TECNOLOGIA
Innovació 01/10/2017

SoftBank, el discret poder dels diners asiàtics

La companyia inversora del milionari Masayoshi Son crea Vision Fund, el fons tecnològic més poderós que s’ha creat mai, dotat amb 100.000 milions de dòlars

Jordi Sabaté
4 min
SoftBank, el discret poder dels diners asiàtics

Deia Keyser Söze, l’inquietant protagonista de la pel·lícula Sospitosos habituals, que “el millor truc del diable va ser convèncer el món que no existia”. Parafrasejant-lo, sense segones intencions, del milionari japonès Masayoshi Son es pot dir que un dels seus grans mèrits ha sigut exercir el seu evident poder en el món tecnològic amb total discreció, com si no existís. Per això ha sabut utilitzar el seu gran instrument financer, SoftBank, amb increïble perícia.

Des que Son va fundar SoftBank -que es tradueix com a “banc tou”- el 1981, aquest pop financer ha estès els seus tentacles en els negocis més variats i gairebé sempre amb èxit. És notable l’encert que va tenir fa dues dècades quan va invertir a Yahoo! Japan, l’única divisió que veritablement dona beneficis milionaris del malaguanyat cercador. Però també és impressionant que aconseguís la propietat del grup de telecomunicacions nord-americà Sprint i que tingui una important participació a Vodafone i Alibaba, entre d’altres.

Avui SoftBank és un dels grups d’inversió tecnològica més poderosos del món, ja que controla un gran nombre d’empreses en sectors tan variats com les telecomunicacions, els serveis de comerç digital, la biotecnologia, la investigació farmacològica, les energies renovables i, fins i tot, la gestió de la salut. Controla gegants com Uber, de la qual és accionista majoritari i en la qual actualment manté un pols per evitar que Travis Kalanick, el controvertit ex conseller delegat, torni a la cúpula de l’empresa.

Però, lluny de sentir-se satisfet, Son, molt a l’estil japonès, ha decidit que és hora de passar de fer de pop a coses més grans i ha aconseguit en l’últim any crear un autèntic Godzilla de la inversió tecnològica, el fons d’inversió més gran fins ara, al qual ha anomenat Vision Fund. Amb 93.000 milions de dòlars recaptats -i l’aspiració d’arribar als 100.000 milions-, en la creació de Vision Fund hi han participat grans corporacions com els fabricants Apple i Sharp; el desenvolupador de processadors per a mòbils Qualcomm; la xinesa Foxconn, que es dedica a l’acoblament, i el Mubadala Investing Group d’Abu Dhabi, que desitja encarrilar l’economia de l’emirat cap a la indústria tecnològica.

Però el principal soci de SoftBank en la creació de Vision Fund és el fons sobirà de l’Aràbia Saudita, que en serà un dels accionistes majoritaris. D’aquesta manera, el capital d’inversió tecnològica salta dels Estats Units a l’Àsia, una regió que ja és el centre de gravetat pel que fa a consum per a aquesta indústria, i que ara pot també estendre’s com el nou eix mundial i de desenvolupament.

La jugada ha sigut vista per alguns analistes com un intent de descapitalitzar el Silicon Valley de l’era Trump -sotmès a moltes restriccions pel que fa a la importació de talent i a pressions brutals pel que fa a l’externalització de la producció- per buscar un nou refugi on poder seguir desenvolupant el sector a resguard del populisme del president nord-americà. Però la veritat és que Masayoshi Son té aparentment bones relacions amb Trump i, en una visita recent al president, li va prometre inversions de Vision Fund per crear 50.000 llocs de treball als Estats Units.

De moment, la plataforma de missatgeria i treball corporatiu Slack és un dels beneficiaris més coneguts a Occident de les inversions de Vision Fund, ja que el fons li va injectar fa una setmana 250 milions de dòlars, de manera que la seva valoració va ascendir als 5.000 milions. Però Vision té la mirada posada sobretot en el talent asiàtic, on hi ha grans camps per explotar i amb enorme potencial de consum, especialment a l’Índia. En aquest país va pagar recentment 2.500 milions de dòlars per la plataforma de comerç electrònic Flipkart, i podria estar estudiant posar fins a 6.000 milions més en altres empreses índies, com ara el sistema de pagament Paytm, l’aplicació de taxis Ola i l’empresa de publicitat per al mòbil InMovil.

No obstant, vision Fund també ha patit els seus revessos, l’últim dels quals ha sigut la seva inversió de 1.100 milions de dòlars a l’empresa farmacèutica formada recentment Roivan Sciences, liderada pel jove emprenedor biotecnològic d’origen indi Vivek Ramaswamy. Roivan va presentar recentment un fàrmac que prometia ser un remei per als malalts d’Alzheimer. La idea era crear un model de negoci similar al del Sovaldi, un medicament que cura l’hepatitis C en poques setmanes. El subministrament de Sovaldi, de preu elevadíssim, es negocia amb el govern de cada país, sempre pensant més en termes capitalistes que de salut pública. De fet, un dels membres del consell d’administració de Roivan Sciences, William Symons, va ser el cap de l’equip que va desenvolupar Sovaldi.

Malgrat tot, finalment sembla que els assajos han demostrat que el fàrmac contra l’Alzheimer no és efectiu, de manera que Vision Fund podria veure com la seva inversió en Roivan es converteix en un fracàs. De tota manera, ¿qui es desanima per 1.000 milions perduts quan tens encara 80.000 o 90.000 milions més per gastar? Si el Vision Fund sap fer les coses bé, pot causar un terrabastall al món tecnològic similar al que farien tots els xinesos si saltessin alhora. S’ha d’anar amb compte amb el discret poder del diner asiàtic.

stats