XARXES SOCIALS
JORDI SABATÉ

YouTube es posa les piles contra el terrorisme islamista

La plataforma de vídeos és una de les principals vies per les quals els grups jihadistes difonen el seu missatge

YouTube es posa  les piles contra  el terrorisme islamista / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

La guerra contra el terrorisme islamista no només és global, sinó també multiplataforma. Els radicals jihadistes han demostrat que, a més de falta de compassió i crueltat, posseeixen un domini tècnic i de comunicació en les xarxes socials de primeríssim ordre. D’aquesta manera, mitjançant Facebook i Twitter, però sobretot entre la infinitat de vídeos de YouTube -es pugen 400.000 vídeos cada dia, uns 150 milions a l’any-, aconsegueixen estendre el seu missatge d’odi i d’eliminació dels que no pensen com ells.

L’ús d’aquesta xarxa per difondre el missatge del terror, així com per mostrar les cruels decapitacions d’algunes de les seves víctimes i així espantar el món civilitzat, ha sigut una constant des de fa més d’una dècada, quan la plataforma YouTube va aconseguir la seva gran popularitat. Però fins fa poc a l’empresa no ha existit una consciència de la perillositat que implica que els jihadistes facin servir aquests canals, encara que els censors sí que han sigut molt menys tolerants amb el porno, o el simple erotisme.

Potser emparats en la llibertat d’expressió que internet ha pretès encarnar des d’un principi, els jihadistes han anat prosperant amb el mateix èxit que els milionaris youtubers, potser en paral·lel a aquests joves videobloguers que s’han convertit en autèntiques empreses unipersonals de promoció de productes. De fet, l’escàndol per la impunitat dels jihadistes a YouTube va començar a prendre cos fa dos anys, arran dels atemptats de París, i va anar creixent amb els successius atacs a Londres i a Manchester.

Però el punt d’inflexió va tenir lloc el març d’aquest any, quan es va saber que els grans difusors jihadistes no només aconseguien estendre el seu missatge a YouTube, sinó que a més finançaven les seves campanyes amb els diners obtinguts de la publicitat, prèvia i durant l’emissió, que veien els seus acòlits. Empreses com Johnson & Johnson, McDonald’s i PepsiCo, propietària de Pepsi Cola, van quedar atònites quan van saber que indirectament estaven pagant diners a terroristes islàmics i van decidir retirar els seus anuncis de la plataforma, amb unes pèrdues estimades de 750 milions de dòlars, segons càlculs de la revista Fortune.

YouTube, que sempre s’ha defensat assegurant que fa el que pot però que li costa molt controlar els continguts de 400.000 vídeos diaris pujats -encara que també ha adduït que no pot saltar-se les normes respecte a la llibertat d’expressió en vídeos que moltes vegades contenen un llenguatge ambigu o no explícitament ofensiu-, va aconseguir tallar la crisi amb promeses que deixaria d’arrossegar els peus en aquest apartat i es posaria immediatament les piles.

Però al mes de juny nous atacs a Londres van impulsar en l’opinió pública britànica la impressió que els terroristes es movien i s’organitzaven impunement a les xarxes, fins al punt que la primera ministra Theresa May va fer unes dures declaracions públiques encoratjant les xarxes socials -no només YouTube, sinó també Facebook, Twitter i qualsevol altra- a tallar d’arrel qualsevol contingut de perfil clarament islamista per evitar que ciutadans febles i integrats de països civilitzats poguessin ser manipulats, com està succeint.

Ja al març, May havia tingut una altra topada amb YouTube a compte de vídeos antisemites que la plataforma es negava a retirar perquè considerava que respectaven la llibertat d’expressió. Però tot i el debat sobre on acaba el missatge i en quin moment comença l’ofensa o l’apologia del terrorisme, després del toc d’atenció de May al juny YouTube s’ha posat definitivament a treballar per esborrar tots aquells continguts que puguin fer mínimament tuf d’extremisme religiós, sense tenir els miraments d’altres èpoques.

Gràcies a un programa d’autoaprenentatge de les seves pròpies experiències, l’anomenat machine learning, YouTube anunciava a l’agost que ja estava aconseguint un ritme rècord en la seva història en l’eliminació de vídeos sospitosos i clarament extremistes. En una nota enviada als mitjans, la plataforma presumia de ser capaç de respondre gairebé immediatament als avisos dels usuaris que detectaven un contingut políticament inadequat, fins al punt que el 75% dels vídeos esborrats ho eren abans del primer avís dels usuaris.

Aquesta dada contrasta, per bé, amb una notícia apareguda a The Sun a principis d’agost sobre el judici a la cèl·lula terrorista britànica coneguda com “els tres mosqueters”, que van planejar atemptats a Anglaterra l’estiu del 2016, fins que van ser detinguts. Durant la vista es va saber que aquesta banda terrorista va fer servir durant un any YouTube sense problemes per comunicar el seu missatge i comunicar-se internament, fins i tot mostrant el seu arsenal d’armes, sense que la plataforma hi intervingués. També que molts dels vídeos dels tres terroristes tenien nombroses banderes d’alerta dels usuaris sobre continguts inapropiats.

No obstant això, alguns analistes de política internacional i diverses entitats de lluita pels drets humans es queixen que l’esborrament massiu de vídeos que practica ara YouTube està eliminant també continguts que en el futur podrien servir de proves en judicis per crims de guerra contra els jihadistes, tal com ha recollit recentment The New York Times.