CONSTRUCCIÓ
XAVIER GRAU

Les constructores espanyoles volen un tros del pastís de Donald Trump

Les grans del sector a l’Estat volen aprofitar que tenen filials als Estats Units per entrar en els macroprojectes d’infraestructures que prepara el país

Les constructores espanyoles volen un tros del pastís de Donald Trump / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Les mesures proteccionistes del nou president dels Estats Units, Donald Trump, com a mínim provoquen “desassossec” en els actors econòmics, com explicava aquesta setmana el president de CaixaBank, Jordi Gual. Però hi ha algunes mesures anunciades pel nou resident a la Casa Blanca que han obert la gana a les multinacionals espanyoles per obtenir una part del pastís dels diners que Trump repartirà.

Grans constructores de l’Estat, com ACS, Ferrovial, OHL i Acciona, presents des de fa anys als Estats Units, consideren que el pla d’infraestructures anunciat per Trump (primer va dir que hi destinaria un bilió de dòlars, però després ho va rebaixar a poc més de 500.000 milions) és una oportunitat de negoci. “Construirem noves carreteres, autopistes, ponts, aeroports, túnels i ferrocarrils per tot el país”, va proclamar Trump el 20 de gener, quan va prendre possessió de càrrec.

De fet, les grans constructores espanyoles ja s’han beneficiat del pla de Trump -tot i que no se’n coneixen detalls- en la seva cotització a la borsa. Quan el dimarts 8 de novembre Trump va guanyar les eleccions es van disparar les cotitzacions, sobretot d’ACS. L’endemà ACS es va disparar a la borsa un 5,2%. Ferrovial (tot just un 1,28%) i OHL no han vist tan impulsada la seva acció, però són empreses amb altres factors que les afecten. En tot cas, l’atomització del mercat de la construcció als Estats Units pot jugar a favor de les grans constructores espanyoles que ja estan instal·lades al mercat nord-americà.

La presència d’ACS als Estats Units és potent. De fet, el grup que presideix Florentino Pérez obté el 44% dels seus ingressos dels mercats dels Estats Units i el Canadà, uns 38.000 milions d’euros. Allà hi té dues filials molt potents, Turner i Dragados, però també té altres companyies que li permeten abastar una part important de la geografia nord-americana. Només en empleats directes hi té unes 2.500 persones, a més de les que treballen en unions temporals d’empreses en què participa.

ACS no només té un punt d’avantatge en la construcció. També té més que un peu posat en el negoci de les concessions, en el qual també vol incidir el govern de Trump perquè la necessitat d’actualitzar les infraestructures porta a haver de cercar fons privats, promovent la col·laboració público-privada. En el negoci de concessions, ACS té als Estats Units una cartera d’uns 18.000 milions, mentre que en l’apartat de construcció hi té una cartera d’obra d’uns 19.000 milions.

Ferrovial també està ben posicionada als Estats Units. La constructora controlada per la família Del Pino obté en el mercat nord-americà el 17% de les vendes, un mercat li aporta el 32% del benefici brut d’explotació. Als Estats Units hi té uns 2.400 empleats i gestiona uns actius superiors als 11.000 milions. Malgrat això, la seva cartera d’obra als Estats Units és més modesta que la d’ACS, i se situa en uns 2.600 milions d’euros.

L’altra constructora que té una bona posició als Estats Units, malgrat els problemes d’endeutament que presenta, és OHL. La constructora controlada pels Villar Mir obté als Estats Units pràcticament una quarta part dels seus ingressos, especialment gràcies a les seves filials als estats de Nova York i de Florida. La companyia té més de 1.500 empleats en aquell país, on el 2014 va facturar més de 800 milions d’euros i hi té una cartera d’obra superior als 2.000 milions.

Altres empreses espanyoles del sector també són al mercat dels Estats Units. És el cas d’Acciona, que, a més de la construcció, hi és en les seves divisions d’aigua i de renovables. De fet, els Estats Units són el segon mercat de renovables de la companyia controlada pels Entrecanales, amb més de 1.000 milions d’inversions en eòlica i termosolar. Però no és clar que aquest negoci amb l’administració Trump tingui un futur tan clar com la construcció. De moment, les primeres decisions del nou president opten més pel negacionisme del canvi climàtic i l’aposta pel shale gas i els oleoductes que han de travessar Dakota.

De moment, les companyies espanyoles de la construcció ja s’han situat en la línia de sortida per als grans projectes. Per exemple, un projecte d’accés ferroviari a l’aeroport de Los Angeles, valorat en uns 2.250 milions d’euros. En el concurs han sigut prequalificades Ferrovial, ACS i un consorci en què participen OHL i Acciona.

Les constructores també volen exportar al país de Donald Trump l’experiència espanyola en l’alta velocitat ferroviària. El projecte més important, i en el qual totes volen participar, és el tren d’alta velocitat de Califòrnia. Un pastís que es calcula que pot pujar a uns 68.000 milions de dòlars. Però no és l’única obra ferroviària interessant per a les empreses espanyoles. També està prevista l’ampliació del metro de Nova York per uns 14.000 milions o, al sud, a Texas, l’alta velocitat entre Houston i Dallas.