PERFIL
-JORDI PLANAS

Sense marca, però a les millors cantonades

Gabriel Jené, director general de La Mallorquina, guia una empresa familiar que ha sobreviscut a Zara Home i Ikea

Sense marca,  però a les millors cantonades / RUTH MARIGOT Zoom

Per què es diu La Mallorquina si és de Barcelona? “Perquè quan es va crear la companyia les millors mantes es feien allà”, explica Gabriel Jené, membre de la segona generació d’aquesta empresa familiar de productes tèxtils per a la llar, creada pel seu pare el 1947, i que ell dirigeix des del 1992. “Amb la seva mort, els meus dos germans i jo vam decidir que havíem de continuar amb el projecte”, diu el Gabriel, que encapçala els òrgans de govern juntament amb la Margarita, directora de l’àrea de disseny, i el Joan Pau, director de l’àrea comercial.

A la dècada dels 90 tenien “una sola botiga” a la plaça Universitat, ara en tenen deu, vuit de les quals situades en llocs tan estratègics de Barcelona com l’aeroport, el Mercat de Santa Caterina i els centres comercials de les Glòries o La Maquinista. “Busquem zones que tinguin una alta concurrència i que estiguin vinculades a una franja mitjana”, detalla el directiu, que va preferir anar a Badalona i Mataró en lloc d’instal·lar-se en alguna zona de luxe de la capital catalana.

Per accedir a l’aeroport del Prat, La Mallorquina es va presentar a un concurs organitzat per Aena. “Competíem amb grans marques nacionals i estrangeres”, recorda Jené, que afegeix que en tot el temps que va durar el procediment no va veure “ningú”. “És un procés tancat, hermètic i amb un tracte directe inexistent”, lamenta l’empresari, que mai va poder “asseure’s a una taula” a explicar la seva proposta. Tot i això, creu que sortir-ne vencedor li va servir per “reforçar la marca amb un punt de venda que funciona molt bé”.

Ara està a punt de tancar dues obertures més que no vol concretar -una de les quals a fora de Catalunya-. Fa un any va obrir una franquícia a Riad, en un model de negoci que li ha funcionat i que no descarta portar també a altres països. “M’agrada explicar-ho amb la boca petita”, comenta el dirigent, que no vol que se l’associï amb altres empresaris que “publiquen fal·làcies als mitjans per aconseguir crèdits i inversors”. Segons diu, la seva gestió al capdavant de La Mallorquina és molt conservadora, i explica que ha prioritzat el patrimoni de la companyia en detriment del seu creixement. “La majoria dels nostres locals són de propietat”, apunta.

Des del 2004 la companyia es fabrica els seus propis productes, una altra de les característiques que diferencien l’empresa catalana dels seus principals competidors -Zara Home, Textura, Ikea i El Corte Inglés-. “Abans ens nodríem de les principals firmes del mercat”, explica Jené, que va decidir renunciar-hi quan la indústria es va començar a deslocalitzar. De fet, a hores d’ara només treballen amb altres marques “quan els productes tenen unes especificacions molt complexes”, com és el cas dels matalassos, que encarreguen a empreses com Flex i Pikolin.

El director general de La Mallorquina no creu que això freni les vendes perquè està convençut que “el valor de la marca en el sector tèxtil de la llar no és tan important com en el de la moda”. Segons diu, no és el mateix comprar camises -que es llueixen-, que llençols, “que s’adquireixen perquè siguin útils, no per presumir”. D’altra banda, la rotació entre uns i altres productes tampoc és la mateixa, una circumstància que fa que la competència sigui “molt més ferotge” en la indústria de la moda.

La companyia, però, no ha estat aliena a la crisi, i ha patit una baixada del consum que han pogut compensar amb un augment de les vendes als seus dos outlets. “La demanda està fotuda i el factor promocional és important”, reconeix aquest directiu, que garanteix l’estabilitat de l’empresa, però que no vol fer-ne pública la facturació: “Hem afrontat aquest període amb solidesa i tranquil·litat”.

Sí que comenta, en canvi, que han potenciat les noves tecnologies per reforçar el seu posicionament en el mercat. “Tenim una web potent i estem ben posicionats a les xarxes socials”, afirma. Tot i això, la companyia, que actualment té 70 treballadors, no ha abandonat les vies de comunicació tradicionals, i també s’anuncia al canal de televisió 8TV.

Una altra manera de mantenir aquest feedback amb el client és a través de Barcelona Shopping Line, una entitat que presideix des del 2013 i que ha ajudat a promocionar el turisme de comerç que hi ha a la ciutat. “Barcelona s’ha convertit en la Silicon Valley del retail ”, diu l’empresari, una posició de privilegi que s’ha gestat gràcies a companyies com Mango, Tous i Desigual. “Som la segona ciutat europea més visitada com a destí de compres”, ressalta.

Per això Jené (Barcelona, 1962) no entén que l’Ajuntament no vulgui liberalitzar els horaris comercials de les principals zones turístiques de la ciutat, un reclam que ara està encapçalant a través de Barcelona Oberta. Ell mateix va fundar aquesta associació l’estiu passat per defensar els interessos dels principals eixos comercials de la ciutat. “Els turistes no vénen aquí a passar les vacances: s’hi estan dos o tres dies per visitar la ciutat i fer algunes compres”, adverteix el directiu, que reclama un marc similar al de les principals ciutats europees. “Totes tenen unes zones delimitades on es permet obrir els diumenges”, assegura.