EXPERIÈNCIA
EXECUTIVA AGRESSIVA

Quan la 'jefa' No hi és

Hola, sóc el número 2. La meva cap, l'executiva agressiva, ha marxat de viatge aquesta setmana i m'ha encarregat, entre altres coses, que escrigui aquesta columna. "Noi -em va dir-, no t'oblidis de buscar un tema interessant sobre el nostre dia a dia a l'empresa i escriure una columna amb gràcia, i espavila't perquè ho has d'enviar abans de tal dia a tal hora".

M'he parat força estones a pensar-hi, però mai més d'un minut seguit: amb totes les coses que aquesta setmana tinc al meu càrrec no arribo als 60 segons sense interrupcions, trucades o coses urgents per solucionar. Així que m'he decidit a explicar el que m'està passant: com van les coses quan la jefa no hi és.

En una empresa tan petita i on es treballa tan intensament com aquesta, sempre que falta algú, es nota. I, si a sobre és qui pren decisions, marca la pauta i atén les coses més delicades, estem tots perduts. Sort de les noves tecnologies...

Verdaderament, la meva principal funció aquests dies és portar la rutina, intentant mantenir el ritme que imposa l'executiva agressiva, però sobretot fer de filtre entre els meus companys i ella. Fent que tot passi per mi -m'encarrego de decidir quan se l'ha de molestar i quan no-, hem aconseguit passar de les 30 trucades i 50 e-mails diaris a la jefa a poc més de la meitat. N'estic molt orgullós! Ara diu que la bateria de la BlackBerry li dura a vegades fins a l'hora de dinar.

Aquesta dinàmica la vam aprendre després del seu darrer viatge. Eren les 10 del matí d'un dilluns i, des de l'estranger, va enviar dos e-mails des de l' smartphone . Un, enviat a tothom, deia: "Voleu fer el favor de deixar-me en pau? El número 2 està de cap, no em pregunteu xorrades ". I un altre només a mi, que deia: "Número 2, tu manes, tu decideixes i tu ets el responsable... BLV!" Amb el temps he entès què volien dir aquelles sigles: Busca't La Vida .

Jove emprenedora