FET RELLEVANT

L'inquietant consens contra el contracte únic

Més d'un cop he parlat del contracte únic com una via que caldria estudiar per resoldre el problema de l'atur. No crec que sigui una solució miraculosa -cap ho és- però sempre que me n'ha parlat algun dels experts que ho defensen m'ha semblat que oferien arguments raonables. Dilluns, el comissari europeu d'Ocupació, Lázló Andor, va suggerir al govern espanyol que es plantegi el contracte únic. La resposta de l'executiu, les patronals i els sindicats va ser inquietantment unànime: tots van córrer a dir que aquesta no és la solució al 27% d'atur d'Espanya, però ningú va proposar alternatives. En aquests moments, la previsió és seguir tenint un 25% de desocupats el 2016. Un horitzó sens dubte prometedor.

El professor Josep Oliver escrivia dimecres a l'ARA unes xifres clarificadores: dels 3,9 milions de llocs de treball que s'han destruït des de l'inici de la crisi, el 61% eren contractes temporals i el 90% corresponen a joves de 16 a 34 anys. Aquests dos col·lectius (joves i treballadors temporals) són els més afectats per l'actual legislació i també els grups que menys interessen a polítics i sindicats. A moltes empreses, amb total miopia, ja els va bé que existeixi la fórmula del treballador temporal: així en poden anar enllaçant amb un cost d'acomiadament gairebé inexistent. No cal ni fer un bon procés de selecció! Agafen el primer que troben: fet i fet, al cap d'un any el canvien. Després ens queixem que els treballadors estan poc qualificats.

El contracte únic no és la panacea i el cost d'acomiadament segurament baixaria radicalment en els primers anys de contracte, però també és cert que a una empresa li sortiria més a compte mantenir un treballador que anar-lo canviant cada any, ja que l'acomiadament, tot i ser més baix, no seria equivalent a zero, com passa ara amb els temporals. En qualsevol cas, tranquil·litza veure que els que manen tenen les idees tan clares que prefereixen ni parlar-ne.

Àlex Font Manté és coordinador de l'Emprenem