Els referèndums són un negoci, i Scytl ho sap

El gegant català de la digitalització de processos electorals no en té prou comptant vots electrònics. Les eleccions són cada quatre anys, però la participació política no té calendari. Aquesta és una de les conclusions a la qual van arribar els directius de Scytl. Des de fa un parell d’anys, l’empresa explora aquest negoci per sumar-lo al seu imperi tecnològic: la democràcia digital. La companyia va presentar al febrer el resultat de la seva col·laboració amb Telefónica Open Future: una empresa independent que es diu OpenSeneca.

El projecte ha necessitat una inversió inicial de 35 milions d’euros -amb la previsió d’ampliar-se- i aspira a interactuar amb 500 milions de ciutadans en qüestió d’una dècada. El principal resultat de la seva activitat ha sigut Civiciti, una plataforma al núvol que es va presentar en societat el mes passat al congrés Smart City Expo World Congress. Al capdavant del projecte hi ha un dels homes de confiança de Pere Vallès -el conseller delegat de Scytl-, Pablo Sarrias, que va entrar a la companyia quan encara era una start-up ambiciosa amb un equip de només 12 persones. Després de passar pel departament de vendes i coronar-se com a director d’operacions, Sarrias es va apartar del dia a dia de l’empresa fa dos anys per dedicar-se a gestar Civiciti.

“La participació ciutadana despertava molt interès, però les experiències que es presentaven no tenien èxit”, explica Sarrias. El contraatac d’OpenSeneca arriba en un format que s’assembla més a un joc que a un canal de comunicació institucional. Civiciti es presenta com una via directa perquè ciutadans i governs interactuïn a través d’enquestes, debats d’idees i votacions que permeten conèixer a temps real les preocupacions de la ciutadania. “Els càrrecs electes s’estan adonant cada vegada més de la necessitat d’obrir la democràcia més enllà de les eleccions cada quatre anys, i aquí és on entrem nosaltres”, argumenta el director general i fundador d’OpenSeneca.

La plataforma disposa de 24 funcionalitats, de les quals 18 són gratuïtes. On és el model de negoci? Sarrias assegura que amb una massa crítica d’usuaris es pot aconseguir que un gruix suficient es converteixi a les modalitats de pagament, o el que és el mateix, vol instaurar-se com a servei freemmium. En aquest sentit, insisteix que els preus seran prou baixos perquè aquest factor no sigui un fre. Entre les funcions de Civiciti n’hi ha que criden l’atenció. Per exemple, l’aplicació permet organitzar campanyes de crowdfunding perquè els ciutadans d’un municipi puguin contribuir a una causa comuna. Sarrias posa el cas d’una escola dels Pirineus que hagi de pagar una calefacció espatllada i no tingui pressupost per fer-ho, però pugui comptar amb l’ajuda dels veïns per sufragar els costos de la reparació.

Encara que els processos de democràcia digital s’associïn a alcaldies grans com Madrid o Barcelona, aquest no és el públic al qual aspira OpenSeneca. La plataforma s’orienta a ciutats petites i mitjanes, que no disposin d’un equip tecnològic potent per desenvolupar plataformes com aquesta. De moment, Sarrias assegura que de competència n’hi ha poca: “Ningú havia fet res semblant encara pensant en una plataforma global”. Per ara tenen més de 300 contractes signats i han arribat a quatre països: Espanya, Mèxic, el Canadà i l’Índia. En aquest últim país han sumat una ciutat d’un milió d’habitants i un estat de 32 milions. “La rebuda ha sigut positiva i la percepció és que arreu del món es vol millorar en la comunicació amb els ciutadans”, apunta Sarrias.

La companyia ha arrencat amb una oficina pròpia a Barcelona i ha passat d’ocupar 6 persones al maig a un equip de 24. De cara al 2017 preveuen doblar-lo i, de fet, Pere Vallès parlava de 200 treballadors per al 2018 durant la presentació d’OpenSeneca al Mobile World Congress d’aquest any. L’empresari català parla d’un mercat potencial de 1.000 milions d’euros, però pel que fa a les xifres de la companyia prefereix no fer comentaris. A partir d’ara, el pas lògic seria l’entrada d’un inversor extern, una hipòtesi que Sarrias no descarta però tampoc confirma.