TECNOLOGIA
JORDI SABATÉ

YouTube vol ballar el seu mambo a la pista de Netflix

La plataforma de vídeos a internet anuncia que llançarà sis canals televisius per una subscripció de 35 dòlars al mes

YouTube vol ballar el seu mambo  a la pista de Netflix / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Youtube ha anunciat per fi el que els analistes preveien des de fa una mica més d’un any: la popular plataforma, la primera del món en el visionament de continguts multimèdia a internet, es fa un pla renove i entrarà en el negoci dels continguts de pagament amb una oferta televisiva en directe de sis canals de les cadenes més importants dels EUA. Disney Channel aportarà els continguts infantils, mentre que ESPN s’encarregarà de les retransmissions esportives, que tenen una gran tirada als EUA.

De les notícies se n’ocuparan l’ABC, la CBS, la FOX i la NBC, que també aportaran programes en directe com els dels còmics Jimmy Kimmel i Stephen Colbert, segons anunciava dimarts passat el diari USA Today. El mitjà digital Cnet.com afegia que l’oferta de YouTube també s’inclourà en el paquet del servei de continguts per cable Comcast, el més important del país, amb desenes de milions de subscriptors, i que ja compta entre la seva oferta amb Netflix.

De tota manera, tal com va anunciar la consellera delegada de YouTube, Susan Wojcicki, també es podrà accedir a aquesta oferta de pagament des de sistemes com Apple TV o, per descomptat, ChromeCast, així com directament des de l’ordinador, la tauleta o el mòbil, d’acord amb el que la mateixa Wojcicki va assegurar que era “la demanda de la generació millennial ”.

Aquest moviment era esperat des que l’oferta de contingut de pagament per internet va començar a consolidar-se tant als EUA com a la resta del món. Encara que el servei de moment es limitarà al territori nord-americà, s’espera que en el futur la plataforma que pertany a Alphabet -matriu de Google- arribi a acords amb cadenes i productores de cada país per poder personalitzar l’oferta.

En certa manera es pot dir que YouTube s’ha vist obligada a calçar-se les sabates de ball i llançar-se a la pista per competir en el camp de Netflix, Amazon Prime Vídeo i la HBO, entre d’altres. YouTube és un producte que gairebé no ha canviat des que Google el va comprar el 2007, si no és per l’afegit d’anuncis que són obligatori veure a l’inici de cada vídeo, un afegit que, per cert, la plataforma ha anunciat que suprimirà en el futur.

Els seus continguts, a part dels cèlebres youtubers, amb els quals té una relació una mica tempestuosa, són sobretot vídeos domèstics, captures de programes i esdeveniments esportius, i pel·lícules i documentals que pengen alguns usuaris, així com producte alliberat per algunes cadenes. Ara molts d’aquests continguts estan començant a desaparèixer de la plataforma, sobretot les pel·lícules i documentals.

De vegades descatalogats, aquests productes els penjaven els fans, i les propietàries dels seus drets miraven cap a una altra banda perquè, al cap i a la fi, suposava una promoció per a un producte que ja estava fora de circulació. No obstant això, des que Netflix i companyia s’han consolidat i han començat a comprar material de catàleg per donar gruix a la seva oferta, sovint basada en excés en les sèries, les editores de continguts han començat a retirar el material penjat il·legalment a YouTube.

Aquests continguts exercien una gran atracció sobre una bona part de l’audiència, que hi acudia tant perquè era l’únic lloc on es podien trobar nombroses pel·lícules i documentals com pel fet que l’accés era gratuït. Però ara, en obrir aquests arxius, cada vegada és més freqüent trobar-se que el contingut ha sigut esborrat i en el seu lloc hi figura un avís en el qual s’explica que està disponible a Netflix, Amazon, la HBO o en algun altre nou servei.

Sense aquests continguts, l’audiència de YouTube podia decidir donar-se d’alta en una o diverses de les plataformes de pagament i oblidar-se d’aquest gran contenidor. Una cosa similar va passar quan el triomf de Spotify el va forçar a llançar Google Play Music per intentar retenir els usuaris que escoltaven música gratis a través de vídeos de Youtube, que en realitat només mostren imatges estàtiques i deixen sonar discos sencers.

Google Play Music ha tirat endavant discretament, sense batre Spotify, però ha permès que aquests vídeos tramposos, que en realitat només contenen àudio, segueixin disponibles. Alguna cosa similar podria estar buscant YouTube respecte a gran part del material que els usuaris pengen a les seves pàgines de manera més o menys il·legal, sobretot perquè els nous canals, segons Wojcicki, buscaran el públic més jove, que és el que va a veure més continguts gratuïts a la plataforma.

D’altra banda, no queda clar si els youtubers famosos podrien entrar en l’oferta de pagament de YouTube o seguir en el seu nínxol propi. Els seus mètodes publicitaris són discutibles i diverses administracions dels EUA ja han reclamat augmentar el control sobre la manera indiscriminada que tenen d’anunciar els productes més variats.

YouTube ha intentat donar-los menys rellevància, però és conscient que el seu protagonisme afavoreix la seva popularitat. Passi el que passi amb ells, el que queda clar és que YouTube s’ha cansat que altres facin negoci a costa del seu suport i que, a partir d’ara, es llançarà a ballar el seu propi mambo.