VICENÇ MOLINÉ

El maldecap europeu de les multinacionals

Vicepresidenta de la Comissió Europea i responsable d'Agenda Digital. El seu pla d'acabar amb el 'roaming' a la UE el 2016 ha posat en alerta les grans operadores

El perfil a Twitter de Neelie Kroes acaba amb una frase d'un to poc habitual en una vicepresidenta de la Comissió Europea: "Estic lluitant com un dimoni per una Unió Europea en què pugueu creure". I quan parla de lluitar com un dimoni es refereix a plantar cara sense mirament a gegants de la talla de Microsoft o totes les empreses de telecomunicacions europees.

Nascuda l'any 1941 a Rotterdam, és filla del propietari d'una potent empresa de transport, Zwarta. Es va llicenciar en econòmiques a la Universitat Erasmus de la mateixa ciutat i, mentre estudiava el màster, va entrar a formar part del consell de l'empresa familiar.

Militant

Tot i això, el sector privat sempre va ser un compromís secundari per a Kroes, que va seguir sis anys com a professora a la universitat al mateix temps que començava a militar en grups feministes del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia, VVD. L'ascens del partit lliberal li va valer un lloc a l'Ajuntament de Rotterdam l'any 1970 i, només un any més tard, un lloc de diputada al Parlament. Amb el VVD al govern, va començar a circular per diversos càrrecs de l'executiu fins que el 1977 va arribar a secretaria d'estat de Transport, Obres Públiques i Telecomunicacions. Després d'un breu període a l'oposició, l'any 1982 va obtenir el mateix ministeri on ja havia treballat i que no deixaria fins al 1989, un any després de rebutjar el ministeri de Defensa.

Després d'haver-se sumat a l'onada liberal de finals dels 80 impulsada per Margaret Thatcher i Ronald Reagan i haver privatitzat Correus, l'empresa pública de telefonia i diversos serveis dels ports i el transport de mercaderies, Kroes va entrar a formar part de la potent Cambra de Comerç de Rotterdam, l'avantsala per entrar als consells d'administració d'empreses com McDonald's, el banc ABP-PGGM i diverses companyies de transports i armadors de vaixells. Segons el seu exmarit, l'exalcalde de Rotterdam Bram Peper, Kroes va seguir de manera habitual els consells de diversos astròlegs a l'hora de prendre decisions, tant en l'àmbit empresarial com personal.

Després de gairebé una dècada, Kroes es va convertir en la comissària europea de la Competència. Des de llavors, Kroes s'ha guanyat fama a Brussel·les de tenir mà dura amb les grans corporacions.La seva primera gran lluita va ser contra Microsoft, a qui acabaven de condemnar a pagar 497 milions d'euros per abús de posició dominant. El cas Microsoft li ha valgut la fama de dura i lluitadora, exemplificada en el malnom que li ha donat la premsa britànica, on ja se la coneix com a Steelie Neelie [Neelie d'Acer]. Ara, amb la cartera d'Agenda Digital, Kroes lidera la croada contra el roaming , el sobrecost que les empreses de telefonia cobren als usuaris que fan trucades o naveguen des d'un país on no tenen contractada una línia.