al voltant de les acceleradores, que alimenten la demanda molt elevada que existeix”. Aquesta és l’opinió que expressa a l’ARA Luis Martín Cabiedes, un dels inversors més actius a Espanya que ha assolit èxits en empreses com BlaBlaCar i Privalia. Però Cabiedes no creu que tots els projectes estiguin inflats i, en el cas de Wallapop, considera que la valoració elevada i les entrades de capital estan ben justificades. De fet, admet que Wallapop és el número u de la seva “anticartera”, és a dir, aquells projectes en què hagués volgut entrar i no ha entrat. Carlos Blanco, conegut emprenedor i business angel barceloní amb presència en prop de 30 'start-ups', també hauria volgut invertir en Wallapop. “Quan Wallapop vulgui començar a facturar ho farà sense problemes”, aclareix.

No tothom està d’acord que hi hagi una bombolla: “Demanar és gratis, i les start-ups demanen molt, però els inversors analitzen molt bé quins són els retorns”, explica Alfonso Urien, gerent d’innovació de la consultora tecnològica Everis. A parer seu, l’inversor “és molt exigent” i els temps en què “un 'powerpoint' tenia un valor d’un milió d’euros [el 2006 i el 2007]”, han quedat enrere. Cabiedes, però, pronostica que, de ben segur, “hi haurà inversors que perdran quantitats importants de diners”, però a diferència d’altres bombolles, aquesta no arrossegarà els petits inversors particulars, perquè no ha sigut una bombolla de la borsa. Els que s’enganxaran els dits seran els inversors institucionals, és a dir, les empreses.

Sigui com sigui, la inversió en empreses tecnològiques està disparada. L’any passat ja va ser molt intens, amb empreses com Scytl aixecant més de 100 milions d’euros en rondes de finançament amb inversors internacionals de primera línia. En els primers mesos d’aquest any, el ritme inversor s’ha accelerat i, a més de les rondes de Wallapop, empreses com Kantox, que ha aixecat 10 milions d’euros, o SocialCar, en un estadi menys avançat, amb 800.000 euros, han protagonitzat el sector.

Wallapop, doncs, lidera les inversions aquest any. El projecte, que va ser creat per Miguel Vicente i Gerard Olivé, està enfocat a guanyar massa crítica. El 2014 el van tancar amb cinc milions d’usuaris, tal com va avançar l’ARA al febrer, però incorporen més de 500.000 usuaris mensuals, fet que fa preveure que aquesta xifra ha quedat superada de molt. Però encara no ha tocat la clau de la monetització. I això, per a alguns inversors, hauria de generar neguit.

Aquest diari ha parlat amb un inversor que va rebre ofertes per entrar a l’accionariat de Wallapop fa més d’un any i que prefereix mantenir l’anonimat. “A nosaltres ens juraven i perjuraven que en qüestió de tres mesos començarien a ingressar diners, i això no ha passat”, assegura aquest inversor, que considera que l’únic full de ruta plausible que pot tenir l’empresa i que justifiqui aquestes grans magnituds d’inversió podria ser el d’acabar sent comprat per algun gegant, com Etsy (una plataforma similar de venda de productes fets a mà) o, fins i tot, eBay. Wallapop, que no confirma oficialment les rondes de finançament que ha protagonitzat, va declinar fer comentaris sobre això.

El cas de Wallapop no és únic. Moltes 'start-ups' de Silicon Valley han aixecat rondes d’inversió molt sòlides sense facturació, o sense un camí molt clar cap a la rendibilitat. En són exemple èxits rotunds com WhatsApp o Twitter. De fet, Cabiedes diu que, si ell fos inversor de Wallapop, no estaria “preocupat” perquè l’empresa no ingressés res en els pròxims 12 mesos: “Potser em preocuparia al tretzè mes”. Segons l’inversor, l’empresa ha de triar entre consolidar-se com a líder a Espanya i començar a cobrar pels seus serveis (al cap i a la fi, a la seva plataforma es mouen diners reals, amb la compravenda de productes), o optar per seguir creixent en usuaris i consolidar-se com a jugador mundial, amb el potencial de convertir-se en un projecte molt més gran. Segons Alfonso Urien, els inversors veuen en Wallapop una empresa amb opcions de ser un 'category killer' (l’ 'assassí' de la categoria, com Uber ho és en transport, o Airbnb en allotjament).

L’aposta és ambiciosa, però justificaria les quantitats ingents de diners que s’hi aboquen. L’anterior experiència de Vicente -i amb la qual es va embutxacar una bona quantitat de diners- va ser LetsBonus. Quan Vicente ja no en formava part, l’empresa no va complir les expectatives de convertir-se en líder en el mercat dels cupons, en part per la crisi de la categoria, i en part per l’entrada de competència local i estrangera (la companyia, de fet, acaba de pactar un ERO per acomiadar quasi la meitat de la plantilla). Fonts del sector apunten a la possibilitat que algun competidor l’acabi comprant.

Una de les primeres rondes d’inversió que va tancar Wallapop va ser a través de la xarxa d’inversors EsadeBan. “És cert que cada vegada hem de filtrar més projectes que vénen amb una valoració massa elevada”, admet Fernando Zallo, director de la xarxa. Ara bé, segons Zallo, no hi ha bombolla. La diferència entre ara i la bombolla que va esclatar el 2000 és el gran paraigua de liquiditat que constitueixen empreses com Google, Amazon, Apple o Facebook, plenament disposades a comprar futures promeses com Wallapop.