EL PERSONATGE
VICENÇ MOLINÉ

Els mags d'internet s'han fet adults

Els fundadors de Google han tornat a agafar les regnes de la companyia, que aquesta setmana ha superat Microsoft en valor a la borsa gràcies a una dècada de creixement i innovació

El sis de maig Google va tancar la sessió a Wall Street amb un valor total a la borsa de 284.000 milions d'euros, lleugerament superior al de Microsoft. Aquest canvi de posicions, que es produïa per primera vegada en la història, simbolitza el relleu de la companyia que va marcar l'era del PC per la que està marcant la d'internet de la mà dels seus dos fundadors: Larry Page i Sergey Brin.

Nascuts tots dos l'any 1973 de pares professors, Page i Brin es van conèixer l'any 1995 durant una visita a la universitat de Stanford. Es van fer amics i poc després hi van començar un màster en programació. Els seus mentors expliquen que quan es van ajuntar per desenvolupar un projecte plegats, les baralles eren constants. Al final, però, en va sortir un algoritme per ordenar els resultats d'una cerca a internet.

Fórmula màgica

L'èxit del sistema els va portar a crear Google amb un capital d'un milió de dòlars recaptats entre familiars, amics i inversors, com un dels fundadors de Sun Microsystems, que els va donar un xec de 100.000 dòlars abans i tot que registressin l'empresa i obrissin un compte bancari.

En pocs anys, Google es va convertir en el principal cercador d'internet i donava feina a més de 200 persones. En el moment que va esclatar la crisi de les puntcom , van decidir fer un pas enrere i cedir la direcció de la companyia a algú amb experiència. Brin ho va resumir afirmant: "Hem fet una bona feina però la probabilitat de pifiar-la és alta". Així van fitxar com a conseller delegat Eric Schmidt, que durant deu anys va dirigir el creixement del que avui en dia és un dels gegants tecnològics més sòlids.

Schimdt va portar ordre a una companyia que vivia del seu cercador i que s'havia fet famosa per fer reunions en taules de ping-pong, tenir televisors amb videojocs a les oficines i demanar als seus treballadors que dediquessin una cinquena part de les seves hores de feina a qualsevol projecte que els semblés interessant. Segons Ken Auletta, autor del llibre Googled! , el nou conseller delegat acostumava a fer broma dient que ell s'ocupava que Page i Brin tinguessin "la supervisió d'un adult".

Tot i els bons resultats empresarials que donava la publicitat, els dos fundadors van xocar amb Schmidt per la seva voluntat d'entrar al mercat xinès, un objectiu pel qual estava disposat a deixar que Pequín censurés certes cerques a Google. A Brin, nascut a Moscou durant l'època soviètica, l'horroritzava la idea de col·laborar amb una dictadura i va permetre que Google fos expulsat del mercat xinès.

Relleu

L'any 2001, Page, que havia alternat els estudis amb llibres d'economia i direcció d'empreses, es va veure capacitat per agafar les regnes de Google rellevant Schmidt com a conseller delegat.

Mentrestant, Brin segueix amb els seus projectes personals, amb cotxes que es condueixen sols, estudis per curar el Parkinson que pateix la seva mare o el seu últim invent, les ulleres Google. Després de l'èxit obtingut amb Android, el sistema operatiu per a mòbils, Google ja no és el "mag d'un sol truc" de què parlava despectivament el conseller delegat de Microsoft, Steve Ballmer.

Tots dos casats i amb fills, Page i Brin ocupen, amb 16.000 milions d'euros, els llocs número 20 i 21 de la llista de milionaris elaborada per la revista Forbes . Entre les seves propietats figuren un Boeing 767 i un avió de combat, tots dos equipats amb material científic que comparteixen amb la NASA. La branca filantròpica de Google, sota la seva direcció, s'ha dedicat a inversions en energies renovables i a nivell particular són accionistes del fabricant de cotxes elèctrics Tesla, amb vistes a substituir els Toyota Prius híbrids que han conduït fins ara.