El catàleg ‘online’ que no t’omple la bústia i et segueix fins a la botiga
Tiendeo fa servir la geolocalització per saber si els clients que llegeixen els seus fullets digitals van als locals físics
Els catàlegs de publicitat de les empreses s’han convertit en un dels principals enemics de bústies i porteries arreu del món. Com en tots els sectors, però, l’era digital també ha renovat aquest model i ara els fullets publicitaris omplen la xarxa en lloc de les bústies. La companyia catalana Tiendeo ha trobat en aquest nínxol tan especialitzat un espai per créixer i des del 2011 treballa perquè les ofertes de la setmana al supermercat de la cantonada també les miris des del telèfon mòbil. “No és un model gaire diferent d’un agrupador com Wallapop o Idealista”, explica la consellera delegada, Eva Martín. Les companyies paguen per cada visualització d’un fullet o un catàleg. Als comerços, que venen del món físic, els hi explica de manera diferent. “Els fem entendre que és el mateix que quan ells distribueixen els catàlegs a les bústies, però a la xarxa -diu l’emprenedora-, i també similar en preus”.
L’objectiu és que els usuaris que es connecten als catàlegs digitals després vagin al punt de venda físic a comprar. I això també es pot mesurar. Des de l’any passat, Tiendeo compta amb una tecnologia per geolocalitzar els usuaris i combinar aquestes ubicacions amb les ofertes que han consultat. “Tenim les dades agregades per saber quants han llegit el fullet, quants quilòmetres han recorregut fins a la botiga i amb quina freqüència o horaris han anat a comprar”, detalla Martín. Així doncs, pretenen convèncer els comerços que el seu model funciona i ajudar-los a mesurar el retorn de les campanyes que llencen.
Eva Martín vacomençar el negoci fa sis anys amb la seva germana bessona María i un amic de la universitat, Jonathan Lemberger. Tots tres enginyers industrials, tots tres amb nul·la experiència en publicitat i negocis digitals i, atenció, tots tres nascuts el mateix dia. El 2016 ja facturaven més de cinc milions. De cara a aquest any esperen arribar als set milions. Tot i així, l’empresa no ha crescut a cop de ronda de finançament. Des del 2013 que tenen beneficis (el 2016 va ser mig milió), però els reinverteixen a millorar la tecnologia de l’empresa.
El punt fort de la companyia és que ha aconseguit atreure una audiència fidel i molt activa. Actualment superen els 30 milions d’usuaris únics mensuals i ja són presents en 35 països. Als Estats Units, per exemple, tenen només uns 300.000 usuaris, però s’han fet un lloc entre el públic llatí. Tenen oficines a Madrid, Mèxic i Colòmbia, però la seu la mantenen al Palau de Mar, on hi ha el clúster de la Barcelona Tech City, on comparteixen terrassa i vistes privilegiades amb la comercialitzadora d’energia verda Holaluz. “Vam ser dels primers a arribar”, diu l’emprenedora. Perquè un mercat els funcioni necessiten dos elements: una penetració forta del retail. Aquest últim punt explica per què el trànsit ha virat en els últims anys. “Quan vam començar tot entrava pels ordinadors d’escriptori i ara això només suposa un 30%”, explica. El mòbil acapara la major part dels seus usuaris i és per això que l’empresa està apostant per millorar la seva aplicació i afegir-hi noves funcionalitats. Gairebé la meitat de la seva plantilla de 100 treballadors es dedica al desenvolupament i la recerca de noves tecnologies per explorar vies de negoci.
L’última incorporació és connectar a la plataforma les targetes de fidelització dels comerços per aconseguir ofertes exclusives i permetre que els descomptes es puguin agrupar en forma d’una llista de la compra, que recorda en quin comerç es trobarà el millor preu. Tot i així, Martín remarca que el fullet imprès no està sentenciat de mort. “Nosaltres només el volem substituir parcialment i arribar a un públic d’aquestes empreses que prefereix el digital”, explica l’emprenedora. “No crec que mori mai, a la gent encara li agrada fullejar i encerclar les ofertes en el paper”, raona. De fet, dels comerços amb els quals treballen els clients estrella són els supermercats, que suposen el 70%. Entre els seus millors clients hi ha grans empreses del mercat com Carrefour i Walmart (a Mèxic), però també treballen amb retailers d’altres sectors com la Fnac, Conforama i El Corte Inglés.
