VIDEOJOCS
JORDI SABATÉ

La Switch salva la muntanya russa de Nintendo

Amb gairebé 130 anys a l’esquena, la companyia japonesa viu una història d’alts i baixos que es reflecteix en la cotització de les seves accions

La Switch salva  la muntanya russa de Nintendo / JORDI OLIVÉ Zoom

Nintendo és una empresa que ha passat per tres segles, una cosa de la qual no poden presumir totes les tecnològiques actuals si exceptuem IBM. Va començar la seva marxa el 1889 com a fabricant de cartes convencionals per a jocs de taula. Al llarg del segle XX va anar evolucionant fins que a la dècada de 1980 es va posar al capdavant dels videojocs gràcies al seu llegendari Super Mario Bros. Durant bona part dels noranta, va mantenir el seu lideratge en aquest sector, dominant el 90% del mercat japonès i el 70% del nord-americà. En aquests anys, la seva trajectòria a la borsa es va mantenir com un pendent estable, creixent sempre però sense grans sobresalts. No obstant això, amb l’inici del segle XXI, les coses van començar a canviar.

Mentre Nintendo seguia vivint de les rendes de la seva consola portàtil Game Boy -de la qual va arribar a vendre 111 milions d’unitats-, Sony començava a imposar els gràfics complexos en els videojocs amb la seva PlayStation 2 i el seu joc Metal Gear Solid 2: Sons of Liberty, un concepte radicalment diferent. Alhora, Microsoft començava a filtrar els primers rumors sobre la seva Xbox, la consola que faria saltar el videojoc de la pantalla de l’ordinador a la del televisor. El sector estava a punt d’entrar en una nova dimensió i Nintendo semblava no adonar-se’n.

Així va ser com a partir de l’any 2000 van començar les inestabilitats en el seu sempre estable horitzó borsari. Al principi es va produir un lent descens alhora que la PlayStation 2 i la Xbox guanyaven notorietat i usuaris, però de nou el 2005 Nintendo va recuperar el protagonisme gràcies a la seva consola portàtil Nintendo DS i va aconseguir una cotització de les accions propera als 35.000 iens. L’any següent Nintendo va llançar la Nintendo Wii, una consola que va aconseguir revolucionar el ja revolucionat panorama dels videojocs.

Només en el seu primer any va aconseguir vendre 20 milions d’unitats de la Wii, i al llarg de tot el seu recorregut comercial les vendes superen els 100 milions. Aquest èxit sense precedents li va atorgar el 2007 la millor cotització de la seva història, amb un pic de valoració estratosfèric i superior als 70.000 iens. Posteriorment, les accions de la companyia van tenir una forta caiguda per sota dels 50.000 iens el 2008 per l’inici de la recessió, però aviat van remuntar fins a situar-se entorn als 60.000 iens.

No obstant això, quan el 2009 tant Sony com Microsoft van llançar les seves novetats en consoles i Nintendo no va donar-hi una resposta immediata, les seves accions es van enfonsar de cop fins a mínims de 25.000 iens, i només van tornar a recuperar-se lleument l’abril del 2010, després de l’anunci del llançament d’un nou format de Wii, la Wii U, que encara trigaria dos anys a arribar. Van aconseguir llavors un màxim proper als 30.000 iens.

Des de llavors el valor de les accions de Nintendo ha anat caient progressivament però inexorablement fins aconseguir un mínim proper als 10.000 iens el 2013 que va disparar totes les alarmes. L’estiu del 2014, la companyia va haver de reconèixer que portava tres anys en caiguda -en realitat eren cinc anys, si es deixa de banda el pic del 2010- i que la situació era preocupant.

Mentrestant, el llançament de la Nintendo Wii U havia resultat un fracàs tot i que els experts van destacar certs aspectes de la consola, com la possibilitat de seguir jugant en mode multiplataforma gràcies al U Gamepad, una tauleta que permetia continuar amb el joc a la pantalla i en mobilitat, i el fet que acceptés videojocs no vinculats als fabricants. Curiosament, de manera accidental, durant l’estiu del 2016 la cotització en borsa de la companyia va experimentar una important pujada fins a prop dels 30.000 iens gràcies al furor global pel joc per a mòbils Pokémon Go. L’eufòria borsària va durar fins que Nintendo es va veure obligada a revelar que amb prou feines tenia participació en la companyia que comercialitzava el joc i que, per tant, no n’obtenia benefici. A causa d’aquest fet, les accions van tornar a caure per sota dels 15.000 iens.

Ara, però, han tornat a pujar marcant una nova fita en aquesta muntanya russa que és l’historial borsari de Nintendo, aquesta vegada aconseguint un màxim superior al pic de l’abril del 2010: frega els 32.000 iens. L’escalada està justificada per l’èxit de vendes de la seva nova consola híbrida i multiplataforma Nintendo Switch, que pot ser alhora una consola per a pantalles fixes i desmuntar-se en una consola portàtil que es pot portar al carrer per seguir jugant, en la línia del U Gamepad.

Sembla que els analistes de videojocs van encertar pronosticant que la tauleta que acompanyava la Nintendo Wii U podia portar moltes alegries a l’empresa japonesa. De moment, ja ha venut 10 milions d’unitats de la Nintento Switch entre el Japó i els Estats Units, i el president de la companyia, Tatsumi Kimishima, ja s’atreveix a ser optimista i dir que si arriben al Nadal amb 20 milions d’unitats venudes hauran recuperat el camí que els va marcar la Nintendo Wii. ¿Tornarà la muntanya russa a ser de nou un pendent constant o això són només coses del segle passat?