TRANSPORT
JORDI SABATÉ

Unes festes amargues per a Uber

L’aplicació de taxis privats més popular i polèmica del planeta acabarà l’any de genolls davant el govern de Califòrnia i amb prop de 3.000 milions de dòlars en pèrdues

Unes festes amargues per a Uber Zoom

El fundador i conseller delegat d’Uber, Travis Kalanick, no està tenint uns dies prenadalencs gaire tranquils. Per començar, un informe publicat per Bloomberg aquesta setmana revela que el tercer trimestre va perdre 800 milions de dòlars, que hauran de sumar-se als 2.000 ja comptabilitzats fins a l’agost a la Xina, on el seu intent de conquesta del país va acabar en una històrica derrota que va obligar la companyia a retirar-se d’aquell mercat i cedir-lo a la seva rivalDidi Chuxing.

Alguns càlculs de fonts pròximes a la companyia estimen que el quart trimestre, ja fora de la Xina, no ha sigut millor i que la suma total de pèrdues podria arribar als 3.000 milions de dòlars. Es tracta d’una dada preocupant que ni tan sols pot amagar la projecció d’un benefici net (després de pagar als taxistes però sense comptar ni impostos ni amortitzacions) creixent i propera als 5.000 milions de dòlars.

Uber segueix lluny de la rendibilitat i, tot i que és la start-up que més inversions ha captat en l’era digital, els executius dels fons que li donen suport comencen a regirar-se en els seus seients. El potencial de la companyia és superior a la suma de les seves pèrdues actuals, però els problemes, en lloc de disminuir, s’accentuen.

Especialment perquè el seu pla de negoci inicial no va tenir en compte un petit detall: que els models de negoci liberals com el seu alimenten la competència i les guerres de preus, i aquestes disminueixen el benefici de tots (menys el dels clients), en especial el dels taxistes, que són la baula més feble. Una guerra de preus a la Xina va portar els seus conductors a passar-se massivament a la competència, que pagava més.

Ara, una altra guerra amb companyies locals està portant els conductors d’Uber a París a una situació precària i, com a resposta, han iniciat una vaga demanant estabilitat laboral, cobertura i un sou almenys parcialment fix. De moment ja han bloquejat alguns dies l’accés a dos dels principals aeroports de París i prometen amargar el Nadal als turistes. El govern francès pressiona públicament Uber perquè cedeixi a les demandes dels seus conductors.

Per acabar d’adobar-ho, una sentència al Regne Unit al novembre ja va fixar que els conductors d’Uber eren treballadors de ple dret i, en conseqüència, l’empresa estava obligada a donar-los cobertura. En molts altres països, l’amenaça que els jutges sentenciïn en el mateix sentit és real. És un conflicte que ja compta amb un any de durada i al qual Uber va reaccionar des del primer moment amb pragmatisme i ultraliberalisme: la resposta va ser comprar cotxes sense conductor a Volvo, prometre inundar els carrers amb ells i acomiadar els conductors.

I com que Uber compleix les seves promeses, fa unes poques setmanes va llançar el seu primer servei en proves de cotxes autònoms als carrers de San Francisco. En realitat, altres companyies, com Alphabet o Tesla, ja tenen cotxes sense conductor circulant pels mateixos carrers. Ara bé, cap d’ells ho fa encara com a negoci. Uber, sí: la seva intencionalitat és purament econòmica, ja que els Volvos autònoms estan àmpliament provats amb bons resultats, i no es planteja com una prova sinó com un servei incipient.

No obstant això, des del primer dia l’Ajuntament de San Francisco va comminar Uber a aparcar la seva flota de cotxes autònoms, ja que no comptava amb permís d’explotació. A sobre, un conductor va gravar un Volvo autònom saltant-se un semàfor en vermell i gairebé atropellant un vianant. Uber va fer, en principi, cas omís de les advertències municipals, però la tensió ha anat creixent i, al final, s’hi han involucrat el governador de Califòrnia i el fiscal general de l’Estat, davant els quals l’empresa sí que ha cedit.

Com a resultat d’aquestes pressions, de moment Uber no pot imposar la seva solució radical al problema que els conductors exigeixin seguretat i estabilitat laboral, la qual cosa fa que el negoci sigui molt menys rendible i que, en realitat, deixa Uber al mateix nivell que qualsevol companyia de taxis. Davant d’aquesta prohibició a la ciutat més tolerant del món en qüestió d’avenços tecnològics, els inversors segurament tornaran a regirar-se, demostrant que la seva paciència comença a esgotar-se.

Vist el panorama, l’empresa està dissenyant plans B menys radicals i que agradin a les autoritats. Fa una setmana es va saber que l’empresa llançarà una flota d’un centenar de Tesla elèctrics a Madrid, en sintonia amb la lluita contra la contaminació que turmenta la ciutat. La tàctica li està donant bastants més bons resultats que a Barcelona, on les autoritats li són molt hostils.

L’any 2017 es presenta complicat per a Uber: potser serà l’any de la rendibilitat definitiva o el de la fallida. Tot dependrà de com gestioni la seva relació amb els seus conductors i les autoritats dels diferents països on opera, que ja són molts. Però mentre esperen les campanades de cap d’any, Travis Kalanick, el seu equip directiu i els seus inversors, regirant-se i en tensió, hauran de menjar un torró amarg cortesia de la Xina, els seus treballadors i l’excel·lentíssim Ajuntament de la Ciutat de San Francisco.