A FONS
IGNASI PUJOL

La jugada mestra d'Iberia al Prat

El 2004 Iberia va anunciar que abandonava Barcelona. Vuit anys després, la compra  de Vueling li permetrà recuperar el mateix volum de passatgers que tenia i sumar una aerolínia rendible al seu compte de resultats

La jugada mestra d'Iberia al Prat Zoom

Si prospera l'oferta pública d'adquisició (opa) d'International Airlines Group (IAG) sobre Vueling, Iberia passarà a sumar de cop i volta a l'aeroport de Barcelona més trànsit aeri del que tenia l'any 2004, quan n'era l'indiscutible dominador. Els números parlen per si sols i demostren que Iberia, que cada cop es dirigeix més des de Londres, ha fet una jugada mestra amb l'opa sobre la seva low cost , de la qual actualment controla un 45,85% del capital. L'objectiu d'IAG, nascuda fa dos anys de la integració d'Iberia a British Aiways, és quedar-se el 100% de la companyia per 113 milions d'euros.

Iberia va tancar el 2004 amb 9,3 milions de passatgers al Prat, més els 781.459 passatgers de la seva franquiciada de vols regionals Air Nostrum. Entre el gener i el setembre d'aquest any, la suma de Vueling, Iberia i Air Nostrum a Barcelona suposa 9,5 milions de passatgers. És a dir, en vuit anys l'exmonopoli aeri estatal recuperarà el seu lideratge a la infraestructura barcelonina.

La jugada d'Iberia ve de lluny i ha tingut diverses seqüències, executades a la perfecció pels seus protagonistes (bàsicament Willie Walsh, conseller delegat d'IAG; Antonio Vázquez, president d'Iberia, i Josep Piqué, exministre i president de Vueling) i amb víctimes propiciatòries. La més clara, Spanair, que va fer fallida i va deixar d'operar el 27 de gener. Però la història va més enllà de Spanair i s'emmarca en la lluita de les companyies aèries europees tradicionals per la supervivència a través de grans aliances, també transatlàntiques.

La venda d'Iberia

L'inici de la història és el 2007, quan Iberia va penjar-se oficialment el cartell d'en venda . En aquell moment la companyia aèria va rebre mostres d'interès dels grans grups aeris europeus. Fins i tot s'hi va interessar Spanair, aleshores en mans de Gonzalo Pascual i Gerardo Díaz Ferrán.

L'oferta més ben posicionada per aconseguir el control d'Iberia era la liderada pel fons d'inversió nord-americà TPG, però la Comunitat de Madrid va decidir sortir al rescat de l' espanyolitat de la companyia a través de Caja Madrid. La caixa d'estalvis va incrementar la seva participació a Iberia del 10% al 23%, una inversió que va costar 755 milions d'euros.

Des d'aleshores Iberia ha lluitat, igual que la resta de grans aerolínies europees, per la seva subsistència, amb un únic fortí: l'aeroport de Madrid-Barajas. Això va fer que la companyia decidís l'any 2005 abandonar el segon aeroport espanyol, el Prat, a favor de la capital de l'Estat.

L'antiga companyia de bandera va abandonar progressivament el Prat, i a Barcelona va deixar només el servei del pont aeri i va traspassar les seves rutes a la low cost subsidiària Clickair. Segons Iberia, les seves rutes a Barcelona -i especialment les intercontinental havien deixat de ser rendibles.

Iberia va intentar comprar Vueling, la primera companyia de baix cost espanyola, creada pel fons de capital risc britànic Apax Partners, la família Lara (propietaris de Planeta) i els emprenedors Carlos Muñoz i Lázaro Ros, però els socis de Vueling no hi van accedir. Va ser aleshores quan Iberia va crear Clickair amb l'objectiu de competir amb Vueling a Barcelona.

