LLIBRES DE TEXT
XAVIER GRAU

Un negoci minvant que castiga l’economia familiar

L’edició de llibres de text repunta i la facturació millora aquest curs després d’anys de caigudes per la crisi i les noves tendències socials i tecnològiques

Un negoci minvant que castiga l’economia familiar / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

AQUESTA SETMANA HA començat el curs i moltes famílies han hagut de fer front a una despesa important: la tornada a l’escola. Una despesa que té en els llibres de text un dels seus principals culpables. La crisi ha provocat la desaparició de molts ajuts que hi havia per comprar aquests llibres i, en paral·lel, s’han creat nous hàbits de consum. Les AMPA (associacions de mares i pares) s’han convertit en un nou operador dins del sector, ja que treballen per intentar abaratir el cost dels llibres excloent del negoci una de les parts: les llibreries. A més, s’han ideat tot tipus de sistemes per reciclar els llibres. Ja no es passen només entre germans, sinó que s’ha generalitzat el sistema d’aprofitament d’un any per l’altre entre totes les famílies de l’escola. El negoci ha patit i les editorials ho certifiquen. I, a part de la crisi, altres factors han impactat en el sector. Per exemple, els materials elaborats pels mateixos mestres que pengen en les eines informàtiques de l’escola i el creixent pes del llibre electrònic.

Les dades ho fan palès. La despesa mitjana per alumne en llibres de text entre el 2011 i el 2014 va caure prop d’un 17%, ja que va passar de 111 a 92 euros, segons les dades de l’Anele (Associació Nacional de Llibres i Material d’Ensenyament). Llibres més barats i menys llibres per nen. S’espera un canvi de tendència, en part provocat per l’entrada en vigor de la llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (Lomce), però els editors no s’atreveixen a fer pronòstics. Segons l’Anele, el “petit repunt” en les vendes que hi va haver l’any 2014 va ser pels nous currículums a primària, però no s’albiren temps millors, tot i esperar un “modest increment” aquest 2015.

El llibre de text no universitari suposa el 34% de tota la facturació del sector editorial espanyol, més de 867 milions. D’aquests, 155 milions corresponen a Catalunya. Segons la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, la facturació d’aquest subsector va augmentar el 2014 un 3%, però en els últims cinc anys acumula una caiguda del 8,4%. El preu mitjà del llibre de text se situa lleugerament per sobre dels 18 euros.

UN DELS FACTORS que influeix en la davallada és el llibre electrònic. Segons els editors, la facturació de llibres de text digitals ha passat de 347.000 euros el curs 2009-2010 a quasi 25 milions el curs passat. La facturació s’espera que creixi aquest curs perquè en només un any el nombre de llibres en catàleg s’ha duplicat fins a arribar als 12.600 títols. Segons la Federació de Gremis d’Editors, el llibre electrònic ja té un 5% de la facturació total i ha augmentat un 37% en un sol any.

El secretari tècnic del Gremi de Llibreters, Marià Marín, indica que les vendes a les llibreries ja fa anys que cauen, sobretot des que el govern de l’Estat va suprimir els preus fixos l’any 2007. La tendència s’ha aguditzat amb la crisi i, a més, els llibreters han hagut d’estrènyer els marges. Marín assegura que en set anys s’ha perdut la meitat del marge que tenien els llibreters: ara és del 7%, mentre que abans abans era del 15%. Fins i tot, explica, hi ha vendes renunciant al marge per retenir els clients i no deixar-se menjar mercat per les vendes directes de les escoles.

Des del Gremi, però, no es critica la venda directa a les escoles, sinó les males pràctiques que es fan en alguns casos, sobretot des del punt de vista comercial. L’any passat el Gremi va presentar 15 denúncies per pràctiques il·legals, com les vendes per sota de cost. El Gremi, a més, creu que les reformes educatives contínues no ajuden, perquè escurcen la vida del llibre i no se’l pot amortitzar ni econòmicament ni pedagògicament.

Una opinió que comparteix l’Oriol, professor d’institut i coautor d’un llibre, que prefereix mantenir el seu cognom en l’anonimat. L’Oriol assegura que en una matèria com la seva, les matemàtiques, els llibres podrien mantenir-se vigents durant molts anys i, per tant, no cal canviar-los tan sovint. A més, es queixa del poc benefici que rep l’autor (vegeu gràfic) en relació a la feina que comporta escriure’l.