FET RELLEVANT
ÀLEX FONT MANTÉ

Els inversors compren deute autonòmic

Aquesta setmana una autonomia ha aconseguit vendre 2.270 milions d'euros de deute en un sol dia. En concret, va col·locar bons amb venciments d'entre cinc i tretze anys i amb un interès d'entre el 5,8% i el 7,1%, respectivament. Ja deuen haver endevinat que Catalunya no és la comunitat que va aconseguir vendre aquest deute. Va ser Madrid.

Els interessos pagats per Madrid són considerablement inferiors als que pagava la Generalitat fins i tot quan feia emissions de bons patriòtics , que a més incorporaven una sucosa comissió per als bancs que els col·locaven. (Per cert, poc patriòtics devien ser aquells bons: la rendibilitat que oferien era tan elevada que fins i tot despertaven l'interès dels estalviadors de la resta d'Espanya.) Avui dia la Generalitat no es pot permetre vendre bons entre particulars (la demanda escasseja i el cost era realment elevat) i ja no diguem entre inversors institucionals, que són els que l'han comprat a Madrid. Ni en els millors somnis.

¿I per què Madrid sí i Catalunya no? És senzill: perquè Madrid està millor que Catalunya. La comunitat madrilenya té un deute que equival al 9,5% del PIB, un nivell fins i tot més baix que el del País Basc (10,7%), i és l'autonomia amb menys passiu. Catalunya està a l'altre extrem: amb un deute de 45.000 milions, equivalent al 23% del PIB, és la tercera autonomia amb més números vermells. El resultat és que els inversors no confien en Catalunya i que la Generalitat només pot recórrer a l'Estat per seguir pagant nòmines. I la gran pregunta és: ¿de qui és la culpa que estiguem tan malament?

Des del meu punt de vista, el dèficit fiscal és clau, independentment del mètode de càlcul que utilitzem. Però faríem bé d'analitzar quins errors d'inversió hem comès en els últims deu anys (menció especial als pagaments diferits per a l'obra pública) si volem recuperar la credibilitat.

Àlex Font Manté és coordinador de l''Emprenem'.