Les dues companyies van competir de manera ferotge pel mercat català dels vols de radi curt i mitjà. La ultraagressiva política comercial de Clickair (gràcies al múscul financer d'Iberia), el dràstic encariment del petroli i les pròpies desavinences internes van desembocar en una crisi a Vueling que, el 2007, es va saldar amb la sortida dels fundadors i ideòlegs de la companyia -Muñoz i Ros- i amb el nomenament de Josep Piqué com a president.

Iberia esquiva l'opa

Un any més tard Clickair i Vueling pactaven la seva fusió i van crear la primera low cost espanyola, dominada accionarialment per Iberia, amb un 45,85%. L'operació va ser possible gràcies a una exempció concedida per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) a la llei d'opes, segons la qual quan un soci supera el 30% del capital està obligat a llançar una opa pel 100% del capital. Iberia va argumentar que no pretenia prendre el control de Vueling, sinó ser-ne el soci industrial, i la CNMV hi va donar llum verda.

Alex Cruz, director general de Clickair, va convertir-se en conseller delegat de la nova Vueling. La presidència estava en mans de Piqué, que era, alhora, l'encarregat de preservar la independència de la companyia respecte dels seus accionistes en una comissió anomenada d' operacions vinculades , ideada expressament pensant en Iberia. Els Lara van sortir de Vueling l'octubre del 2009, només quatre mesos després de consumar-se la fusió. Van vendre el seu 14,31% amb unes plusvàlues de 52 milions d'euros.

Apareix Spanair

Vueling no tenia rival al Prat fins a la compra del 80% de Spanair per part d'un grup d'inversors catalans a principis del 2009. La nova Spanair va néixer amb l'objectiu de convertir el Prat en un hub (centre de connexió de vols) intercontinental, però mai va arribar a aconseguir la seva missió fundacional. El que sí que va aconseguir és fer molt mal al compte de resultats de la seva principal competidora al Prat: Vueling.

L'Elfaa, la patronal europea de companyies de baix cost que té Vueling com a màxim representant a Espanya, va denunciar davant l'autoritat de Competència de la Comissió Europea la injecció de recursos públics a Spanair. La companyia aèria catalana va acabar desapareixent al gener, després de no aconseguir la venda a Qatar Airways, el soci industrial que havia d'aportar els diners necessaris per obrir les anhelades rutes transoceàniques. Com que va fracassar la venda, la Generalitat (que es va convertir en soci majoritari després d'aportacions acumulades de 140 milions d'euros) va tancar l'aixeta financera a l'aerolínia i els avions es van quedar a terra.

Aquesta setmana el conseller delegat de Qatar Airways, Akbar Al Baker, ha declarat a Brussel·les davant de Competència que no va comprar Spanair per la denúncia de l'Elfaa, tot i considerar que no tenia cap fonament. Qatar va firmar el mes passat la seva incorporació a l'aliança OneWorld de bracet de British i Iberia.

IAG va confirmar dijous que presentava l'opa sobre Vueling, que suposa valorar el 54% de la companyia aèria de baix cost en 113 milions d'euros. El principal accionista d'IAG és l'Estat, amb el 15% del capital, des de la nacionalització de Bankia.

Reestructuració

L'operació s'emmarca en la reestructuració d'Iberia, que està llastant els comptes d'IAG. Els nou primers mesos de l'any la companyia espanyola va perdre 262 milions d'euros, mentre que British va guanyar-ne 286, amb unes pèrdues globals de 39 milions.

Ara Iberia vol fer fora 4.500 treballadors (d'un total de 20.000). El seu drama és que només guanya diners en 10 de les 53 rutes que opera (8 transoceàniques i dues de radi mitjà). És per això que ara li convé integrar la rendible Vueling a la seva estructura.

"Espanya no dóna per mantenir una línia aèria gran", explicava fa uns dies Rafael Sánchez-Lozano, conseller delegat d'Iberia. Per aquest motiu Iberia es va fusionar (o més aviat va ser absorbida) fa dos anys amb British. L'aliança és completa amb l'acord amb American per a les rutes transoceàniques.