EL PERSONATGE
VICENÇ MOLINÉ

La màscara de l'empresari espanyol modèlic

La detenció desmunta la imatge d'un dels empresaris de més èxit del sector turístic dels anys 90. En dos anys ha passat de líder de la CEOE a ingressar a la presó

Gerardo Díaz Ferrán, antic president de la CEOE / ANTHONY GARNER Zoom

Aquest desembre farà dos anys que Gerardo Díaz Ferrán va dimitir com a president de la CEOE. En aquest temps ha passat de negociar directament amb el president del govern en nom dels empresaris espanyols a ingressar a la presó amb tots els béns embargats i una fiança de 30 milions d'euros que difícilment podrà satisfer.

Nascut el 1942 a Madrid, Díaz Ferrán va començar a treballar amb dotze anys fent de cobrador a l'empresa d'autobusos del seu pare, un emigrant gallec que va arribar a la capital buscant una vida millor. Tot i que els seus pares van aconseguir pagar-li la matrícula per a la universitat, on va començar enginyeria industrial, la vena empresarial va poder més que la d'estudiant, i va acabar deixant la carrera per bolcar-se en l'empresa, que va arribar a tenir més de 100 vehicles en propietat.

Socis de joventut

El seu pas per la facultat li va proporcionar una amistat que marcaria la seva vida. Es va associar amb Gonzalo Pascual i, l'any 1967, van crear Trabsa, una empresa de transport de viatgers a la rodalia de Madrid. A base d'aconseguir concursos públics, els dos empresaris es van familiaritzar amb l'elit política de la Transició, fins al punt que, l'any 1985, la companyia estatal SEPI els va adjudicar l'agència de viatges Marsans, que es convertiria en el mascaró de proa d'un conglomerat empresarial tan exitós com enrevessat. Impulsats pel boom turístic dels anys 80, es van convertir en el prototip d'empresaris triomfadors i, l'any 1986, van entrar en el negoci aeri creant l'aerolínia Spanair. Onze anys més tard hi van afegir Air Comet i, el 2001, van rebre Aerolíneas Argentinas, també procedent de la SEPI.

A Madrid ja els coneixien com els Geos -per les inicials dels seus noms-, però mentre que Gonzalo Pascual va preferir mantenir-se com a gestor del creixent nombre d'empreses que controlaven, Díaz Ferrán va agafar gust a les aparicions públiques. Les patronals li concedien els màxims reconeixements dels sectors en què participava i, partint de la patronal madrilenya CEIM, va escalar posicions fins a arribar a la cúpula de la CEOE.

Díaz Ferrán va caure en gràcia a José María Cuevas, l'històric líder patronal que havia presidit la CEOE durant 23 anys, i va aconseguir que el designés com a successor l'any 2007. La imatge d'empresari d'èxit i líder dialogant amb què va arribar a la cúpula de la CEOE es va anar ensorrant a mesura que la crisi econòmica es complicava.

Declivi d'un líder

Les seves empreses van encadenar un rosari d'escàndols i fallides polèmiques, que van anar minant la seva imatge pública. I, per acabar-ho d'adobar, les bones relacions amb el PSOE, avalades pel ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, es van trencar quan va refusar donar suport a la reforma laboral de Zapatero.

Les declaracions d'aquest liberal convençut tampoc hi van ajudar, ja que va generar grans polèmiques amb frases com "Per sortir de la crisi s'ha de treballar més i guanyar menys" o "Ni jo mateix hauria volat amb Air Comet", aquesta útlima pronunciada poc després que la fallida de la seva empresa deixés a terra 6.500 persones just abans de Nadal. D'ençà que va abandonar el seu càrrec a la patronal, ha encadenat fins a quatre causes judicials i, amb la mort de Gonzalo Pascual al juny, és l'única cara visible de Marsans. La seva imatge s'ensorra dia rere dia a mesura que es fan públics els detalls de la investigació.