PERSPECTIVA
JOSEP OLIVER

La millora arriba lentament

S'està tornant a tenir confiança en l'euro i això ens posa en el camí de la recuperació

Aquest principi d'any està sent un regal per a l'esperit. Els EUA sembla que esquiven l' abisme fiscal ; la Xina consolida la seva recuperació i a Europa s'anticipa un segon semestre més positiu, com avancen les enquestes d'opinió dels empresaris alemanys. Aquí s'acumulen, també, bones notícies: la prima de risc cau espectacularment, i se situa per sota dels 350 punts bàsics, un nivell no vist des del març del 2012; el capital estranger retorna després d'un any llarg de fugida; els dipòsits bancaris s'estan recuperant; la borsa millora i el mercat de treball dóna senyals d'estar arribant al final de la seva davallada.

Què ha passat? Simplement, s'està recuperant la confiança. Confiança que ni Espanya ni Itàlia abandonaran l'euro; confiança que els EUA resoldran els seus desequilibris fiscals; confiança que la Xina i els països emergents reprenen el camí del creixement, tot i els problemes del Brasil i altres àrees i, finalment, confiança que l'euro, com a divisa alternativa al dòlar, és aquí per quedar-se i que ni Grècia, ni Portugal ni Irlanda amenacen el seu futur.

Tot és susceptible d'empitjorar, com diu la primera llei de Murphy. Però si no ho tornem a espatllar des del sud d'Europa, com vam fer ara fa un any i mig, la consolidació de la confiança i la recuperació estan al nostre abast. I això malgrat les retallades i els increments d'impostos. És així, simplement, perquè si hi ha temor sobre el futur de la moneda, com ha estat el cas a Espanya i a casa nostra durant els últims quinze mesos, no hi ha activitat econòmica que s'engegui ni despesa que no es posposi.

Els tràgics mesos que s'escolen des del juliol del 2011 al setembre del 2012 haurien de fer reflexionar tothom: la classe política per descomptat, però també els economistes, massa sovint encegats per prejudicis ideològics. La destralada que va patir Catalunya durant aquest temps, amb una pèrdua de vora 170.000 llocs de treball, i la d'Espanya, amb una destrucció de prop d'un milió, assenyalen que no es pot jugar impunement amb la moneda. No és solament l'ensenya de la unió monetària. És, per sobre de tot, la reserva en què estan fixats i valorats els estalvis de tothom.

Josep Oliver és catedràtic d'economia aplicada a la UAB.