ENERGIA
XAVIER GRAU

L’invent català per generar electricitat ‘low cost’ al mar

Investigadors de la Universitat Politècnica patenten un aerogenerador flotant que rebaixa en un 60% el cost de construcció i redueix el cost energètic

L’invent català per generar electricitat ‘low cost’ al mar Zoom

L’energia eòlica és, després de la hidràulica, la renovable més desenvolupada i més rendible. Però el que els tècnics anomenen recurs -el vent-és més abundant al mar que a la terra. Per això s’han començat a desenvolupar centrals eòliques marines, anomenades offshore. El problema és que plantar aerogeneradors al mar no és tan fàcil com a terra. De moment els desenvolupaments més importants són al mar del Nord, una zona on la plataforma continental s’endinsa molts quilòmetres al mar i amb aigües de poca profunditat: actualment els aerogeneradors marins s’instal·len en llocs on la fondària no supera els 30 metres.

Però Climent Molins i Alexis Campos, investigadors catalans del departament d’enginyeria civil i ambiental de la Universitat Politècnica, han trobat una solució: aerogeneradors flotants que es poden instal·lar mar endins, lluny de la costa i en aigües profundes. A més, el seu enginy rebaixaria el cost tant dels aerogeneradors com de la producció de l’electricitat. De moment n’han dissenyat un prototip, que es diu WindCrete, han fet les proves al túnel d’onatge i l’han patentat. Un prototip desenvolupat dins del projecte europeu AFOSP, que es du a terme en el marc de KIK Innoenergy, l’empresa paneuropea que impulsa la innovació i les start-ups al sector energètic i en què participen centres de recerca, universitats i grans empreses. En el projecte hi han col·laborat l’Institut d’Energia Eòlica de la Universitat de Stuttgart i Gas Natural Fenosa.

La clau per abaratir el cost és el material. De fet, la turbina que es pot instal·lar a l’aerogenerador seria convencional, com les que actualment porten els molins que hi ha tant a terra com al mar. Però aquests investigadors han proposat una estructura flotant de formigó, feta d’una sola peça, i no d’acer, com es fan ara. Això tindrà dos grans avantatges: s’allarga la durabilitat de l’estructura i els cost de construcció és un 60% inferior a l’actual. Aquestes estructures estarien surant al mar, amb tres punts d’amarratge per evitar desplaçaments.

El prototip està dissenyat per portar un aerogenerador de 5 megawatts (MW), però suportaria fins i tot turbines de 15 MW, cosa que permetria augmentar la potència amb un cost mínim. Com a font d’energia seria molt competitiva, ja que el cost de generació es reduiria a 12 cèntims d’euro per quilowatt hora (kWh). Seria la meitat del cost de generació que té actualment l’eòlica a les Canàries -la comunitat que més aposta per aquesta energia-, que és de 24 cèntims el kWh.

“És una solució molt competitiva i a més deixa menys empremta en el medi”, assegura el professor Climent Molins, que indica que el formigó, en la seva producció, deixa anar menys emissions de CO 2 que l’acer, dura més anys i permet generar energia renovable a un preu molt ajustat. Aquest expert assegura fins i tot que aquesta generació marina amb estructures flotants aconseguiria “un preu de l’energia més barat que la fotovoltaica”. De moment, però, a Catalunya no hi ha cap parc eòlic marí, malgrat que hi va haver un projecte davant la costa de l’Ametlla de Mar que va quedar paralitzat per la crisi.

La recerca d’inversors s’ha convertit ara en el principal objectiu dels investigadors. Creuen que el golf de Lleó seria un bon lloc per generar electricitat mar endins, ja que els mapes de recurs indiquen que és una zona amb molt de vent. Però de moment calen diners per fer proves, perquè el cost és elevat: una turbina de 5 MW pot costar fins a 10 milions d’euros i, sobretot, el cable submarí per portar l’energia fins a terra pot costar uns cinc milions cada cinc quilòmetres. La recerca d’inversors es fa ara a Espanya, però arribarà a França, ja que sembla que l’estat veí està més obert a apostar per l’energia eòlica marina. Entre els avantatges que comportaria una central eòlica marina d’aquest tipus, a banda del cost inferior i el preu competitiu de l’energia, és que en poder-se instal·lar en aigües profundes es podrien ubicar a més de 30 quilòmetres de la costa, amb la qual cosa desapareixeria qualsevol impacte visual, explica Climent Molins.-