EDUCACIÓ
PAULA SOLANAS

Les empreses també posen deures (i són ‘online’)

La catalana Homuork crea cursos MOOC de formació en línia per a empreses o universitats i ja ha treballat amb Twitter, Seat o el Banc Sabadell

Les empreses també posen deures (i són ‘online’) / I.V. Zoom

Una de les noves obsessions de la revolució de l’educació són els anomenats MOOC ( massive online open course ), un acrònim anglès per batejar els cursos en línia que s’ofereixen de manera gratuïta a través de diverses plataformes. El referent d’aquesta tendència, Coursera, va néixer el 2012 a la costa oest dels Estats Units -a les aules de la Universitat d’Stanford- i el seu nom ja s’ha convertit en gairebé un sinònim per definir aquest tipus de formació a distància. Tot i així, els MOOC no només s’adrecen a audiències de centenars de milers de persones. Cada vegada més, les empreses i organitzacions també veuen en aquest format una via per dinamitzar la formació interna dels seus treballadors. Aquest és el nínxol que ha trobat Homuork, una empresa catalana fundada per dos antics companys d’escola i “enamorats dels MOOC”, Alexandra Maratchi i Xavier Orri. “El model era molt nord-americà i el volíem portar a Europa”, explica Maratchi, que és la consellera delegada de l’empresa.

Des que van arrencar el projecte el 2013, companyies com el Banc Sabadell, Seat i l’escola de negocis Esade ja han contractat els seus serveis, i treballen amb empreses de més de 10 països. Els seus vídeos formatius han arribat fins a Silicon Valley, concretament a les oficines de Twitter, que els va demanar un curs sobre vendes per als empleats de la seva seu a San Francisco. “A les empreses hi ha molt coneixement que no està formalitzat, ni encara menys digitalitzat”, afirma l’emprenedora. Homuork també és al darrere dels cursos d’anglès que ofereix l’Ajuntament de Barcelona als taxistes de la ciutat. La companyia va guanyar aquest concurs públic el 2015 i l’any passat va tornar a aconseguir la licitació, que arrencarà una nova edició demà. El seu objectiu és convertir-se en el millor aliat dels responsables de recursos humans i convèncer-los que són més efectius que les jornades de formació amb powerpoints que no s’acaben mai. “Hem hagut de fer molta pedagogia només per explicar què és aquest model”, explica Orri.

En un principi van començar amb un model a la carta, dissenyant projectes a mida de les necessitats de cada companyia. El setembre passat, però, Homuork va fer una nova aposta: cursos propis transversals que puguin aprofitar pràcticament totes les companyies. Un projecte que han batejat com a HomuorkLab. La clau? Aquest format no funciona amb un pressupost tancat i personalitzat per a cada empresa, sinó a través de llicències que compren les companyies. “És un procés de venda diferent, que ens permetrà tenir una facturació més regular i estable”, reconeix Maratchi. Aquests cursos de marca blancaels estalvien temps de producció i agilitzen la contractació del servei per part del client. L’any passat aquesta branca va suposar al voltant d’un 30% de la facturació i esperen que creixi fins al 50% el 2017. “No canibalitza la resta de l’oferta, perquè són temes molt diferents”, matisa Maratchi.

El catàleg propi de Homuork se centra sobretot en dos eixos: la transformació digital i la social. En aquest últim apartat, han creat un MOOC sobre igualtat de gènere a l’empresa amb l’advocada col·laboradora de l’ONU Katherine Gilchrist i en preparen un altre sobre lideratge femení. Els continguts de la companyia comparteixen el mateix repte a què s’enfronta un llibre o una pel·lícula: aconseguir captar l’atenció de qui tenen al davant. És per això que han reunit un equip de cineastes, periodistes -també el mateix Orri- i editors de vídeo que donen forma a la teoria perquè els usuaris no els abandonin. Vídeos, lectures, xats amb els professors, fòrums i exercicis: el mantra dels cursos digitals (que acostumen a durar unes 20 hores) és multiplicar els formats. De fet, els fundadors no descarten que tecnologies com la realitat virtual irrompin en el sector. Homuork presumeix d’unes taxes de finalització que superen la mitjana del sector. Al voltant d’un 12% dels participants acaben els cursos, que són voluntaris o obligatoris en funció del que estableixi l’empresa, respecte al 2% que ho fan a Coursera.

El creixement de la companyia ha sigut orgànic, però sostingut. No volien morir d’èxit i han preferit agafar el camí tranquil. Des de l’exercici del 2014 han entrat en beneficis i el 2015 van tancar amb una facturació de 250.000 euros, que l’any passat ja fregava el milió. “Els models que veiem avui en dia impliquen agafar molt finançament i créixer molt de pressa, però nosaltres no creiem que sigui sostenible”, raona Maratchi. És per això que han decidit finançar-se a través d’ajudes públiques i a base de reinvertir els beneficis. A mitjà termini no estudien incorporar inversors externs ni obrir grans rondes, però de cara a aquest any l’empresa es vol centrar a sumar projectes.