Ara ja n’estic segura: Apple, com un dia va passar amb l’Imperi Romà, ha començat a caure. Segurament la caiguda serà llarga, o potser breu, però no tinc cap dubte que ja ha començat. Ho sento, fanàtics d’Apple.
Sempre he tingut una consciència de marca en la meva empresa. En realitat, tots tenim una reputació que, segons com ens ho mirem, és una marca, perquè tot allò que fem deixa un rastre que ens persegueix. Deia Jean-Paul Sartre que totes les persones definim la humanitat amb les nostres decisions, i això ens genera angoixa. Però per molt que donem voltes als valors, la missió, la visió o l’horitzó de la nostra marca -que hem de tenir clars, esclar-, en una empresa el component principal d’una marca, allà on s’expressa de la manera més explícita, és en el producte o servei.
Els moderns diuen que cal crear engagement amb els clients, és a dir, que sentin la marca una mica seva. No crec que això es faci comunicant-se amb ells per xarxes socials, sinó aconseguint que vegin en el producte i en el servei alguna cosa semblant a un amic de confiança, algú que no els falla.
Apple és, probablement, la marca més valuosa del món. Ha sobreviscut al documental sobre Foxconn, en el qual es descrivien les condicions penoses dels treballadors del seu principal proveïdor xinès, pràcticament sense problemes. He aguantat molts perroflautas donant-me lliçons de bondat amb un iPhone a la mà. Apple sobreviurà segur a la crisi d’imatge que poden tenir ara per la guerra amb la Unió Europea per la seva política d’elusió fiscal.
¿Però sobreviurà si l’invent del rellotge no agrada? ¿Pot sobreviure a un iPhone que es doblega als texans? ¿Pot sobreviure a la falta d’innovació, quan la gran novetat que presenta és la mida del seu telèfon (com, per cert, ja feien els seus competidors)?
Senyors d’Apple: el producte és el primer. I si seguiu així acabareu com els de la pel·lícula de Los otros, que estaven morts i no ho sabien.
