Sóc ‘mainstream’
Punk, hippie, hipster o emprenedor. Quan les crestes, els pantalons acampanats o les barbes van deixar de ser propietat d’una tribu urbana i van saltar al carrer, van deixar de ser una cosa interessant per convertir-se en mainstream, és a dir, massiu i gens de tendència. Si abans quan anaves a una reunió d’amics i deies que havies muntat la teva empresa tothom feia un “uau”, ara ja no impressiona, perquè ser emprenedor ja no mola.
Fa temps que ho penso, però cada vegada se’m presenten més senyals que ser emprenedor s’ha convertit en un fenomen massiu. Les empreses han començat a fer-se propietàries de l’estereotip de l’emprenedor amb finalitat comercial. Ja no es conformen a vendre tarifes especials per a emprenedors ( aka autònoms) que després no tenen cap diferència amb la resta o assegurar que donen finançament per a noves empreses que després mai arriba. Ara també fan anuncis amb emprenedors.
El Banc Sabadell és un dels últims que ho ha fet, ha ajuntat en una mateixa taula gent tan variada com Miriam Ponsa (dissenyadora), Clemente Cebrián (El Ganso), Félix Tema (Imaginarium) i Enrique Tomás (el dels pernils). Tots juntets parlen de la situació, però el que no s’atreveixen a dir per qüestions òbvies és que, segurament, la primera vegada que van anar a un banc per a la seva empresa es van haver de barallar (una mica només) amb l’estimat senyor banquer.
Però el súmmum de tot això em va arribar aquesta setmana en forma d’arxiu al meu correu. Un company de l’empresa m’enviava el primer capítol d’una nova sèrie del canal americà HBO: Silicon Valley, es diu.
Ser emprenedor és mainstream i ara tinc dues opcions. O tanco la meva empresa i em dedico a buscar la pròxima activitat de moda o espero que, ara que tothom engega empreses, els governs i els bancs comencin a tenir en compte de veritat els que es busquen la vida cada dia.
