Les lliçons de la resurrecció de Fujifilm

Totes les reunions que va fer la setmana passada a Barcelona van començar amb retard. Un detall que el japonès Go Miyazaki, president de Fujifilm a Europa, va trobar “poc seriós”, però s’hi va adaptar. Semblava divertit i relaxat pel tracte que rebia del seu equip, i fascinat amb la ciutat. Sap perfectament què vol dir adaptar-se. Ell és un dels directius que va reflotar la companyia l’any 2000, quan, de sobte, el seu producte estrella, el rodet fotogràfic, va quedar enterrat per la revolució digital. Aquell any les vendes es van desplomar i la companyia va entrar en pèrdues per primer cop a la seva història. Però va durar poc. La direcció va fer front a un canvi radical i es va obrir a altres negocis, tan diversos com la cosmètica, la biomedicina o les energies netes. I tot a partir del rodet fotogràfic, que llavors suposava el 50% del negoci i avui dia només representa l’1%. Com ho van fer? Aquestes són les fases que van passar, explicades pel mateix Miyazaki.

1. Negar l’evidència de les xifres. “D’entrada els humans ens resistim a pensar que la davallada arribarà al zero”, explica. “Tothom tendeix a pensar que al cap d’un parell d’anys tot s’anivellarà”. Miyazaki admet que als seus departaments d’estadística els va passar exactament això: “Dibuixaven la corba que volien creure i no el dibuix real del que estava passant”, explica, i afegeix que el més complicat va ser adonar-se d’aquest efecte psicològic. La companyia va fer moltes reunions, molts números, moltes estadístiques, però aquest directiu de la divisió europea admet que el punt final el va fer, directament, el president del grup empresarial, Shigetaka Komori: “És l’únic que es va atrevir a encarar els fets i això és el que molts directius no saben fer”, admet Miyazaki.
2. Assumir la realitat i avançar és el segon dels passos necessaris per no encallar-se. Segons el responsable de Fujifilm a Europa, el president del grup empresarial és un home decidit: “Un cop pren una decisió, no es fa mai enrere”, assegura. Durant les següents setmanes, l’equip directiu va començar a planificar quins eren els passos pràctics i legals que haurien de fer. Miyazaki explica amb admiració la determinació del seu cap, que no va fer cas a les estadístiques i va assumir amb aplom que l’empresa corria un perill greu si no era capaç de reinventar-se.
3. Les retallades van ser evidents i doloroses. “Vam haver de fer molta reestructuració”, lamenta Miyazaki. “Vam tancar molts laboratoris perquè vam veure que tot queia; als Estats Units vam passar de tenir-ne 26, a només tres o quatre, i ara, allà, només ens en queden dos”. L’estratègia, en aquest cas, va ser concentrar-se. Van minimitzar les pèrdues venent laboratoris, tota la maquinària, els estocs i reduint personal: “No recordo exactament quanta gent vam fer fora, crec que unes 5.000 persones a tot el món”, explica, i afegeix que quan una empresa té tanta infraestructura com ells, desfer-se’n “ajuda a recuperar-se perquè també desapareix l’amortització del mobiliari i la maquinària”.
4. Tornar a invertir, però ara en innovació. Després d’un any molt dur, Fujifilm va apostar molt fort pel que ja sabien fer: “Darrere els rodets hi ha molta tecnologia: en una pel·lícula hi ha més de 20 capes de materials diferents que s’ajunten, però que no es barregen”, explica. Posa l’exemple més gràfic, el de l’aigua i l’oli, i resumeix la idea que els va salvar: “Vam decidir descompondre el rodet, separar tots els materials i veure què més en podíem fer; teníem gelatines, col·lagen, antioxidants per fer que les fotos duressin molts anys i la tecnologia per fer divisions molt petites; cada part ens va donar una idea per obrir-nos a un altre sector”, explica. Les opcions es van multiplicar: el col·lagen i els antioxidants ara els apliquen a la cosmètica; la nanotecnologia, a la indústria farmacèutica, i la imatge 3D, als diagnòstics mèdics. Amb l’aigua depurada i la tecnologia que utilitzaven per emulsionar els rodets, ara s’obren a les energies renovables. El resultat: una reconversió total en poc més d’una dècada que ha portat el grup a guanyar 1.700 milions d’euros aquest últim exercici fiscal i arribar gairebé als 80.000 treballadors a tot el món. “La clau és saber quina tecnologia tens i pensar on més pots aplicar-la per fer més gran la companyia”, diu Miyazaki.
5. La mentalitat i l’esforç també són bàsics segons l’experiència de Fujifilm. “Hi ha gent amb una bona visió, però la pregunta és: tens la força per dur-la a terme fins al final?”, es pregunta aquest directiu. Miyazaki no amaga que l’atzar també compta, però insisteix que la mentalitat és important. Destaca qualitats com la concentració i ser proactiu: “Si sempre fas el mateix, sempre tindràs els mateixos resultats”. I afegeix: “Jo he eliminat els informes de mesos passats, no pago el meu equip per dir-me què ha passat, els pago perquè em diguin què hem de fer ara”.