L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Les lliçons de la bicicleta

Se’ns han acabat les vacances! ¿Heu descansat? Jo, per primera vegada en anys, sí. I molt. Potser en llegir el títol de l’article heu pensat que l’Executiva aquest estiu s’ha fet un fart de xiringuito i ha ballat massa la cançoneta de Shakira i Carlos Vives. No, segueixo fidel a Extremoduro. Us ho prometo.


Com sabeu els que em coneixeu una mica, aquest any he tingut una petita de crisi amb l’edat. I a mi no m’ha agafat per fer running (m’avorreix terriblement córrer sense motiu), sinó que he pujat a la bicicleta.


Aquest estiu he recorregut camins i carreteres amb la meva bicicleta. Fins i tot d’això n’he extret algunes idees que intentaré aplicar aquest curs.


Per exemple, treballar per objectius. No pots pretendre que el teu equip vagi de zero a cent en un dia, sinó que has d’anar marcant diferents fases i objectius. Amb la bici, m’he proposat arribar a fer una cursa al maig. Ja us explicaré si hi arribo, però és ben clar que hauré de ser constant i sortir cada cap de setmana. A l’empresa, el mateix: la constància es bàsica.


També ho és la planificació. Per exemple, si quan t’acostes a una pujada no canvies plats i pinyons, en lloc d’avançar et quedaràs clavat. Si en una empresa no planifiques per quan vinguin les puntes de treball el més probable és que quan arribin et desbordis.


L’equip. He sortit sola i acompanyada amb la bici i quan he anat amb algú he aguantat millor perquè ens hem anat donant el relleu l’un a l’altre. Sempre es treballa millor acompanyat.


Tot i així, una bicicleta, com una empresa, és una cosa molt inestable. Sempre pot aparèixer una pedra al mig del camí i, com m’ha passat a mi, caure de cara a terra i obrir-te la barbeta. Això sí, em vaig tornar a aixecar. ¿No és això ser emprenedor?